El jaciment romano-visigòtic de Ca la Madrona (Mataró)

Tertúlia d’Història núm. 560 (16/03/2023)

Convidats: Joaquim Garcia, Robert Lleonart i Maria Majó.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehi.

Documentació: J. F. Clariana.

Descripció: parlem de les troballes arqueològiques al jaciment romano-visigòtic de Ca la Madrona, de la seva rellevància i del perquè s’han de conservar en el seu lloc. Ens acompanyaran el Dr. Joaquim Garcia Rosselló, fins fa poc arqueòleg municipal de Mataró, Robert Lleonart, president del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història i Maria Majó de l’Associació Veïnal de Rocafonda.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Adherir-se al manifest en defensa de Ca la Madrona

Descarregar, signar i enviar a:Baixa

o fer-lo arribar a la seu de qualsevol de les tres entitats promotores:

Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró; Grup d’Història del Casal de Mataró; Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

MÉS INFORMACIÓ AQUÍ

Vegeu l’entrevista de divendres 17 a Maria Majó i Joaquim Garcia a Mataró Ràdio:

Manifest per preservar els vestigis arqueològics apareguts al jaciment de Ca la Madrona

El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, el Grup d’Història del Casal de Mataró i el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, promouen el Manifest per a la protecció, conservació en el seu lloc i declaració del jaciment arqueològic de Ca la Madrona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Al document, que ha estat adreçat a l’Ajuntament de Mataró, amb data 12 de març ja s’hi han adherit disset entitats i associacions i seixanta persones a títol individual de Mataró, el Maresme i Catalunya, i properament es preveu poder comptar amb la confirmació formal de noves adhesions. La convocatòria és oberta a tota la ciutadania.

La intervenció arqueològica al jaciment de Ca la Madrona a Vallveric, avui polígon industrial Mata-Rocafonda, ha posat al descobert estructures i paraments corresponents a les restes d’un establiment productiu d’època romana a més d’un possible edifici d’ús cultual d’època visigòtica, part d’un carrer i una extensa necròpolis. La importància i singularitat dels vestigis el converteixen en un bé patrimonial de la ciutat que no es pot deixar perdre i afegir-lo a la llarga llista de pèrdues que acumula Mataró.

Per aquests motius les entitats impulsores demanen la conservació en el seu lloc i la declaració del jaciment arqueològic de Ca la Madrona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Es poden formalitzar noves adhesions descarregant el pdf del manifest

Descarregueu el manifest en aquest enllaçBaixa

Un cop descarregat podeu signar-lo digitalment o podeu imprimir-lo i signar-lo manualment indicant núm. del DNI. Després l’heu de fer arribar a qualsevol de les tres entitats promotores o més fàcilment a l’adreça de correu:

Entitats i associacions adherides a data 12 de març

Amics de la Ciutat de Mataró

Associació Cultural Llibre Viu (Mataró)

Associació Vidre Bufat de Mataró

Candidatura d’Unitat Popular

Centre d’Estudis Argentonins

Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró

Centre d’Estudis Canetencs

Club d’Opinió Jaume Llavina (Mataró)

Fundació Burriac (Cabrera de Mar)

Grup d’Història del Casal de Mataró

Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró

Grup d’Historiadors Jaume Compte (Mataró)

Institut de Cultura Mediterrània (Perpinyà)

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

Museu Arxiu de Vilassar

Museu Comunitari de Cabrils (Comca)

Societat Catalana d’Arqueologia (Barcelona)

25 anys del monument “Laia l’Arquera” de Josep Maria Rovira-Brull

Tertúlia d’Història núm. 559 (9/03/2023)

Convidats: Josep M. Rovira i Juan i Alex Valls Solé.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehi.

Documentació: J. F. Clariana i M. T. Diví.

Descripció: parlem del monument “Laia l’Arquera” i Josep Maria Rovira-Brull, amb motiu de l’exposició del 25è aniversari. Ho fem amb Josep Maria Rovira, fill de l’autor i amb Alex Valls dissenyador de l’exposició.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Més informació a la web Rovira-Brull

S’inaugura el monument a Salvador Espriu obra de Manuel Cusachs

Dissabte 25 s’ha inaugurat el Monument a Salvador Espriu a partir de l’escultura El Curs de la Vida de l’escultor mataroní Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró, 18 d’agost de 1933 – 14 de febrer de 2019).

El projecte va néixer de la relació entre l’escultor i el poeta quan l’estiu de 1979 Manuel Cusachs i Salvador Espriu van passar llargues hores parlant de l’obra del poeta. D’aquelles converses, l’escultor mataroní va treballar fins al 1989 una sèrie de 33 peces de bronze inspirades en l’obra més emblemàtica del poeta, El caminant i el mur.   Espriu havia deixat dit a Cusachs que si mai se’l recordés hi fos present l’escultura que interpreta “El Curs de la Vida”, basada en el poema del mateix títol del primer epígraf “Les ombres, el riu, el somni perdut” d’ El Caminant i el Mur.

El projecte es presentà l’any 2015 a Arenys de Mar però finalment ha estat a Mataró on s’ha fet realitat. Tal com volia Manuel Cusachs, el monument se situa vora el mar, al final del Passeig del Callao, a tocar de la riera de Sant Simó. L’escultura en bronze “El curs de la vida”, representa el mateix poeta, i el seu retrat, i la significació literària del camí de la vida.

En el monument hi ha gravats versos de dos poemes de Salvador Espriu. En un dels quatre blocs de pedra de la peanya hi ha gravats els quatre primers versos de la poesia 24 de Llibre de Sinera, que diuen:

Quan la llum pujada des del fons del mar

a llevant comença just a tremolar,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra…

Al bloc situat al cantó de llevant hi ha gravats uns versos del poema 5 del llibre Cementiri de Sinera que diuen:

Pels portals de Sinera

passo captant engrunes

de vells records. 

El monument, que ha fet realitat l’Ajuntament de Mataró, i del qual Cusachs n’havia deixat feta la maqueta, els dibuixos i el guix, va prendre embranzida després que diferents entitats de la ciutat i personalitats del món de la cultura, la política i altres àmbits expressessin la demanda de la materialització

del monument a Salvador Espriu i, en definitiva, l’homenatge ciutadà a l’escultor Manuel Cusachs.  

El Grup d’Història del Casal, com una de les entitats que en el seu moment van recolzar aquesta iniciativa felicitem a l’Ajuntament de Mataró i a la família de Manuel Cusachs i a l’empresa Cabré Junqueras que s’hi ha implicat econòmicament.

Amb aquesta obra, Mataró enriqueix notablement el patrimoni artístic públic de la ciutat. Enhorabona!

L’arqueologia subaquàtica

Tertúlia d’Història núm. 557 (23/02/2023)

Convidats: Albert Martín, Joan Turà i Robert Lleonart

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehi.

Documentació: Imma Bassols.

Descripció: parlarem de l’arqueologia subaquàtica, de les primeres intervencions, l’evolució de les tècniques d’immersió i d’excavació i de les troballes del litoral català.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Preservar íntegrament en el seu lloc les restes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona

La conservació de les importants troballes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona a Mataró són motiu de preocupació per entitats i veïns. Segons s’ha comunicat, Maresme Circular té la ntenció de traslladar les restes arqueològiques, estructures i paraments inclosos, a un emplaçament, avui indeterminat, fruit d’un acord entre Maresme Circular, l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya. Davant d’aquestes perspectives, el Grup d’Història del Casal de Mataró s’ha adreçat a l’ajuntament de la ciutat per expressar la necessitat de conservar íntegrament en el seu lloc les restes.

El jaciment, d’acord amb les dades arqueològiques obtingudes, ve a fer explicable el tram històric del pas del baix imperi romà a l’alta edat mitjana. Sabem que Mataró, en aquell moment històric, el seu topònim passà d’Alarona a Civitas Fracta. Les dades físiques fins ara no es tenien, pel que sembla que d’acord amb el que s’ha trobat s’explicaria aquest pas històric.

La presència de restes d’una vil·la romana, sumada a les restes d’una possible basílica d’època visigòtica, així com les restes d’un carrer o via de comunicació, a més d’una extensa necròpoli d’aquesta època, fan que aquest sigui un jaciment singular que caldria que es conservés íntegrament en el seu lloc. El trasllat de les restes a un altre indret, comportaria la seva desnaturalització.

D’altra banda, tot aprofitant l’avinentesa de la nova construcció, caldria que aquesta s’adaptés a les restes arqueològiques trobades, com s’ha fet en altres indrets de Mataró (p. ex.: Floristeria Fresia, botiga de La Confiança a la Plaça Xica, o el fragment de Cardo Maximus que es conserva al carrer Pujol). També seria molt convenient que en l’espai en qüestió es tingui present la possibilitat d’instal·lació d’elements informatius per tal que tothom pugui conèixer la importància del que s’ha trobat.

A més, la conservació en el seu lloc és una oportunitat d’enriquiment patrimonial i de projecció del veïnat de Rocafonda. La ciutat de Mataró no es pot permetre perdre unes restes tan significatives.

El Centre de Documentació Històrica de Cerdanyola

Tertúlia d’Història núm. 554 (2/02/2023)

Convidats: Teresa Ventura Bellvehí.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuixans i Jaume Vellvehi.

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: parlem del Centre de Documentació Històrica de Cerdanyola i de l’exposició Fotografies d’abans i d’ara.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Cicle: La Cultura del Vi: ahir i avui

Tertúlia d’Història núm. 553 (26/01/2023)

Convidats: Robert Lleonart i Victor Revilla.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols, i Jaume Vellvehi.

Documentació: Imma Bassols

Descripció: parlem amb Robert Lleonart i Víctor Revilla sobre el cicle La cultura del vi: Ahir i avui.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Jean-François Champollion, la Pedra de Rosetta i el desxiframent dels jeroglífics egipcis

Tertúlia d’Història núm. 550 (22/12/2022)

Convidats: David Farell i Garrigós i Josep Maria Arias Fayulas.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Imma Bassols i Jaume Vellvehi.

Documentació: Imma Bassols

Descripció: parlem de l’egiptòleg Jean-François Champollion i del desxiframent dels jeroglífics egipcis i de la famosa Pedra de Rosseta amb David Farell i Garrigós de la Fundació Burriac i Josep Maria Arias Fayula, membre de l’Acadèmia d’Estudis d’Arqueologia i Història..

Escolta’l a la carta o descarrega’l

14 COL·LOQUI: DE LA RENAIXENÇA AL CATALANISME POLÍTIC AL MARESME/2 ELIES ROGENT I AMAT

Tertúlia d’Història núm. 546 (17/11/2022)

Convidats: Agàpit Borràs i Plana

Presenten: Joan Francesc Clariana, Jaume Vellvehí i M. Teresa Diví

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: Seguint amb la roda de tertúlies que tractaran algunes de les ponències i comunicacions presentades al 14è Col·loqui Història a Debat, que es publicaran en el proper número de Felibrejada, en la tertúlia d’avui parlarem de la ponència d’Elies Rogent i Amat i de la proposta pedagògica de l’Eix Rogent-Gaudí que permet veure la riquesa del patrimoni arquitectònic mataroní.

Escolta’l a la carta o descarrega’l