Arxiu d'etiquetes: patrimoni

El castell de Burriac en 3D

El passat dimarts, 21 de juny, es va presentar a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró la reproducció en tres dimensions del castell de Burriac realitzada per Josep M. Rovira, membre del Grup d’Història del Casal. L’acte fou conduit per Joaquim Fernàndez de l’Associació Mataró Cultural, entitat organitzadora. Va intervenir tot seguit Joan Francesc Clariana en nom del Grup d’Història del Casal, que presentà el conferenciant i el projecte web Cabrera de Mar Arqueologia i Patrimoni i la col·lecció de llibres Patrimoni de la Vall de Cabrera de Mar en 3D que l’entitat impulsa i hi participa. Rovira va fer un recorregut virtual pel castell a través d’imatges web i recreacions 3D així com a través de videos de la reconstrucció en tres dimensions del castell de Burriac.

La conferència, que comptà amb força participació forma part de les activitats complementàries a l’exposició En ruta pels castells de Catalunya, que s’inaugurà, el passat 8 de juny, a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró, al carrer Nou, número 29 i que organitza l’Associació Mataró Cultural.

Albert Geronès (Barcelona, 1951 – Mataró, 2021)  ideà el projecte de donar a conèixer una petita part de l’ampli patrimoni arquitectònic i històric de Catalunya. Des de l’Associació Mataró Cultural en col·laboració amb Foto Cine Mataró – UEC i el suport de Sant Lluc per l’Art, impulsen aquest projecte en record seu.

Catalunya és terra de castells. En són una prova les 799 fortaleses, monestirs, torres i cases fortificades escampades pels diversos punts de la geografia catalana. Amb les seves històries i llegendes, són testimonis del passat que han contribuït a fer-nos entendre la història tal com avui en dia la coneixem. El que es presenta en l’exposició és només una mostra dels castells que conformen el llegat històric medieval de Catalunya.

Una novel·la ambientada en la Cova de les Encantades al Montcabrer

Tertúlia d’Història núm. 535 (30/6/2022)

Convidats: Imma Romeu

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: ens acompanya la Imma Romeu per parlar-nos de la seva primera novel·la “La cova de les llegendes”. Una novel·la juvenil ambientada a la Cova de les encantades i a Vilassar de Mar, on hi trobem aventures i història..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Novetats de Sant Jordi

Tertúlia d’Història núm. 530 (28/4/2022)

Convidats: Jaume Vellvehí.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentacio: Jaume Vellvehí,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb l’autor En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme, Els Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certamen de la Nueva Constancia 1905. I també del llibre La Missa de Sant Jordi a Mataró, del qual n’és coautor amb M. Roser Trilla, Francesc Masriera i Carme Solà.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

En ruta pels castells de Catalunya: el castell de Burriac

Dimarts, 21 de juny, a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró (Carrer Nou, 29) es presentarà la reproducció en tres dimensions del castell de Burriac, que ens mostrarà  Josep M. Rovira i Juan, membre del Grup d’Història del Casal. L’activitat forma part de les activitats complementàries a l’exposició En ruta pels castells de Catalunya, que s’inaugurà, el passat 8 de juny, a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró, al carrer Nou, número 29 i que organitza l’Associació Mataró Cultural.

Albert Geronès (Barcelona, 1951 – Mataró, 2021)  ideà el projecte de donar a conèixer una petita part de l’ampli patrimoni arquitectònic i històric de Catalunya. Des de l’Associació Mataró Cultural en col·laboració amb Foto Cine Mataró – UEC i el suport de Sant Lluc per l’Art, impulsen aquest projecte en record seu.

Catalunya és terra de castells. En són una prova les 799 fortaleses, monestirs, torres i cases fortificades escampades pels diversos punts de la geografia catalana. Amb les seves històries i llegendes, són testimonis del passat que han contribuït a fer-nos entendre la història tal com avui en dia la coneixem. El que es presenta en l’exposició és només una mostra dels castells que conformen el llegat històric medieval de Catalunya.

Els masos de la riera d’Argentona

Tertúlia d’Història núm. 527 (24/3/2022)

Convidades: Reportatge.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Un recorregut pels masos del marge esquerra de la riera d’Argentona a partir dels comentaris dels protagonistes de l’excursió organitzada amb motiu de la jornada sobre l’excursionisme científic al Maresme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Els Jocs Florals a Barcelona i el Maresme: model, expansió i particularitats. Taula rodona.

El proper dijous 10 de març, amb el títol Els Jocs Florals a Barcelona i el Maresme: model, expansió i particularitats, es celebrarà una taula rodona amb la participació de Josep M. Domingo, Narcís Figueras i Jaume Vellvehí. L’acte se celebrarà a l’Arxiu Comarcal del Maresme (c/ d’en Palau, 32 de Mataró) a les 18:30 h. La taula rodona s’emmarca en el projecte “Literatura i societat: arxius, entitats i publicacions (1859-1977)”, un projecte per recollir dades i analitzar el fenomen dels Jocs Florals. Podeu trobar tota la informació del projecte al següent enllaç: https://www.irmu.org/news/3362 

Els Jocs Florals van esdevenir un fenomen literari de primer ordre durant la segona meitat del segle XIX i començament del XX. El model d’aquest certamen literari en llengua catalana que s’havia reinstaurat a Barcelona l’any 1859 es va replicar arreu de Catalunya. L’expansió territorial del certamen va provocar una revitalització de la literatura catalana i, alhora, un conjunt de moviments culturals que es poden resseguir a través de la premsa de l’època i de les activitats organitzades per entitats culturals.

 L’activitat tractarà sobre l’evolució i la significació cultural i social dels Jocs Florals des de la seva reinstauració a Barcelona, el 1859, passant l’expansió del model arreu del territori, i parant atenció al cas dels diversos certàmens celebrats a Mataró i el Maresme: quines particularitats tenen? Quins agents de socialització i divulgació els van fer possibles?

L’acte està organitzat pel Grup de Recerca de Literatura de l’Edat Moderna, Contemporània i Patrimoni Literari de la Universitat de Girona i l’Arxiu Comarcal del Maresme i compta amb el suport del Ministerio de Ciencia e Información, FECYT, el Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró i el Grup d’Història del Casal. A més, compta amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner i la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona.

La presó de Mataró, espai de Memòria

Amb la incorporació a la Ciutat del remodelat espai de La Presó, un conjunt d’entitats i persones implicades en el teixit cultural, historiogràfic i educatiu de Mataró proposen que l’edifici de La Presó tingui un espai adient amb el que ha representat històricament.

A més de ser un edifici singular per la seva arquitectura, obra d’Elies Rogent, la presó té una càrrega d’història i una força política que no es pot desaprofitar. Una força que hauria de quedar reflectida en la història del territori, cosa que s’ha fet en altres ciutats europees i d’altres comunitats de l’estat espanyol, com per exemple a la presó de Benavarri a l’Aragó.

En un escrit adreçat a la regidoria de Cultura, es proposa de realitzar un projecte per a l’espai de La Presó de Mataró, perquè s’hi reculli la història de la ciutat que doni cabuda a continguts lligats a la memòria històrica i democràtica, no només de la ciutat sinó del seu entorn territorial, ja que la presó era del Partit Judicial de Mataró. Entre les entitats i persones individuals que signen la petició, figuren el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal.