Arxiu d'etiquetes: patrimoni

En defensa de la Vil·la romana del Roser. Calella

El proper divendres 17 de setembre, a les 19:30 h, la Plataforma per a la dignificació de la vil·la romana de Calella, convoca una concentració en defensa de les espectaculars restes de la vil·la romana. La concentració es farà davant l’Ajuntament de Calella amb l’eslogan “Que no destrueixin el nostre patrimoni” i es preveu que hi hagi diferents intervencions. El Grup d’Història del Casal ens hem sumat a la iniciativa i conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró participarem en la concentració.

EL Grup d’Història del Casal ja ens vam adreçar a l’Ajuntament de Calella el mes d’abril incidint en la preservació digne de l’important jaciment. Així mateix vam adherir-nos al manifest de la Plataforma.

Trobareu més informació sobre la vil.la en aquest enllaç. I també en aquest altre de la Plataforma.

Us convidem a sumar-vos-hi.

Conservar i protegir la vil·la romana del Roser, Calella

El Grup d’Història del Casal s’ha adreçat a l’Ajuntament de Cabrera sol·licitant que d’acord amb l’ art. 5 de la LPCC de col·laboració dels particulars i d’acord amb art. 17 de la LPCC , s’incoï la tramitació de l’expedient administratiu corresponent per tal de declarar la Vil·la del Roser, en la seva totalitat, Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i que, en futur pròxim, es plantegi la possibilitat de demanar a la Generalitat de Catalunya la incoació d’expedient per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional.

La vil·la romana del Roser s’està descobrint com una de les més importants i més ben conservades, en la seva globalitat, de la Península Ibèrica. Aquestes vil·les estaven formades per una vil·la rústica (trobada arran de N-II davant de l’Hospital), una vil·la residencial (objecte actual d’excavacions) i una vil·la de producció d’àmfores i ceràmica (trobada sota els apartaments Toyca i preservada per a futures excavacions). A Calella, com a tret més significatiu, trobem restes en bon estat de totes tres parts de la vil·la.

Donada la seva importància i significació esmentades, s’ha de preservar i mantenir com un bé identificador del municipi

Cabrera a l’Edat Moderna: Les masies

Tertúlia d’Història núm. 503 (27/5/2021)

Convidada:Joan Francesc Clariana i Josep M. Rovira.

Presenten:  Maria Asmarat, Núria Gómez, Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:   Aquest Sant Jordi passat, va sortir publicat un nou volum de la col·lecció sobre el patrimoni de la vall de Cabrera de Mar en 3D, que ara es centra en l’època moderna i les masies.  És el tercer volum de la col·lecció i porta per títol La vall de Cabrera de Mar a l’època moderna. Les masies, patrimoni en 3D. De la col·lecció ja se n’han publicat els volums dedicats a La vall de Cabrera de Mar a l’antiguitat, ibers i romans i La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval, el castell de Burriac.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 52,25 minuts (44,5 Mb).

la vil·la romana del Roser (Calella)

(J.F. Clariana. Mataró) Les fotos que veiem de la vil·la romana del Roser, també coneguda com del Mujal, ens mostren l’espectacularitat de les restes trobades.  És excepcional que s’hagin localitzat uns murs conservats d’aquesta alçada i en un excel·lent estat de conservació, estarien relacionats amb les estances nobles i el balnea de la vil·la.

Que Calella pugui disposar d’un gran jaciment arqueològic visitable és quelcom que n’ha de saber prendre nota l’ajuntament d’aquesta localitat. Una bona instal·lació del jaciment i instal·lació museística  visitable en aquest indret  seria, sens dubte, un pol d’atracció de turisme cultural. De ben segur al sector hoteler i les activitats i indústries turístiques de Calella, els pot ajudar molt a revitalitzar la seva malmesa economia el fet de comptar amb un bon equipament cultural consistent en les ruïnes arqueològiques visitables de la vil·la romana del Roser (model de vil·la romana típica de la Laietània).

Seria una llàstima que no es sàpiga, o no es vulgui, realitzar una conservació integral del conjunt que ara s’ha trobat.

Aquesta vil·la romana, productora d’àmfores i de vins laietans, des de fa anys, estava perfectament documentada en el Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística del municipi.

Fitxa núm. 4 – CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA (fitxa redactada per Alberto López Mullor)

Al sector situat entre la carretera N- II i la d’Hortsavinyà, les excavacions realitzades (1979, 1980, 1981 i 1985) han posat al descobert la part rústica d’una vil·la dedicada a la producció vitivinícola. Basicament es tracta d’un lacus i altres estructures de parets, així com un dolium in situ. Els materials apareguts en aquestes campanyes consisteixen en ceràmica Campaniana A, B i B-oïde, terra sigillata Aretina, terra sigillata sud-gàl·lica, ceràmica ibèrica, grisa emporitana, ibèrica pintada, àmfores Dr. 2-4 i Pascual 1, pondus, ceràmica de cuina, comuna romana i morters. Al sector situat sota l’edifici Toyca, l’any 1958, en realitzar-se unes obres, varen aparèixer gran quantitat de fragments d’àmfora, alguns amb senyals de cocció excessiva i algunes marques. El mes de setembre de 1988, es van iniciar unes obres per a la construcció d’uns edificis de pisos i es van destruir part d’unes escombreres de forns d’àmfores. Es va excavar una part i es va poder comprovar una gran potència estratigràfica. També es constatà que els forns produïen àmfores Laietana 1 Pascual i Dressel 2-4. Aquests tipus amfòrics aparegueren barrejats en els estrats excavats. també durant aquestes excavacions es van localitzar un bon nombre d’estructures consistents en murs que semblaven delimitar estances relativament estretes i molt llargues. Alguns dels murs es trobaren en una longitud de més de 30 metres sense que s’arribessin a delimitar els extrems en la majoria dels casos. Es troben en molt bon estat de conservació i molts d’ells conserven una alçada aproximada de’1,5 metres. Aquestes estructures no s’excavaren en la seva totalitat, sinó que es realitzaren unes prospeccions i es va extreure una planta de les extructures visibles. Cal interpretar aquestes restes com a magatzems o tallers relacionats amb els forns d’àmfores no localitzats fins al moment. Les restes s’estenen més enllà de l’àrea afectada per aquestes obres, aproximadament uns 2000 m2. Ja per alguns materials de les anteriors excavacions s’havia parlat de la posibilitat d’un anterior assentament ibèric al mateix lloc, o bé en un turó destruït actualment per la carretera N-II. En les darreres excavacions s’ha pogut veure un estrat que encara resta per excavar, però del qual es van recollir fragments de ceràmica ibèrica, alguns a mà, i un fragment de Kylix de figures roges.

Més informació

Joan Juhé i Mas, bloc:

Empuries 47, 1985, A. López:

Albert Martín (dins volum: Homenatge a Alberto López Mullor):

Memòries d’excavació (calaix Gencat):

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427618/qmem0127.pdf?sequence=2&isAllowed=y

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/427423?show=full

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427267/qmem5194.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Les masies. Un nou llibre sobre el patrimoni de cabrera en 3D

Josep M. Rovira coordina un nou volum de la col·lecció sobre el patrimoni de la Vall de Cabrera de Mar en 3D, que ara es centra en l’època moderna i les masies.  És el tercer volum de la col·lecció i porta per títol La vall de Cabrera de Mar a l’època moderna. Les masies, patrimoni en 3D. El projecte de la col·lecció compta amb el suport del Grup d’Història del Casal i en aquesta ocasió hi han participat Antoni Llamas, Joan Francesc Clariana, Rosa Isabel Garí o el mateix Josep Maria Rovira, a més d’altres especialistes com ara Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d’Arqueologia, Ferran Bayés, Laura Bosch, David Farell, de la Fundació Burriac, Jaume Lladó, Jaume Molinas, Francesc Navarro, del Centre d’Estudis d’Història i Arqueologia de Mataró, Feliu Novell, Benet Oliva i Enric Subiñà, del Centre d’Estudis Argentonins,

La presentació es durà a terme a Can Dalmases (cal Conde), carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 16. Cabrera de Mar, el divendres, 23 d’abril a les 7 del vespre i comptarà amb la intervenció de Marta Lloret (Caçadora de masies) Josep Maria Rovira (Historiador i Coordinador) David Farell (Historiador i Coordinador de la Fundació Burriac), Joan Carles Alay (Dr. en arqueologia i vocal de la Comissió de patrimoni de la Societat Catalana d’Arqueologia) i Enric Subiñà (Dr. en història i President del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell).

Del projecte, que compta amb el suport del Grup d’Història del Casal, ja han vist la llum els volums La vall de Cabrera de Mar a l’antiguitat, ibers i romans i La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval, el castell de Burriac.

Ciència ciutadana, intel·ligència artificial i fonts històriques de població

Tertúlia d’Història núm. 493 (Mataró Ràdio: 18/2/2021)

Convidats: Alexis Serrano i Joana Maria Pujadas-Mora.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem de la trobada entre la intel·ligència artificial i les fonts històriques. Una feliç trobada que permet que els ciutadans participin en l’extracció de dades demogràfiques i per tant en la  comprensió del llegat demogràfic

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (52,9 Mb)

Més informació: Demodesigual

Joan Bonamusa i Roura

Tertúlia d’Història núm. 492 (Mataró Ràdio: 11/2/2021)

Convidats: Imma Bassols, Robert Lleonart, Francesc Navarro i Joan Francesc Clariana.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem de la figura de l’arqueòleg Joan Bonamusa i Roura i dels actes d’homenatge  i record que se li estan preparant.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (52,9 Mb)

Les mines de can Palomeres de Malgrat de Mar

Tertúlia d’Història núm. 486 (Mataró Ràdio: 26/11/2020)

Convidats: Vicenç Bayarri i Joan Davilal

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Amb Vicenç Bayari, autor del llibre Les Mines de Can Palomeres i amb Joan Davila, membre dels Amics de l’Arxiu de Malgrat de Mar, parlarem de les mines de can Palomeres.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Informació i recursos:

Conferència: Esteve Mach, Els frescos de Torres Garcia al Palau de la Generalitat. Qui els va fer aturar? Que es farà per videoconferència el dia 2 de desembre a les 19:00 Enllaç per accedir

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i Dissidències/3

Tertúlia d’Història núm. 485 (Mataró Ràdio: 19/11/2020)

Convidats: Imma Bassols i Robert Lleonart

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també té un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre l’exili de Jaume Lladó, un activista cultural.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

El Comca, Museu Comunitari de Cabrils, un museu diferent

Tertúlia d’Història núm. 481 (Mataró Ràdio: 22/10/2020)

Convidats: Laura Bosch, Jordi Montlló, Àngels Aldrufeu, Esther Lupresti i Gustau Nacarino

Presenten:  Núria Gómez,  Maria Asmarat, Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem d’aquesta original proposta dinamitzadora.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,45minuts 41,7 Mb