Arxiu d'etiquetes: patrimoni

900 anys del primer document del Castell de Dosrius

En motiu de la Commemoració dels 900 anys del primer document del Castell de Dosrius, el proper dissabte dia 14 de juny de 2014, a partir de les 5 de la tarda, l’Ajuntament de Dosrius ha organitzat diversos actes.

A les 5 de la tarda, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Dosrius, es pronunciarà la conferència El castell de Dosrius. Un testimoni del passat, a càrrec de Joaquim Graupera, doctor en Història de l’Art (UB) i professor de secundària. Tot seguit, cap a les 6, es pujarà a peu o en cotxe al castell i es farà una visita comentada a les restes.

Premià de Mar, història i patrimoni

Tertúlia d’Història núm. 243 (Mataró Ràdio: 6/06/2013)

Convidats: Joan Gómez

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Amb Joan Gómez parlem de la història de Premià de Mar, el patrimoni arquitectònic, les entitats i les tradicions.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,40 minuts Descarrega’l: 23,6Mb.

10è Premi Thos i Codina de batxillerat

Tertúlia d’Història núm. 277 (Mataró Ràdio: 29/05/2014)

Convidats: Arnau Matas Saavedra, Eva Vilà, Martí Garolera Garcia i Anna Sitjà

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: El jurat ha atorgat el premi al treball titulat Fets i vivències de Sant Andreu de Llavaneres i els seus vilatans durant la Guerra civil, que havia estat presentat per Arnau Matas Saavedra de l’IES Llavaneres, essent-ne tutora la professora Eva Vilà. El jurat també ha volgut atorgar un accèssit al treball Creació d’una ruta dedicada als molins de la Riera de Pineda de l’alumne Martí Garolera Garcia de l’escola Pia de Calella que tenia com a tutora del treball a la professora Anna Sitjà.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,24 minuts Descarrega’l: 23,9 Mb.

Informatiu 24h M1tv:

Els Pinart campaners de Santa Maria de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 149 (Mataró Ràdio: 7/10/2010)

Convidats: Neus Pinart

Presenten: Jaume Vellvehí, Núria Gómez, Maria Salicrú-Maltas i Joaquim Graupera

Documentació: Maria Salicrú-Maltas

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Aquesta família va ser l’encarregada durant moltes generacions de tocar les campanes de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Gràcies al Dr. Samsó, Josep Pinart va venir a Mataró per exercir aquest ofici. Durant el programa es va parlar també dels tocs de campana i del nom que tenen aquestes, entre altres temes.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

La col·lecció “Mataró” de la Biblioteca Popular de Caixa Laietana

Tertúlia d’Història núm. 151 (Mataró Ràdio: 21/10/2010)

Convidats: Ricard Navarro i Carme Espriu

Presenten: Jaume Vellvehí, Núria Gómez i Joaquim Graupera

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Al llarg del programa es van comentar els origens de la col·lecció, els fons que l’integren i les dificultats que comporta la seva divulgació i conservació.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

El Consorci del Parc Natural respon a l’actuació irregular a l’ermita de Sant Mateu a Premià

En  motiu d’unes obres de rehabilitació de l’ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt que van afectar alguns elements de l’emblemàtic edifici com a resultat d’una intervenció poc clara, el Grup d’Història del Casal juntament amb la Societat Catalana d’Arqueologia, el Blog Maresme Medieval i persones a títol individual va presentat un informe al respecte davant l’Ajuntament de Premià de Dalt i el Consorci del Parc Natural. El passat 28 de gener el Consorci del Parc Natural va adreçar-nos un escrit on se’ns informava de les gestions fetes en relació a l’assumpte.

D’aquesta manera, l’Ajuntament te la intenció d’adreçar-se a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat a fi que faci una anàlisi de l’actuació realitzada i en el seu cas es pugui esmenar. Mes informació aqui.

Torre de les Heures o de la Guàrdia (s. XVI)

Fitxa núm. 4

Baixa Edat Mitjana

Autor de la fitxa: Joaquim Graupera

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIII, núm. 79, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2006, pàg. 19.

Claus: Torres de defensa i de guaita. Arquitectura militar. Caldes d’Estrac.

Datació: segle XVI. Poc abans del  1549.

Localització: La torre es pot observar al marge dret de la riera de Caldes a mitja alça entre la riera i el turó.  Es troba situada al carrer  Camí del Mig de la població.

Il.lustració: Joaquim Graupera.

Descripció: La torre es presenta actualment isolada i la casa annexa, més moderna, no dona indicis d‘un edifici anterior contemporani a la torra. Aquesta és de planta circular amb una alçaria de tres plantes. L’accés al recinte es realitza mitjançant una porta que es troba situada al primer pis. A l‘interior, la comunicació entre els pisos té lloc mitjançant una escala de cargol. La única part que presenta ornamentació és una finestra, que es conserva en el pis superior, i es troba orientada al mar. La decoració es tracta d’un senzill arc apuntat gòtic a la llinda superior. La part superior de la torra es coronada per una sèrie de merlets fets amb maons. Algunes mènsules evidencien l’existència d’alguns matacans a la part superior per protegir els seus accessos o bé al no estar conservats tots també podrien formar part de l’estructura d’una corsera. El mur, inicialment arrebossat, es troba construit amb pedres informes sense formar filades i unides amb morter de calç. El nom de les heures es degut a la coberta vegetal que ha presidit la torre durant molt de temps.

Comentari: La dada més antiga conservada d’aquesta torre és de l’any 1549. Apareix  esmentada en una carta del Batlle de Caldes d’Estrac als Consellers de la ciutat de Barcelona . El motiu de la carta és el de demanar llicència  “…de tenir taverna y flequa per a les dspeses fahedores en lo reparo e construccio de torra fahedora en dita Baronia per defensio de tota la universitat en temps de moros.” (Carreras, 1893) . Com podem observar, no es cita el nom de la torre, però cal pensar que es refereix a aquesta, ja que era la única que depenia del comú del poble i també el topònim de la torre ho testa. El motiu de demanar permís als consellers de Barcelona és degut a que, des del 1396, Caldes d’Estrac era jurisdicció de la ciutat comtal com a “carrer de Barcelona”. Altres torres de Caldes d’Estrac conservades són la torre de can Busquets (1586) i la torre dels Encantats (s.XIII-XIV).

BIBLIOGRAFIA:

  • BATLLE, Albert: Caldes de Estrach o Caldetes. Un vell plet. Ajunt. de Caldes; Caixa Estalvis Laietana. Caldes d’Estrach, 1985.
  • BONET i GARÍ, Lluís: Les masies del Maresme. Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1983 .
  • CARRERAS CANDI,F.: Caldetes o l’antigua quadra d’Estrach. Barcelona,1893 Pàg.109
  • CATALÀ,Pere: “ Comentari marginal” a Els castells catalans. 2ª ed. Ed.Dalmau. Barcelona, 1990.Vol.I , pàg.733 ; pàg.744 (nota 57)
  • ROIG GRAU, Jesús: Les fortificacons medievals del Maresme. Argentona, 2006. Pàg.53
  • SALARICH i VERDAGUER, Joaquin : Apuntes para la història de Caldas de Estrach (vulgo) Caldetas. La Renaixensa. Barcelona, 1882.

 

Unes obres afecten l’ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt

En  motiu d’unes obres de rehabilitació de l’ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt, s’han afectat alguns elements de l’emblemàtic edifici com a resultat d’una intervenció poc clara.

L’ermita de Sant Mateu està declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i en estar edificada en sòl no urbanitzable està sotmesa al règim específic que disposa la Llei d’Urbanisme i, a més, per trobar‐se ubicada en el Parc de la Serralada Litoral, està també subjecte a la normativa del Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria‐Sant Mateu‐Céllecs.

La intervenció realitzada sobre l’ermita romànica de Sant Mateu, duta a terme en el primer semestre de 2013, afecta l’interior, la façana principal i el paviment enllosat exterior.

A l’interior s’ha pintat el paredat de blanc, fins i tot la pica de l’aigua beneïda, feta de pedra granítica. També s’ha afectat la façana, on s’ha rejuntat la pedra amb ciment, i el paviment de l’atri que s’ha reomplert amb sauló sense el control sobre la possible afectació de restes en el subsol.

En motiu d’aquesta intervenció, El Grup d’Història del Casal juntament amb la Societat Catalana d’Arqueologia, el Blog Maresme Medieval i persones a títol individual ha presentat un informe al respecte davant l’Ajuntament de Premià de Dalt i el Consorci del Parc Natural.

Sant -Mateu
Interior de l’absis emblanquinat

Retrat funerari masculí de Torre Llauder. Mataró.

Fitxa núm. 3

Època romana

Autor de la fitxa: Joan Francesc Clariana i Roig

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIII, núm. 80 octubre – novembre – desembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2006, pàg. 19-20.

Claus: Retrat funerari masculí de Torre Llauder. Mataró.

Datació: Època augustiana.

Localització: Museu de Mataró.

Il.lustració: J. F. Clariana.

Descripció: Es tracta d’un cap d’estàtua funerària masculina, trencat a cops per la zona de la base; representa un home de mitjana edat (entorn els quaranta anys), fet en marbre blanc de les pedreres de Carrara-Luni (Itàlia)

El pentinat, amb el cabell tirat endavant, és força clàssic i es troba freqüentment en retrats des de finals del segle I aC fins ben avançat el segle I dC. En molts casos el que l’artista buscava amb aquest pentinat era dissimular una certa alopècia del difunt.

Un detall que fins ara havia passat desapercebut és el fet que es tracta d’un bloc reciclat, inicialment hauria estat, molt possiblement, un retrat femení. Això ho veiem pel detall que l’escultor no va poder eliminar totalment alguns dels trets de l’anterior retrat com seria el llavi superior i part de l’arc de l’inici de la cella de l’ull dret. Evidentment, això succeïa perquè el material de base era valuós i sortia a compte reciclar el bloc de marbre, esborrant l’antiga fesomia i donar-li un nou rostre.

Comentari: Aquest retrat, hom considera que faria parella amb el retrat femení, datat com de la mateixa època, també provinent de Torre Llauder. Ambdos havien estat trobats en el segle XIX i, Albertini, ens indica com “les deux têtes, enduites de chaux, servaient d’ornaments à une cisterne dans la “Casa Comas, a Mataró. Le propiètaire les tenait de son grand-père, qui  possédait une terre près de la Torre Llauder” (Albertini 1911-1912). Un altre detall anecdòtic i  comú que presenten les dues testes és que haurien servit com a blanc per armes de foc, i  totes dues peces presenten senyals d’haver rebut un tret frontal.

Pertanyents al món romà es coneixen diversos retrats també reciclats, com seria el cas del  que es conserva al Museu di Antichità de Torino, a Itàlia (Cantino 1988, p. 233), i altres dos, l’un provinent de Bulla Regia que reaprofitava un retrat de l’emperador Trajà (Ouertani 1988, p. 406) i  l’altre de Minturno reutilitzant un retrat de Tiberi (Ouertani 1988, p. 403). Braemer, en una intervenció al final de  l’exposició de la comunicació d’Ouertani, en la conferència internacional sobre el ”Ritratto ufficiale e ritratto privato”, que tingué lloc a Roma a l’any 1984, indicà com el reaprofitament o reciclatge era normal en aquelles regions desprovistes de materials nobles, o marmoris, però sobretot en un moment avançat de l’Imperi. En el nostre cas hi hem d’afegir que, atenent a la data, el temps d’August, els exemples potser serien encara més singulars.

Braemer va fer constar com “Ce retravail est particulièrement important dans les régions dépourvues de matériaux nobles, comme l’a dit Madame Ouertani, comme la Proconsulaire où on a réutilisé en assez grand nombre d’ailleurs, des portraits de Ier siècle, au IIIe on au IVe surtout fin IIIe-IVe siècle, en les transformant et en leur donnant bien entendu une nouvelle identification; je vous citerai par exemple, l’exemple du génie de Dougas, d’un certain nombre de portraits de Voulas et enfin d’autres pièces de genre qui, à partir du moment où on a fait un nettoyage, où l’on regard de très près, notamment à la lumière artificielle, on s’aperçoit d’un certain nombre de transformations, qui expliquent aisément l’absence ou au contraire la présence de procédés techniques qui nous paraissent aberrants pour la période à laquelle nous avons daté ces pieces” (p. 407).

Es considera que la peça de Torre Llauder, seria una obra sortida del taller escultòric de Barcino que es trobava molt actiu a l’època d’August.

BIBLIOGRAFIA:

  • E. Albertini: “Sculptures antiques du Conventus Tarraconensis”. Annuari de l’Institut d’Estudis Catalans, IV, pp. 324-474. Barcelona 1911-1912.
  • I. Cantino: “Due ritratti inediti del Museo di Antichità di Torino”. Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp. 229-235. Roma 1988.
  • J.F. Clariana: Viatge a Iluro. Grup d’Història del Casal. Mataró 1999.
  • J.F. Clariana: “Retrat funerari”. Felibrejada, núm. 31. Mataró 1996, pp. 22 – 23.
  • J. Guitart: “Esculturas romanas de la Laietania”. Cuadernos de Trabajos de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (en premsa).
  • N. Ouertani: “Homme couronné”. Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp. 401-407. Roma 1988. Amb intervenció de F. Braemer al final de l’exposició de la comunicació, p. 407.
  • M. Prevosti: Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro. Mataró 1981.
  • M. Ribas: El poblament d’Ilduro. Barcelona 1952.
  • I Rodà: “El retrato romano en el N.E. de la Tarraconense”.  Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp.  453-462. Roma 1988.

 

Vil·les romanes desaparegudes al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 253 (Mataró Ràdio: 17/10/2013)

Convidada: Joan Francesc Clariana i Roig

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Parlem de les vil·les romanes del Maresme que se sap de la seva existència però que no s’han conservat ja sigui per destrucció expressa o pel pas del temps. I ho fem amb l’arqueòleg membre del Grup d’Història del Casal Joan Francesc Clariana.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,54 minuts Descarrega’l: 23,8 Mb.

Llibres