Arxiu d'etiquetes: patrimoni

Excursió amb els Amics de l’Art Romànic de Sabadell

Tertúlia d’Història núm. 197 (Mataró Ràdio: 1-3-2012 )

Convidats: Joaquim Graupera i David Pavon

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlarem de la visita dels Amics de l’Art Romànic de Sabadell a la nostra comarca. De San Pau de San Pol, de l’aqüeducte de Can Cua a la Riera de Pineda, de Sant Pere de Riu i del Castell de Palafolls amb Joaquim Graupera del GHC i David Pavon de la Plataforma Salvem la vall de la Riera de Pineda.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 58 minuts 54,4 Mb

Exposició Art i guerra

Tertúlia d’Història núm. 137 (Mataró Ràdio: 13/05/2010)

Convidats: Assumpta Montellà

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Salicrú-Maltas i Joaquim Graupera

Documentació: Maria Salicrú-Maltas

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Assumpta Montellà ens parla de lexposició “Art i Guerra” del Centre d’Art Ca l’Arenas del Museu Municipal de Mataró. L’exposició commemora el 70è aniversari de l’acabament de la Guerra Civil espanyola, tracta de la destrucció, l’espoli i la salvaguarda del patrimoni historicoartístic i monumental durant el conflicte en què sovint s’enfrontaren els valors artístics amb els valors ideològics. Centra l’atenció, especialment, en el fets esdevinguts a Mataró i, sobretot, en el paper determinant dels que en foren testimonis i defensaren el patrimoni, contribuint amb els seus esforços a la seva salvaguarda i a la formació de part de la col·lecció del Museu de Mataró: l’anomenada “creu roja de l’art”.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

iluro ciutat romana

Tertúlia d’Història núm. 7 (Mataró Ràdio: 2/11/2006)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Roig

Presenten:  Joaquim Graupera, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina,

Documentació: Equip del programa

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem d’Iluro i d’arqueologia de l’antiga ciutat romana de Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Llibres recomanats

  • Estudis locals

CLARIANA I ROIG, Joan Francesc:

Iluro ciutat romana, Grup d’Història del Casal, Mataró (1994)·

CLARIANA I ROIG, Joan Francesc – PREVOSTI I MONCLUS, Marta:

Torre Llauder. Mataró Vil.la romana. Museu Comarcal-Generalitat de Catalunya, (1988).

DD.AA:

Iluro una ciutat per descobrir. Patronat Municipal Cultura, (1999).

El monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera)

Tertúlia d’Història núm. 112 (Mataró Ràdio: 8/10/2009)

Convidats: Joan Bou Illa

Presenten:  Maria Salicrú-Maltas, Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí,

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  El monestir de Rocarossa (Tordera). La Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al Massís del Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundada en la primera meitat del segle XII sota l’orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La primera notícia documental que coneixem és de l’any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona cedí l’alou de la Fredena a un monjo anomenat Bernat, per a què hi aixequés una església dedicada a Santa Maria. Aquest alou era dins el terme de la parròquia de Santa Eulàlia d’Hortsavinyà en el terme del Castell de Montpalau.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en Mp3

Durada de la gravació: 53,49 minuts (9,24Mb)

Llibres recomanats

BOU i ILLA, Joan – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:

  • “Les creus de terme del monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera. El Maresme).” A De Constantí a Carlemany. El pas de l’Antiguitat Tardana al món medieval. Actes de les III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d’Història del Casal, Mataró, 2006.
  • Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera, La impremta. Argentona, 2003..

LLOVET i CIUDAD, Eva M. – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:

  • “Santa Maria de Roca Rossa. Tordera.” Catalunya romànica, Vol. XVIII, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1991.

VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:

  • “Santa Maria de Roca Rossa: la cuina del monestir (segles XII-XV) (Tordera. El Maresme).”, a L’arquitectura militar medieval. Actes de les I Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d’Història del Casal Mataró, 2000.

Recursos d’audio

ARNELLA, Jaume:

  • Eròtica monàstica [CD], Edicions Tram. Barcelona 1994.

La Coca de Mataró

Fitxa núm. 1

segle XV

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Article publicat a: article revisat del publicat a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any I, núm. 1. Grup d’Història del Casal, Mataró, 1994.

Claus: exvot mariner, nautica, medieval, Coca, Sant Simó, Mataró, Calella

Tema: Ex-vot mariner considerat dels més antics d’Europa i només superat en antigor per alguns models de barca del Nil.

Datació: Construit al segle XV probablement el 1450.

Localització: Es trobava a l’ermita de Sant Simó de Mataró, on va romandre fins el 1920 quan aparegué al mercat d’antiguitats de Munic. Poc després, el 1929, es subhastà en els Estats Units i fou adquirit per un antiquari alemany que el va fer arribar a les mans d’un reconegut milionari holandès qui, finalment, el deixà en dipòsit al Museu Marítim de Rotterdam. Actualment es conserva en dipòsit al Maritime Museum Prins Hendrik de Rotterdam.

Il·lustració: Fotografia de la reproducció de l’exvot de Sant Simó, que es conserva al Museu Marítim de Barcelona.

Descripció: L’exvot mesura 123 cm d’eslora i uns 45 cm de màniga.

Comentari: Segons alguns autors, la “Coca” procediria de Calella lloc des d’on per causes desconegudes aniria a parar a Mataró. Representa una gran nau comercial que s’ha vingut identificant com les “coques” nòrdiques. Aquest tipus de vaixell era emprat en tasques comercials per anglesos i normands en el període que abraça els segles XII i principis del XIV, moment en què es substituí per un nou model: l’hulk. Documentalment, hi ha constància de coques nòrdiques a la Mediterrània en documents del segle XIII.

Un dels motius que ha encetat més polèmica ha estat la seva arboradura. Les diverses opinions a l’entorn de si el vaixell fou d’un sol pal originàriament, o si n’arborà dos, major i messana, i fins i tot tres si és que tenia trinquet, no han pogut concretar-se en un sentit o en un altre. El primer autor que va publicar el resultat d’un estudi acurat de l’exvot fou Culver, que ho féu quan la Coca encara arborava els tres pals. Ell mateix apuntà la possibilitat de què el seu constructor ho fes amb només un pal central donat que els altres dos eren més rústecs i no semblaven construïts per les mateixes mans. Amb tot però, altres autors com Nouhuys, Winter o Landstrom defensen posicions que van des dels tres pals fins a la més generalitzada de major i messana. Abans de què la Coca passés a mans de l’acabalat holandès, se li van desmuntar els dos pals de proa i popa deixant-li només el central, aspecte amb el qual es conserva fins avui.

BIBLIOGRAFIA:

  • LANDSTROM, Bjorn: El Buque.
  • NOÈ i PEDRAGOSA, Joan: “La nau de Mataró”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 32, pàg. 37-42, Mataró, 1988.
  • SJOERD DE MEER: “La nau de Mataró: model d’embarcació medieval “a Mediterraneum. El esplendor del Mediterráneo medieval s. XIII-XV [Museu d’Història de Catalunya ; Museu Marítim de Barcelona , Barcelona, 18 de mayo – 27 de septiembre de 2004], Madrid, 2004, pàg. 572-579.
  • WINTER, Heinrich: La nau catalana de 1450.