Arxiu d'etiquetes: patrimoni

Retrat funerari masculí de Torre Llauder. Mataró.

Fitxa núm. 3

Època romana

Autor de la fitxa: Joan Francesc Clariana i Roig

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIII, núm. 80 octubre – novembre – desembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2006, pàg. 19-20.

Claus: Retrat funerari masculí de Torre Llauder. Mataró.

Datació: Època augustiana.

Localització: Museu de Mataró.

Il.lustració: J. F. Clariana.

Descripció: Es tracta d’un cap d’estàtua funerària masculina, trencat a cops per la zona de la base; representa un home de mitjana edat (entorn els quaranta anys), fet en marbre blanc de les pedreres de Carrara-Luni (Itàlia)

El pentinat, amb el cabell tirat endavant, és força clàssic i es troba freqüentment en retrats des de finals del segle I aC fins ben avançat el segle I dC. En molts casos el que l’artista buscava amb aquest pentinat era dissimular una certa alopècia del difunt.

Un detall que fins ara havia passat desapercebut és el fet que es tracta d’un bloc reciclat, inicialment hauria estat, molt possiblement, un retrat femení. Això ho veiem pel detall que l’escultor no va poder eliminar totalment alguns dels trets de l’anterior retrat com seria el llavi superior i part de l’arc de l’inici de la cella de l’ull dret. Evidentment, això succeïa perquè el material de base era valuós i sortia a compte reciclar el bloc de marbre, esborrant l’antiga fesomia i donar-li un nou rostre.

Comentari: Aquest retrat, hom considera que faria parella amb el retrat femení, datat com de la mateixa època, també provinent de Torre Llauder. Ambdos havien estat trobats en el segle XIX i, Albertini, ens indica com “les deux têtes, enduites de chaux, servaient d’ornaments à une cisterne dans la “Casa Comas, a Mataró. Le propiètaire les tenait de son grand-père, qui  possédait une terre près de la Torre Llauder” (Albertini 1911-1912). Un altre detall anecdòtic i  comú que presenten les dues testes és que haurien servit com a blanc per armes de foc, i  totes dues peces presenten senyals d’haver rebut un tret frontal.

Pertanyents al món romà es coneixen diversos retrats també reciclats, com seria el cas del  que es conserva al Museu di Antichità de Torino, a Itàlia (Cantino 1988, p. 233), i altres dos, l’un provinent de Bulla Regia que reaprofitava un retrat de l’emperador Trajà (Ouertani 1988, p. 406) i  l’altre de Minturno reutilitzant un retrat de Tiberi (Ouertani 1988, p. 403). Braemer, en una intervenció al final de  l’exposició de la comunicació d’Ouertani, en la conferència internacional sobre el ”Ritratto ufficiale e ritratto privato”, que tingué lloc a Roma a l’any 1984, indicà com el reaprofitament o reciclatge era normal en aquelles regions desprovistes de materials nobles, o marmoris, però sobretot en un moment avançat de l’Imperi. En el nostre cas hi hem d’afegir que, atenent a la data, el temps d’August, els exemples potser serien encara més singulars.

Braemer va fer constar com “Ce retravail est particulièrement important dans les régions dépourvues de matériaux nobles, comme l’a dit Madame Ouertani, comme la Proconsulaire où on a réutilisé en assez grand nombre d’ailleurs, des portraits de Ier siècle, au IIIe on au IVe surtout fin IIIe-IVe siècle, en les transformant et en leur donnant bien entendu une nouvelle identification; je vous citerai par exemple, l’exemple du génie de Dougas, d’un certain nombre de portraits de Voulas et enfin d’autres pièces de genre qui, à partir du moment où on a fait un nettoyage, où l’on regard de très près, notamment à la lumière artificielle, on s’aperçoit d’un certain nombre de transformations, qui expliquent aisément l’absence ou au contraire la présence de procédés techniques qui nous paraissent aberrants pour la période à laquelle nous avons daté ces pieces” (p. 407).

Es considera que la peça de Torre Llauder, seria una obra sortida del taller escultòric de Barcino que es trobava molt actiu a l’època d’August.

BIBLIOGRAFIA:

  • E. Albertini: “Sculptures antiques du Conventus Tarraconensis”. Annuari de l’Institut d’Estudis Catalans, IV, pp. 324-474. Barcelona 1911-1912.
  • I. Cantino: “Due ritratti inediti del Museo di Antichità di Torino”. Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp. 229-235. Roma 1988.
  • J.F. Clariana: Viatge a Iluro. Grup d’Història del Casal. Mataró 1999.
  • J.F. Clariana: “Retrat funerari”. Felibrejada, núm. 31. Mataró 1996, pp. 22 – 23.
  • J. Guitart: “Esculturas romanas de la Laietania”. Cuadernos de Trabajos de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (en premsa).
  • N. Ouertani: “Homme couronné”. Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp. 401-407. Roma 1988. Amb intervenció de F. Braemer al final de l’exposició de la comunicació, p. 407.
  • M. Prevosti: Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro. Mataró 1981.
  • M. Ribas: El poblament d’Ilduro. Barcelona 1952.
  • I Rodà: “El retrato romano en el N.E. de la Tarraconense”.  Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp.  453-462. Roma 1988.

 

Vil·les romanes desaparegudes al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 253 (Mataró Ràdio: 17/10/2013)

Convidada: Joan Francesc Clariana i Roig

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Parlem de les vil·les romanes del Maresme que se sap de la seva existència però que no s’han conservat ja sigui per destrucció expressa o pel pas del temps. I ho fem amb l’arqueòleg membre del Grup d’Història del Casal Joan Francesc Clariana.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,54 minuts Descarrega’l: 23,8 Mb.

Llibres

Els museus i els centres d’estudi local

Tertúlia d’Història núm. 218 (Mataró Ràdio: 11/10/2012)

Convidades: Nicolau Guanyabens, director del Museu Arxiu de Santa Maria, Carles Marfà, director del Museu de Mataró, i Joan Francesc Clariana, representant del Grup d’Història del Casal de Mataró

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentació: Equip del programa

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Enguany commemorem el 50è aniversari del descobriment de la vil·la romana de Torre Llauder, i també s’estan promovent actes d’homenatge i reconeixement a l’il·lustre arqueòleg Marià Ribas i Bertran. El mig segle de la descoberta de Torre Llauder va ser una iniciativa promoguda per l’IMAC i el Museu de Mataró, amb la col·laboració d’una comissió ciutadana formada per entitats culturals mataronines, com el Museu-Arxiu de Santa Maria i el Grup d’Història del Casal així com la família de Marià Ribas. Doncs bé, en aquest marc s’ha previst un Cicle de xerrades amb el títol: “El patrimoni arqueològic a Mataró. Perspectiva històrica i reflexions de futur”. I la primera d’aquestes xerrades és la tertúlia d’avui i hi parlarem d’Els museus i els centres d’estudi local.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 58 minuts 54,4 Mb

Excursió amb els Amics de l’Art Romànic de Sabadell

Tertúlia d’Història núm. 197 (Mataró Ràdio: 1-3-2012 )

Convidats: Joaquim Graupera i David Pavon

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlarem de la visita dels Amics de l’Art Romànic de Sabadell a la nostra comarca. De San Pau de San Pol, de l’aqüeducte de Can Cua a la Riera de Pineda, de Sant Pere de Riu i del Castell de Palafolls amb Joaquim Graupera del GHC i David Pavon de la Plataforma Salvem la vall de la Riera de Pineda.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 58 minuts 54,4 Mb

Exposició Art i guerra

Tertúlia d’Història núm. 137 (Mataró Ràdio: 13/05/2010)

Convidats: Assumpta Montellà

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Salicrú-Maltas i Joaquim Graupera

Documentació: Maria Salicrú-Maltas

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Assumpta Montellà ens parla de lexposició “Art i Guerra” del Centre d’Art Ca l’Arenas del Museu Municipal de Mataró. L’exposició commemora el 70è aniversari de l’acabament de la Guerra Civil espanyola, tracta de la destrucció, l’espoli i la salvaguarda del patrimoni historicoartístic i monumental durant el conflicte en què sovint s’enfrontaren els valors artístics amb els valors ideològics. Centra l’atenció, especialment, en el fets esdevinguts a Mataró i, sobretot, en el paper determinant dels que en foren testimonis i defensaren el patrimoni, contribuint amb els seus esforços a la seva salvaguarda i a la formació de part de la col·lecció del Museu de Mataró: l’anomenada “creu roja de l’art”.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

iluro ciutat romana

Tertúlia d’Història núm. 7 (Mataró Ràdio: 2/11/2006)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Roig

Presenten:  Joaquim Graupera, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina,

Documentació: Equip del programa

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem d’Iluro i d’arqueologia de l’antiga ciutat romana de Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Llibres recomanats

  • Estudis locals

CLARIANA I ROIG, Joan Francesc:

Iluro ciutat romana, Grup d’Història del Casal, Mataró (1994)·

CLARIANA I ROIG, Joan Francesc – PREVOSTI I MONCLUS, Marta:

Torre Llauder. Mataró Vil.la romana. Museu Comarcal-Generalitat de Catalunya, (1988).

DD.AA:

Iluro una ciutat per descobrir. Patronat Municipal Cultura, (1999).

El monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera)

Tertúlia d’Història núm. 112 (Mataró Ràdio: 8/10/2009)

Convidats: Joan Bou Illa

Presenten:  Maria Salicrú-Maltas, Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí,

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  El monestir de Rocarossa (Tordera). La Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al Massís del Montnegre dins el terme municipal de Tordera, fou fundada en la primera meitat del segle XII sota l’orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La primera notícia documental que coneixem és de l’any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona cedí l’alou de la Fredena a un monjo anomenat Bernat, per a què hi aixequés una església dedicada a Santa Maria. Aquest alou era dins el terme de la parròquia de Santa Eulàlia d’Hortsavinyà en el terme del Castell de Montpalau.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en Mp3

Durada de la gravació: 53,49 minuts (9,24Mb)

Llibres recomanats

BOU i ILLA, Joan – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:

  • “Les creus de terme del monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera. El Maresme).” A De Constantí a Carlemany. El pas de l’Antiguitat Tardana al món medieval. Actes de les III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d’Història del Casal, Mataró, 2006.
  • Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera, La impremta. Argentona, 2003..

LLOVET i CIUDAD, Eva M. – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:

  • “Santa Maria de Roca Rossa. Tordera.” Catalunya romànica, Vol. XVIII, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1991.

VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume:

  • “Santa Maria de Roca Rossa: la cuina del monestir (segles XII-XV) (Tordera. El Maresme).”, a L’arquitectura militar medieval. Actes de les I Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d’Història del Casal Mataró, 2000.

Recursos d’audio

ARNELLA, Jaume:

  • Eròtica monàstica [CD], Edicions Tram. Barcelona 1994.

La Coca de Mataró

Fitxa núm. 1

segle XV

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Article publicat a: article revisat del publicat a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any I, núm. 1. Grup d’Història del Casal, Mataró, 1994.

Claus: exvot mariner, nautica, medieval, Coca, Sant Simó, Mataró, Calella

Tema: Ex-vot mariner considerat dels més antics d’Europa i només superat en antigor per alguns models de barca del Nil.

Datació: Construit al segle XV probablement el 1450.

Localització: Es trobava a l’ermita de Sant Simó de Mataró, on va romandre fins el 1920 quan aparegué al mercat d’antiguitats de Munic. Poc després, el 1929, es subhastà en els Estats Units i fou adquirit per un antiquari alemany que el va fer arribar a les mans d’un reconegut milionari holandès qui, finalment, el deixà en dipòsit al Museu Marítim de Rotterdam. Actualment es conserva en dipòsit al Maritime Museum Prins Hendrik de Rotterdam.

Il·lustració: Fotografia de la reproducció de l’exvot de Sant Simó, que es conserva al Museu Marítim de Barcelona.

Descripció: L’exvot mesura 123 cm d’eslora i uns 45 cm de màniga.

Comentari: Segons alguns autors, la “Coca” procediria de Calella lloc des d’on per causes desconegudes aniria a parar a Mataró. Representa una gran nau comercial que s’ha vingut identificant com les “coques” nòrdiques. Aquest tipus de vaixell era emprat en tasques comercials per anglesos i normands en el període que abraça els segles XII i principis del XIV, moment en què es substituí per un nou model: l’hulk. Documentalment, hi ha constància de coques nòrdiques a la Mediterrània en documents del segle XIII.

Un dels motius que ha encetat més polèmica ha estat la seva arboradura. Les diverses opinions a l’entorn de si el vaixell fou d’un sol pal originàriament, o si n’arborà dos, major i messana, i fins i tot tres si és que tenia trinquet, no han pogut concretar-se en un sentit o en un altre. El primer autor que va publicar el resultat d’un estudi acurat de l’exvot fou Culver, que ho féu quan la Coca encara arborava els tres pals. Ell mateix apuntà la possibilitat de què el seu constructor ho fes amb només un pal central donat que els altres dos eren més rústecs i no semblaven construïts per les mateixes mans. Amb tot però, altres autors com Nouhuys, Winter o Landstrom defensen posicions que van des dels tres pals fins a la més generalitzada de major i messana. Abans de què la Coca passés a mans de l’acabalat holandès, se li van desmuntar els dos pals de proa i popa deixant-li només el central, aspecte amb el qual es conserva fins avui.

BIBLIOGRAFIA:

  • LANDSTROM, Bjorn: El Buque.
  • NOÈ i PEDRAGOSA, Joan: “La nau de Mataró”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 32, pàg. 37-42, Mataró, 1988.
  • SJOERD DE MEER: “La nau de Mataró: model d’embarcació medieval “a Mediterraneum. El esplendor del Mediterráneo medieval s. XIII-XV [Museu d’Història de Catalunya ; Museu Marítim de Barcelona , Barcelona, 18 de mayo – 27 de septiembre de 2004], Madrid, 2004, pàg. 572-579.
  • WINTER, Heinrich: La nau catalana de 1450.