Arxiu d'etiquetes: personatges

Pompeu Fabra i Mataró (en record d’Anna Comas)

Tertúlia d’Història núm. 408 (Mataró Ràdio: 9/7/2020)

Convidats: Anna Comas i Valls

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Recuperem la tertúlia emesa el 18 d’abril de 2018 amb Anna Comas i Valls, que ens va deixar el passat dia 3 de juliol. En la tertúlia vam parlar de Pompeu Fabra i Mataró, tema que havia estat objecte de les seves recerques.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

Ens ha deixat Anna Comas i Valls

El passat divendres 3 de juliol va morir sobtadament Anna Comas i Valls. Militant històrica del PSC de Mataró, havia estat regidora entre 1983 i 1997. En deixar la política activa tornà a exercir la docència. Vinculada a Òmnium Cultural, va destacar com a professora de català. Defensora de la llengua catalana i apassionada de la cultura i de la ciutat, s’interessà per la història i la filologia resultant-ne articles en diferents publicacions. Entre els seus treballs cal esmentar la seva contribució a les relacions de Pompeu Fabra i Mataró.

El Grup d’Història del Casal havíem comptat amb la seva complicitat i suport col·laborant amb articles i participant més d’un cop en la tertúlia radiofònica a MataróAudiovisual El Racó.

Sense cap dubte és una pèrdua irreparable per a Mataró i per a la cultura.

Fotografia: Anna Comas en el programa el Racó del Grup d’Història del Casal del 18/08/2018 (Autora: M. Asmarat)

La cultura a Mataró durant la Postguerra (1939-1951)

Tertúlia d’Història núm. 473 (Mataró Ràdio: 18/6/2020)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: parlem d’agents culturals, entitats, activitats, resistencialisme, d’una cultura que passa de la supervivència al resistencialisme cultural al Mataró de la postguerra.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

Exilis i dissidències. El 12è Col·loqui Història a Debat

El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del tradicional Col·loqui Història a Debat. Enguany el títol que defineix la temàtica central és Exilis i dissidències i es celebrarà a Mataró durant el mes d’octubre.

Al llarg dels temps s’han generat fluxos migratoris per raó de subsistència ja sigui de base econòmica, de conflicte bèl·lic o de persecució política, ideològica o religiosa. L’exili com a destí de la dissidència d’un territori no és un fet restringit a un període o un espai concret, per això el col·loqui vol tractar els exilis cap a l’exterior però també la recepció d’exiliats i el seu impacte a Mataró i al Maresme.

Com en altres ocasions, a banda de les ponències de les diferents taules rodones sobre aspectes concrets, es poden presentar comunicacions escrites que seran publicades en les actes del col·loqui en el número d’enguany de la revista Felibrejada.

Els articles poden tractar aspectes del centre temàtic del Col·loqui en qualsevol període històric. Així mateix, també es poden presentar articles de tema lliure (en qualsevol camp de les ciències humanes i socials) que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.

Les contribucions s’han de lliurar d’acord al següent calendari: títol i resum d’un full A4 a doble espai i cos de lletra 12, abans del 30 de juliol de 2020. El text complet, d’un màxim de 20 fulls A4 a doble espai i cos de lletra 12, s’haurà de lliurar abans del 25 d’agost de 2020.

Podeu descarregar (PDF) la 2a circular en aquest enllaç 2aCircularB-2020

 

La revista “Domenechiana”

Tertúlia d’Història núm. 471 (Mataró Ràdio: 4/6/2020)

Convidats: Carles Saiz Xiqués

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles capella

Descripció:  amb en Carles Saiz, director del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Muntaner (CEDIM) de Canet de Mar, parlem de la presentació de la revista Domenechiana en el confinament.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 54,4 Mb

Proposta: El discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt

Donada la situació actual de confinament, periòdicament anirem recomanant

materials interessants que ajudin a alleujar la situació i siguin enriquidors.

El discurs inaugural de la Fira Internacional del Llibre Frankfurt celebrada el 2007, que va tenir la literatura catalana com a protagonista, va anar a càrrec de Quim Monzó. La Fira del Llibre de Frankfurt és la més important del sector editorial internacional i funciona des de 1949. Cada any hi ha un país o una regió diferent com a convidat  d’honor que hi presenta la seva literatura –el 2007 va ser la literatura catalana. Era el primer cop que es convidava una literatura sense estat. El parlament de Monzó va causar un fort impacte per la seva original manera de presentar un panorama de la literatura catalana també reivindicatiu.

 

Un llibre de Claude Collet i Esteve Albert

Recomanem llibres

En aquesta ocasió Jaume Vellvehí ens comenta un llibre certament rar. Es tracta d’un treball conjunt de la pintora i dissenyadora gràfica Claude Collet i el polifacètic Esteve Albert. El llibre fou publicat el 1972 en una edició en castellà numerada de 250 exemplars i una altra en català. Amb forma de carpeta lligada, el llibre aplega un conjunt de làmines amb dibuixos de l’artista nascuda a Ginebra el 1929 i glosses del dosriuenc Esteve Albert, entorn de la figura de la dona. És un llibre excepcional en la producció d’Albert que ens apropa a un vessant ben poc coneguda, la de la seva aproximació al feminisme amb totes les limitacions que això representa en el personatge i en l’època.

 

Proposta 2. Una exposició sobre el poeta Joan Salvat-Papasseit

Donada la situació actual de confinament, periòdicament anirem recomanant materials interessants que ajudin a alleujar la situació i siguin enriquidors.

Un recorregut per la biografia vital, intel·lectual i estètica

del poeta avantguardista català

L’any 2010, Arts Santa Mònica i la Institució de les Lletres Catalanes van organitzar l’exposició Joan Salvat-Papasseit, poeta avantguardista català. A l’exposició s’hi van mostrar més de cent documents originals que il·lustren la seva aportació a la primera avantguarda catalana. En el video assistim a un breu però prou interessant recorregut per l’exposició que segueix un itinerari cronològic que permet reconstruir de manera visual el procés que conforma la biografia vital, intel·lectual i estètica del poeta Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), assenyalant la seva aportació al caràcter ideològic de la primera avantguarda —literària i plàstica— a Catalunya.

 

Proposta 1: Destino, un film amb guió de Walt Disney i Salvador Dalí

Donada la situació actual de confinament, periòdicament anirem recomanant materials interessants que ajudin a alleujar la situació i siguin enriquidors.

Extraordinària síntesi del surrealisme en el film Destino,

un projecte de Salvador Dalí i Walt Disney iniciat el 1946.

 

Un chien andalou (1929) de Buñuel o Spellbound (1945), Recuerda a Espanya, d’Alfred Hitchcock, són pel·lícules prou conegudes, però Destino de Walt Disney ho és molt menys. El film, amb guió conjunt de Dalí i Disney, el van començar a rodar als anys quaranta, poc després de la Segona Guerra Mundial, però no es va concloure. El 2003 es va reprendre el projecte i finalment s’estrenà. Un film impactant per la síntesi que ofereix de l’imaginari surrealista dalinià amb els tòpics ensucrats de Disney. Ben recomanable per deixar volar la imaginació.

 

Dolors Monserdà, la primera novel·lista catalana

Tertúlia d’Història núm. 468 (Mataró Ràdio: 12/3/2020)

Convidats: Sandra Cabrespina i Rosa M. Martín

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem de Dolors Monserdà primera escriptora de novel·les en català, a més de feminista i activista social des del cristianisme. També parlarem amb Rosa Maria Martin sobre el seu paper en la millora de les condicions de vida de les cosidores a principis del S. XIX.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb