Donada la situació actual de confinament, periòdicament anirem recomanant materials interessants que ajudin a alleujar la situació i siguin enriquidors.
Extraordinària síntesi del surrealisme en el film Destino,
un projecte de Salvador Dalí i Walt Disney iniciat el 1946.
Un chien andalou (1929) de Buñuel o Spellbound (1945), Recuerda a Espanya, d’Alfred Hitchcock, són pel·lícules prou conegudes, però Destino de Walt Disney ho és molt menys. El film, amb guió conjunt de Dalí i Disney, el van començar a rodar als anys quaranta, poc després de la Segona Guerra Mundial, però no es va concloure. El 2003 es va reprendre el projecte i finalment s’estrenà. Un film impactant per la síntesi que ofereix de l’imaginari surrealista dalinià amb els tòpics ensucrats de Disney. Ben recomanable per deixar volar la imaginació.
Convidats: Joan Francesc Clariana, Joan Turà i Robert Lleonart
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Enguany a Mataró es celebra l’any Jordi Arenas amb motiu del centenari del seu naixement i avui parlem d’un dels vessants de l’artista mataroní, la seva vinculació a l’arqueologia.
En les obres que s’estan duent a terme per a la construcció d’un edifici d’habitatges al Portal de Valldeix, han aparegut sota l’empaperat de la paret mitgera, al primer pis, unes pintures de plafons amb decoracions vegetals estilitzades i un sòcol que imitava motllures i marbre. Cronològicament, les pintures deuen correspondre al segle XIX, sense poder precisar més la cronologia, possiblement són obra d’artesans italians. No és la primera vegada que apareixen pintures d’aquest període a Mataró, fa poc més d’un parell d’anys hi va haver una troballa similaral carrer Barcelona.
Les pintures s’han documentat i han acabat sota la capa d’escuma aïllant.
(Fotografia: Unitat de Patrimoni Arquitectònic de l’ajuntament de Mataró)
El passat 20 de juliol, es va inaugurar la restauració de les pintures murals d’Antoni Viladomat de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró, una de les joies del barroc català més importants que es conserven. La inauguració va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Mn. Joan Josep Omella; l’alcalde de Mataró, David Bote; i la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Ruiz entre d’altres intervencions. L’acte va incloure l’actuació de Symbiotic Duo amb música dels segles XVII i XVIII escrita per a dos violins.
L’important conjunt pictòric de la Capella dels Dolors d’Antoni Viladomat i Manalt, realitzat entre els anys 1722 i 1737, està catalogat per la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). La Capella és un dels elements del conjunt dels Dolors, que està format també per la Sala de Juntes i la Cripta.
Els treballs de conservació i restauració de les pintures de la Capella han durat gairebé un any, i s’han dut a terme per l’empresa Policromia, sota la direcció del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).
La part més important de l’actuació ha consistit en la neteja de la brutícia superficial que enfosquia el color de les pintures, que s’ha fet amb especial cura en tractar-se d’una pintura mural feta al tremp de cola sobre guix que, a més, havia sofert diverses repintades i envernissades. Aquestes repintades, fetes en èpoques posteriors a Viladomat, s’han eliminat, així com la capa de brutícia, pols i fum.
Paral·lelament s’ha fixat la capa de pintura i s’ha consolidat el suport de guix, ja que hi havia nombrosos aixecaments, descamacions i zones disgregades, sobretot per causa de filtracions d’humitat. Per últim, s’ha fet la reintegració pictòrica, igualant estèticament el conjunt per fer-ne una lectura homogènia.
Els treballs de restauració de les pintures han tingut un cost total de 533.070 €, finançats a parts iguals pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Mataró (a través de la Diputació de Barcelona) i l’Arquebisbat de Barcelona.
Malgrat que amb la restauració la Capella dels Dolors torna a formar part del patrimoni cultural visitable, el conjunt dels Dolors en la seva totalitat no es podrà visitar fins que no acabin els treballs de restauració de la Sala de Juntes i la Cripta.
Les visites guiades s’han programat els dissabtes 23 i 30 de juliol, 6, 13, 20 i 27 d’agost, 10 i 24 de setembre, 1 i 15 d’octubre, 5 i 19 de novembre i 10 i 17 de desembre. Es fan a les 18 h i són gratuïtes.
Una de les millors obres del pintor barroc Antoni Viladomat (1678-1755), l’Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants ha estat restaurada i temporalment s’exposarà en el Museu Comarcal de Manresa.
L’obra, originàriament, estava en l’església de Santa Maria de l’Alba, de Manresa. Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela de 350×200 cm que representa l’Assumpció de Maria, amb els apòstols que observen el miracle al voltant de la seva tomba i, en el plànol superior, la Cort Celestial amb la Santíssima Trinitat que l’esperen per rebre-la amb honors. Segons Francesc Miralpeix, especialista en l’obra de Viladomat, es pot considerar una de les millors pintures de l’etapa de maduresa del pintor barroc.
La restauració, que ha anat a càrrec del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Manresa i el Departament de Cultura.
Aquest estiu, l’enderroc d’un immoble al carrer de Barcelona núm. 10 de Mataró ha posat al descobert unes pintures del segle XIX que a cop d’ull semblen d’estil neoclàssic, tal com es pot observar en les fotografies realitzades per Joaquim Graupera. No és la primera vegada que a Mataró es produeixen sorpreses d’aquest tipus però aquests mateixos antecedents fan preveure un futur força dubtós. El Grup d’Història del Casal com a membre del Consell de Patrimoni ens hem adreçat a la tècnica municipal que ha pres nota del tema. Malgrat la bona disposició resultarà difícil donat que es tracta d’una obra privada i les pintures no estan catalogades. A més, el fet que la seva ubicació sigui en una paret mitgera dificulta que la nova obra pugui coincidir en l’altura dels forjats, coincidència que podria facilitar la conservació. Una altra possibilitat podria ser la seva extracció cosa econòmicament dificultosa. El que, com a mínim, sí que hauria d’estar a l’abast és la seva documentació, valoració i estudi. A Mataró, la tradicional pèrdua de patrimoni artístic, arqueològic i arquitectònic ja és inassumible.
Felibrejada 