Arxiu d'etiquetes: postguerra

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i Dissidències/2

Tertúlia d’Història núm. 483 (Mataró Ràdio: 5/11/2020)

Convidats: Agustí Barrera i Jordi Albadalejo

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també hi ha un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre els exilis de Joan Peiró i de Ferrer i Guàrdia i sobre el Front Nacional de Catalunya amb motiu del 80è aniversari de la seva fundació..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,45minuts 41,7 Mb

exilis i dissidències. 12è Col·loqui història-debat

El proper divendres 6 de novembre se celebrarà una nova edició del Col·loqui Història a Debat que enguany es centrarà en tema: Exilis i dissidències. Donada la situació actual el Col3loqui se celebrarà en línia a través de la plataforma Jitsi meet. Per poder participar cal inscriure’s prèviament amb un correu electòronic. Trobareu les instruccions en el programa (descarregueu-lo aquí).

La primera taula rodona tractarà de L’exili de 1939 i comptarà amb Víctor Ligos, que parlarà de L’exili republicà (1936-1939), Josep Xaubet, que tractarà de L’exili  de 1939  dels  mataronins i Margarida Colomer, sobre Exiliats i exiliades. Bases per a un treball definitiu.

La següent taula es centrarà en Exilis que vénen del nord i anirà a càrrec d’Alexandra Capdevila, que intervindrà sobre La influència de les guerres de religió en la immigració francesa al Maresme als segles XVI i XVII.

Finalment, la darrera sessió del Col·loqui girarà entorn de Bruixes, una persecució de gènere i comptarà amb Enric Puig, que parlarà de La bruixa com a arquetip. Anàlisi de la seva percepció social a través del discurs, i Antoni Llamas, De dones i bruixes, una mirada a la persecució  des d’una perspectiva de gènere.

Com en d’altres ocasions, el Col·loqui es complementa amb un nou numero de la revista Felibrejada on es recullen les contribucions presentades sobre altres aspectes relacionats amb la temàtica central i també de temàtica lliure.

Homenatge als mataronins deportats pel nazisme

El diumenge 20 de setembre, es va fer memòria i record reparador als quinze mataronins assassinats als camps nazis i als deportats pel nazisme. L’acte, promogut pel  Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va consistir en la col·locació de llambordes Stolpersteine, creades per l’artista alemany Gunter Demnig, davant el domicili on van viure.

L’acte va consistir en un itinerari des de les Cases del Callao fins a la Muralla de Sant Llorenç amb l’acompanyament musical del grup de Sa Trumfa des Godai. Les llambordes es van col·locar al passeig del Callao 4, al Camí Ral l’Havana 45, i als carrers de l’Hospital 23, Sant Ramon 16, Prat de la Riba 15, Rierot 21, Camí Fondo 20 i 31, Portal de Valldeix 33, El Torrent 66 i 9, Fray Luis de León 61, Sant Cugat 13, Sant Josep Oriol 5 i Muralla de Sant Llorenç 6.

L’acte va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Mataró i la Consellera de Justícia de la Generalitat i s’emmarca en l’acció del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya que està col·locant més de 200 noves llambordes Stolpersteine per tot Catalunya.

Després de la instal·lació de cada llamborda davant del portal de la casa on van viure es va tirar una salva en memòria i honor de les víctimes. Les famílies van estar acompanyades pel caliu dels assistents amb un gest que, finalment, dignificava els quinze mataronins.

Mor l’arqueòleg i activista Jaume Lladó i Font

S’ha mort l’argentoní Jaume Lladó i Font als noranta set anys. Activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana, Jaume Lladó s’exilià a Perpinyà l’any 1958 on fixà la residència. La seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu, per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les. L’any 2017 el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va retre-li un homenatge i es publicà el seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.

Lladó encara tornà a Mataró el març de l’any passat per a presentar el seu darrer llibre El castell reial de Perpinyà.

Jaume Lladó a la vil.la romana de Torre Llauder durant la seva visita a Mataró el 2017

Mataró recorda Joan Peiró (24 de juliol 2020)

El 24 de juliol de 1942 fou afusellat a Paterna, al País Valencià, Joan Peiró i Belis, anarcosindicalista, cooperativista i ministre de la República. Com cada any, la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha volgut recordar la seva figura malgrat les circumstàncies actuals derivades de la pandèmia. Per aquest motiu, l’acte ha estat molt senzill i ha consistit en acompanyar la família de Peiró en l’encesa del monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme. El monument, obra de l’artista Martí Anson, només s’il·lumina cada 24 de juliol a les 10 del vespre. Durant l’acte s’han recordat les set persones més que foren afusellades junt a Joan Peiró el 1942.

També s’ha recordat la Mercè i la Guillermina, les filles petites de Peiró que sempre ens havien donat suport a la Comissió. Així mateix s’ha tingut unes paraules per a Anna Comas, persona clau l’any 1989 pel trasllat de les despulles de Joan Peiró des de Paterna al Cementiri de Mataró, que també ens ha deixat darrerament.

L’acte ha aplegat una seixantena de persones.

La cultura a Mataró durant la Postguerra (1939-1951)

Tertúlia d’Història núm. 473 (Mataró Ràdio: 18/6/2020)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: parlem d’agents culturals, entitats, activitats, resistencialisme, d’una cultura que passa de la supervivència al resistencialisme cultural al Mataró de la postguerra.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

Exilis i dissidències. El 12è Col·loqui Història a Debat

El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del tradicional Col·loqui Història a Debat. Enguany el títol que defineix la temàtica central és Exilis i dissidències i es celebrarà a Mataró durant el mes d’octubre.

Al llarg dels temps s’han generat fluxos migratoris per raó de subsistència ja sigui de base econòmica, de conflicte bèl·lic o de persecució política, ideològica o religiosa. L’exili com a destí de la dissidència d’un territori no és un fet restringit a un període o un espai concret, per això el col·loqui vol tractar els exilis cap a l’exterior però també la recepció d’exiliats i el seu impacte a Mataró i al Maresme.

Com en altres ocasions, a banda de les ponències de les diferents taules rodones sobre aspectes concrets, es poden presentar comunicacions escrites que seran publicades en les actes del col·loqui en el número d’enguany de la revista Felibrejada.

Els articles poden tractar aspectes del centre temàtic del Col·loqui en qualsevol període històric. Així mateix, també es poden presentar articles de tema lliure (en qualsevol camp de les ciències humanes i socials) que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.

Les contribucions s’han de lliurar d’acord al següent calendari: títol i resum d’un full A4 a doble espai i cos de lletra 12, abans del 30 de juliol de 2020. El text complet, d’un màxim de 20 fulls A4 a doble espai i cos de lletra 12, s’haurà de lliurar abans del 25 d’agost de 2020.

Podeu descarregar (PDF) la 2a circular en aquest enllaç 2aCircularB-2020

 

Jordi Arenas i el món de l’arqueologia

Tertúlia d’Història núm. 467 (Mataró Ràdio: 27/2/2020)

Convidats: Joan Francesc Clariana, Joan Turà i Robert Lleonart

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Enguany a Mataró es celebra l’any Jordi Arenas amb motiu del centenari del seu naixement i avui parlem d’un dels vessants de l’artista mataroní, la seva vinculació a l’arqueologia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Mataró recorda els exiliats i deportats

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró, han organitzat un cop més aquest acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé 500.000 persones, entres civils i militars, van emprendre el camí de la retirada. El camí del Nord que per  diversos punts del Pirineu els duia a França fugint de les represàlies dels que estaven guanyant la guerra.

A França els van tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió de la Dictadura. Alguns ja no van tornar mai més, altres s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, o a la Unió Soviètica però la majoria restaren a França enfrontant-se a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.

Des de l’ermita de Sant Simó, la passejada per un tram del Camí de l’Exili, el camí del Nord, fins al seu inici, davant de les cases del Callao va anar acompanyada pel grup de música Sa Trumfa des Goday que interpretà peces històriques relacionades amb el recorregut.

En les cinc parades abans d’arribar al monument es va recordar a quatre exiliats mataronins i a tots els deportats als camps nazis. La glossa de cadascun d’ells va anar a càrrec d’algun familiar descendent. L’acte fou conduït per Jaume Vellvehí. En arribar al monument, un exiliat actual, Maher Ahmed, nascut al Iemen, var narrar la seva trista vivència. Finalment es llegiren el nom de tots els mataronins exiliats i es va fer l’ofrena floral.

Enguany les persones exiliades recordades foren:

FRANCESC ANGLAS SARLAT (Mataró 1899-1988) Teixidor de professió, va ser un sindicalista actiu, afiliat a la UGT, i va tenir una vida política de relleu en el socialisme de la ciutat. També va ser membre de la Unió de Cooperativistes de Mataró. Durant la Guerra Civil, va ser dels darrers en incorporar-se al front de batalla, a l’edat de 37 anys. S’exilià a França a finals de 1939 i va ser confinat als camps de concentració de Sant Cebrià, Argelers i Barcarès. Va tornar a Catalunya el 1944, fou detingut i l’empresonaren un any i mig a la Presó Model. Amb l’arribada de la democràcia, va formar part de manera honorífica, de la candidatura socialista a les eleccions municipals de 1979 i 1983. Va morir a l’edat de 89 anys..

RAMON ANIENTO CARMEN (Mataró 1904 – Gusen 1941). Nascut en una família humil, fill d’en Nicolás i de la Teresa, va ser el cinquè fill de vuit germans. Va viure la seva infantesa a Mataró, al Carrer Sant Josep Oriol, núm.5, però més endavant, la família es va traslladar a viure a Barcelona per motius de la feina del pare que era cuiner. En Ramon va treballar de guàrdia urbà a la capital catalana. Era republicà i estava implicat en la política. Per això, acabada la guerra -per por de ser detingut per les tropes franquistes- es va exiliar a França on fou internat al camp de concentració d’Argelers. El 27 de gener de 1941 va ser capturat pels alemanys i deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen (Àustria). El 22 d’octubre de 1941 va morir assassinat al camp de Gusen, situat a cinc quilòmetres.

JOAN BALLESCÀ I PRAT (Mataró 1913-2000) Fill de Josep Ballescà Bassas i de Carme Prat Ribosa. Practicant de l’excursionisme i de l’esquí, va ser militant del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i membre de Nosaltres Sols. Participà activament en els Fets d’ Octubre de 1934 i en els Fets de Maig de 1937. Durant la Guerra Civil, va ser membre de la Junta de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana amb Josep Layret Massana, entre d’altres. Exiliat a França i internat a Argelers, tornà a Mataró el 1948, i des d’aleshores va col·laborar estretament en diferents projectes esportius, especialment des de la junta del Centre Natació Mataró i des del Patronat Municipal d’Esports. Políticament parlant, mantingué afinitat amb ERC.

MIQUEL SUÑÉ I ANASTASI (Mataró 1900-1973) Paleta. Militant de la CNT. Ja de molt jove fou empresonat a Montjuïc per participar en actes de rebel·lió i fou destinat a fer el servei militar a Àfrica com a càstig. A l’esclatar la guerra, l’assignaren com a cap del ram de la construcció de Mataró i portà a terme les obres del desviament de les rondes. En representació de la Federació Local de Sindicats de la Indústria de Mataró va assistir el gener de 1938 al Ple de la CNT a València. S’exilià a França i fou ingressat a Argelers i Bram fins que pogué obtenir la llibertat gràcies als contractes de dos empresaris francesos. Després milità a la resistència fins al final de la segona Guerra Mundial on destacà per ajudar al Dr. Braun a fer operacions clandestines en un subterrani de Tolosa de Llenguadoc. L’any 1965 es jubilà i tornà a Catalunya on va morir l’any 1973.

MERCÈ VIDAL I REGUANT (Mataró, 14-6-1921 Montreal 27-1-2008). Filla d’Onofre Vidal Rosell i de Carme Reguant Carol. Va estudiar a l’escola racionalista del Forn el Vidre ubicada al carrer Prat de la Riba. Durant la Guerra Civil fou infermera a l’Hospital Internacional dels Salesians on va atendre als brigadistes internacionals ferits. El gener de 1939 va marxar a l’exili i fou internada al camp d’Argelers. El seu oncle la va poder rescatar. Després va viure uns anys a Pià, al nord de Perpinyà, i més tard es va traslladar a París on es va casar amb Esteve Fígols, àlies Espartac, un dels mestres de l’escola racionalista del Forn del Vidre. El matrimoni va tenir dues filles: la Sylvie i la Florence. Posteriorment marxaran a viure al Canadà. [podeu descarregar el pdf del diptic 2020 aquí ]

 

Passejada amb motiu del dia Nacional de l’Exili i la Deportació

Per tercer cop, el diumenge dia 2, es commemorarà a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

La passejada començarà al parc davant l’Ermita de Sant Simó a les 11,30 h del matí. Durant l’itinerari es donarà testimoni d’alguns mataronins que van haver d’exiliar-se o que van ser deportats als camps nazis. L’acte acabarà amb un homenatge als exiliats en el monument Camí del Nord.

L’acte és organitzat pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró i amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.