Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols, Robert Lleonart i Jaume Vellvehi.
Documentació: Imma Bassols.
Descripció: La tertúlia tracta de la violència a la Prehistòria amb Eni Soriano. Veurem com la visió d’un món idíl·lic en equilibri amb la natura d’unes societats interpretades des del mite del “bon salvatge” que sovint acompanya la Prehistòria queda ben lluny.
Avui dissabte dia 13, a partir de les 18:30 h, se celebrarà la darrera sessió del 13è Col·loqui Història a Debat “Les dones en la Història de Mataró i el Maresme”. La participació en el Col·loqui és en línia a través de la plataforma jitsi. Cal fer la inscripció prèvia, tant si es vol assistir presencialment com si es vol seguir en línia. S’ha d’enviar un correu electrònic a l’adreça infoghcmataro@gmail.com indicant si es vol participar.
La sessió d’avui comptarà amb les ponències de:
– Imma Bassols – El món femení a la prehistòria de les nostres contrades. – Joan Francesc Clariana – Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.
Convidades: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Montserrat Gurrera.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Jaume Vellvehí.
Documentacio: Jaume Vellvehí
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: Parlem amb alguns dels ponents del Col·loqui parlant del món de la dona a la prehistòria, la imatge de la dona a Roma i de l’escolarització de noies al segle XIX.
Joan Francesc Clariana ens comenta el llibre Dolmens i menhirs entre la Tordera i el Besós. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès. El llibre ha anat a càrrec d’Imma Bassols i Fernández, Daniel Daví i Salvanyà, Josep Oriol Font i Cot, Robert Lleonart i Casadevall i Toni Lou i Martínez. El llibre recull una amplia informació sobre el patrimoni megalític amb aportacions de les últimes descobertes realitzades a partir del projecte de recerca que de fa anys duen a terme els autors. Amb abundant informació gràfica com ara planimetries i topografies dels jaciments, mapes de situació i fotografies tant antigues com recents el llibre és una gran aportació a la recerca i la divulgació de la prehistòria al Maresme i al Baix Vallès.
Joan Francesc Clariana ens comenta el darrer número de la revista d’arqueologia del Museu de Mataró Laietania. Aquest número conté les actes del Primer Simposi d’Arqueologia Laietana, celebrat l’any 2018. Aquesta és una edició conjunta entre la Direcció de Cultura i el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, organitzador del simposi.
El Simposi es va celebrar a la cella vinària de Teià amb l’objectiu posar en comú l’estat de la recerca arqueològica referent a la prehistòria i l’antiguitat a les comarques del Maresme i Vallès Oriental.
Les troballes s’han produït amb motiu de les excavacions que s’estaven realitzant a Cal Conde – Can Dalmases prèvies a la construcció d’uns edificis d’habitatges. Segons l’informe de l’arqueòleg municipal, en el transcurs del desmuntatge de la cabana comunitària (4000-3400 aC), s’han posat al descobert restes humanes, algunes en bon estat de conservació, corresponents als esquelets de com a mínim tres individus.
Els ossos van aparèixer mig metre per sota la cabana, datada en el neolític mitjà, cosa que indica una datació més reculada de les restes humanes. Les excavacions, que ja s’anaven a donar per concloses ara hauran de prosseguir, amb la consegüent preocupació dels promotors dels habitatges. [més informació a murallesilturo]
L’ajuntament de Cabrera de Mar ha donat a conèixer sumàriament les darreres troballes arqueològiques produïdes durant les excavacions que s’han dut a terme a la zona de Cal Conde des de l’any passat. Segons s’informa al web municipal, s’han exhumat uns sepulcres ibèrics d’incineració, datats en els segles IV i III aC cosa que, de confirmar-se, seria la quarta necròpolis descoberta a Cabrera, junt a les de Can Rodon de l’Hort, del Turó dels Dos Pins i de Cal Ros.
D’altra banda, també han aparegut altres restes ibèrics i també de l’edat del bronze, segons es diu. Cal recordar que amb anterioritat en la mateixa zona a Cal Conde havien aparegut importants troballes prehistòriques.
Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El Grup Megalític del Maresme i el Baix Vallèsés el títol de la publicació que recull el resultat d’un treball en equip portat a terme al llarg de vint anys per Imma Bassols, Daniel Daví, Josep Oriol Font, Robert Lleonart i Toni Lou. Es presentarà el proper dimarts dia 3 de juliol a les 7 de la tarda a la sala d’actes de Can Palauet (carrer d’En Palau, 32 de Mataró) amb la presència dels autors, del doctor Josep Maria Fullola i Pericot (catedràtic de prehistòria de la Universitat de Barcelona) i del doctor Josep Tarrús i Galter prehistoriador i membre del Geseart.
El llibre és el número 13 de la col·lecció Monografies del SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona. L’acte està organitzat pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró.
Des del Grup d’Història del Casal felicitem els autors per una recerca extraordinària i uns resultats esperats amb anhel. Enhorabona!
El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró organitza la conferència «Gens i ossos. Noves aportacions de la genètica» a càrrec de les Dres. Cristina Rihuete-Herrada i Camila Oliart, investigadores del Departament de Prehistòria i del Laboratori de Bioarqueologia Humana de la UAB. L’acte es celebrarà el divendres 20 d’abril a les 7 de la tarda a la sala polivalent del CEPAN (Masia de Can Boet ) carrer de Pablo Iglesias, 83 Mataró.
La xerrada té com a objectius donar a conèixer de forma senzilla en què consisteix l’estudi de l’ADN antic i exposar alguns casos reals d’aplicació.