Tertúlia d’Història núm. 549 (15/12/2022)
Convidat: Carles Saiz i Xiqués
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: Carles Saiz i Xiqués s’ha especialitzat en la figura de Lluís Domènech i és president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar. Parlem de la figura de Lluís Domènech i la seva trajectòria catalanista, del seu ideari i de la relació amb Puig i Cadafalch.
Tertúlia d’Història núm. 546 (17/11/2022)
Convidats: Agàpit Borràs i Plana
Presenten: Joan Francesc Clariana, Jaume Vellvehí i M. Teresa Diví
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: Seguint amb la roda de tertúlies que tractaran algunes de les ponències i comunicacions presentades al 14è Col·loqui Història a Debat, que es publicaran en el proper número de Felibrejada, en la tertúlia d’avui parlarem de la ponència d’Elies Rogent i Amat i de la proposta pedagògica de l’Eix Rogent-Gaudí que permet veure la riquesa del patrimoni arquitectònic mataroní.
Tertúlia d’Història núm. 545 (10/11/2022)
Convidats: Jaume Vellvehí i Altimira.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i M. Teresa Diví
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: Amb el programa d’avui comencem una roda de tertúlies que tractaran algunes de les ponències i comunicacions presentades i que es publicaran en el proper número de Felibrejada que serà el volum de les Actes d’aquest 14è Col·loqui Història a Debat. En la tertúlia d’avui parlarem de la ponència La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme.
Divendres 4 i dissabte 5 es va celebrar en la sala 1C de la Presó de Mataró el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany duia com eix temàtic el títol De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany, que s’emmarcava en el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll promogut pel Grup d’Història del Casal, comptava amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.
La sessió inaugural va anar a càrrec dels arquitectes Agàpit Borràs i Plana i Mariona Gallifa Rosanas que van parlar de L’Eix Rogent-Gaudí. Després de glossar la figura de l’arquitecte de la Presó de Mataró i de la restauració del monestir de Ripoll, Elies Rogent i Amat, van presentar la proposta pedagògica de l’itinerari Eix Rogent -Gaudí que en el trajecte que uneix els dos edificis emblemàtics dels dos arquitectes permet fer un recorregut per la història arquitectònica de la ciutat de Mataró.
L’endemà dissabte el col·loqui es va reprendre amb la intervenció de Jaume Vellvehí que va situar el Maresme en el context del moviment de la Renaixença com a preludi al catalanisme polític. Amb el títol La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme, va anar desgranant els protagonistes de la Renaixença a la comarca i les plataformes de difusió ideològica que conduirien, al tombant de segle a l’eclosió del catalanisme com a moviment polític.
Tot seguit, Carles Saiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, de Canet de Mar, i Esteve Mach i Bosch, expresident de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch, van parlar de dues de les figures cabdals protagonistes del catalanisme polític vinculades al Maresme. Saiz va parlar de la trajectòria política de Lluís Domènech i Montaner, vinculat a Canet de Mar i màxim artífex de la Unió Catalanista i les Bases de Manresa; mentre que Esteve Mach feu el mateix amb Puig i Cadafalch i la seva actuació al capdavant de la Mancomunitat. El contrast de les dues figures, coincidents en molts aspectes de les seves trajectòries i alhora confrontades personalment, va arrodonir el recorregut proposat en el Col·loqui de veure el pas del catalanisme cultural de la Renaixença cap al catalanisme polític culminat en l’obra de la Mancomunitat.
Finalment, el Cor Madrigalista de Mataró, va tancar musicalment el Col·loqui, interpretant algunes peces que representaven la banda sonora de l’època. El Cor Madrigalista va participar el 1997 en els actes de reproducció de l’Estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll i enguany ha volgut contribuir a la celebració dels 25 anys d’aquell retorn a Ripoll de l’estendard de 1893 destruït el 1936.
El pati de la Presó de Mataró s’omplí de música i fou l’escenari ideal per a la cloenda del 14è Col·loqui i el 125è aniversari de la mort d’Elies Rogent.
Fotografies: E. Llovet i M.T. Diví
Els propers 4 i 5 de novembre se celebrarà a l’emblemàtica presó de Mataró dissenyada per Elies Rogent i Amat, el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany se centrarà en parlar del pas De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarca en el centenari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll.
El programa és el següent:
Divendres 4 de novembre 19:00 h.
Sessió d’obertura del 14è Col·loqui Història a Debat.
19:05 h. L’eix Rogent-Gaudí. Amb Agàpit Borràs Plana i Mariona Gallifa Rosanas
Dissabte 5 de novembre 18:30 h.
18:30 h. La Renaixença al Maresme. Amb Jaume Vellvehí i Altimira.
19:00 h. Col·loqui-debat: Els inicis del catalanisme polític. Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. Amb Esteve Mach i Bosch i Carles Saiz i Xiqués.
20:00 h. Clausura del Col·loqui amb la intervenció del Cor Madrigalista
El col·loqui és obert a tothom i la inscripció és gratuïta al correu info@ghcmataro.org
El proper divendres 22 d’abril, a les 18:00 h es presentarà el llibre En la construcció de la cultura del catalanisme. Els Jocs Florals de Matarró de 1904 i el certamen literari de la Nueva Constancia. L’acte comptarà amb la intervenció de Jaume Vellvehí, autor del llibre i de Narcís Figueras, prologuista i se celebrarà a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal a Can Palauet (carrer d’en Palau, 32 de Mataró).
Des de la reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), la celebració de certàmens literaris i jocs florals arreu del territori augmentà progressivament fins convertir-se en una de les grans plataformes d’expansió de les idees i les pràctiques catalanistes, allò que se n’ha dit la construcció de la cultura del catalanisme. Així doncs, els certàmens literaris locals esdevenen l’expressió de la mútua vinculació de la literatura, i la llengua, amb la política. Una vinculació que se situa en l’epicentre de la construcció de la cultura catalana contemporània.
L’estudi s’inscriu en una línia de recerca que recentment s’ha proposat reexaminar els jocs florals territorials i la seva contribució al bastiment de la cultura del catalanisme i que encara compta amb pocs estudis de detall.
El treball caracteritza els Jocs Florals de 1904 i el certamen de la societat Nueva Constància de 1905, partint dels celebrats a Mataró el 1883 i el 1892, que permeten aportar una anàlisi de contrast, i analitza la contribució a la construcció de la cultura política del catalanisme. Identifica els protagonistes, en dona dades i analitza aspectes literaris de les convocatòries, els discursos, els elements de tradició i renovació, el rol de la literatura com a element de prestigi i de projecció ideològica… Aporta, per primera vegada, dades de conjunt dels certàmens i jocs mataronins i n’ofereix dades noves, així com textos inèdits o poc coneguts, com ara els discursos de Melcior de Palau o els poemes premiats de Josep Carner.
Tertúlia d’Història núm. 496 (Mataró Ràdio: 11/3/2021)
Convidats: Jaume Vellvehí.
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: avui volem conèixer un personatge mataroní, que té un carrer i que figura en la Galeria de mataronins il·lustres. Avui parlarem de Melcior de Palau i Català.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Tertúlia d’Història núm. 474 (Mataró Ràdio: 16/7/2020)
Convidats: Jaume Vellvehí
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: Com es forja el catalanisme al territori, els origens del catalanisme al Maresme és el tema de la tertúlia.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb
Tertúlia d’Història núm. 169 (Mataró Ràdio: 7/04/2011)
Convidats: Jaume Vellvehí i Joaquim Graupera
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Aquesta entitat es va crear a l’entorn del 1888 amb la finalitat d’impulsar un museu local que reunís el patrimoni arqueològic i artístic que hi havia dispers per la ciutat i reunir diners per col.laborar en la reconstrucció de Ripoll. Per fer això van fer diversos actes anomenats “Felibrejada” que ajudaven a aquesta finalitat. En van ser mebres Thos i Codina, Puig i Cadafalch, Cabanyes entre altres..
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3
Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb
Tertúlia d’Història núm. 360 (Mataró Ràdio: 17/11/2016)
Convidats: Jaume Vellvehí
Presenta: Núria Gómez
Col·labora: Maria Asmarat, Marta Gomez
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella i Pol Roy
Descripció: El segle XIX és un dels períodes històrics que de tant en tant tractem en el nostre programa, i de fet sobre certàmens literaris ja n’hem parlat en alguna altra ocasió però avui ho enfocarem d’una altra manera.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb
Felibrejada 