Arxiu d'etiquetes: República

Presentació del llibre: Manuel Carrasco i Formiguera, pensament i acció, de Lluís Duran i Solà

El proper dimecres 17 de maig a les set del vespre, es presentarà a la sala d’actes de can Palauet (Mataró) el llibre sobre la figura i l’obra de Manuel Carrasco i Formiguera. L’acte, que ha estat organitzat conjuntament per Òmnium Maresme, el Club d’Opinió Jaume Llavina i el Grup d’Història del Casal, comptarà amb la participació de Josep M. Soler i Sabater, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB, que glossarà el llibre, la historiadora Margarida Colomer que parlarà de la relació de Carrasco amb Mataró i Lluís Duran, l’autor del llibre. L’acte també comptarà amb l’assistència de Manel Martí Carrasco en representació de la família.

Manuel Carrasco i Formiguera es una figura cabdal per entendre la història passada i present del catalanisme, i un dels polítics que ha deixat una empremta més profunda en la història del nostre país durant la primera meitat del segle XX. A través del seu ideari -cristià, catalanista, antimonàrquic radical- i de la seva obra de govern, tant a la Generalitat de Catalunya com a l’Ajuntament de Barcelona, però tambe en entitats d’àmbit més reduït, l’historiador Lluís Duran ens descobreix la biografia i el llegat polític d’un home que va consagrar la seva vida a defensar Catalunya, la democràcia i la República, encara que aixo li comportés represàlies durant la dictadura de Primo de Rivera i, en plena Guerra Civil, un judici sumaríssim que el condemnà a l’afusellament per les tropes franquistes. Seguint la seva trajectoria política de la Joventut Nacionalista a Acció Catalana -Partit Catalanista Republicà, passant per la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya-, ens acostem a un home que ha deixat un llegat inigualable per a les futures generacions

Mataró recorda els exiliats i els deportats pel nazisme

(Fotografia: E.M. Llovet)

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé  500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la ratlla frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. Confinats en camps de concentració precaris van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup d’Història del Casal i el Grup de Recerca de la Memòria Històrica organitzen, des de ja fa 6 anys, un acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.

Enguany s’han recordat amb una breu glossa a càrrec de familiars dos mataronins: el tenor Joan Arnó i Castanyer (Mataró 1900 – Buenos Aires 1969) i el reporter fotogràfic i cineasta Joaquim Soler i Moreu (Mataró 1895 – Barcelona 1974).

Vegeu la glossa a càrrec de Gener Salicrú i Soler en aquest video de M. T. Diví:

Joan Peiró, vidrier

Tertúlia d’Història núm. 547 (24/11/2022)

Convidat: Víctor Ligos Hernando

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehi.

Documentació: Joan Francesc Clariana i M. Teresa Diví

Descripció: amb motiu de l’Any Internacional del Vidre i del 80 aniversari de la mort de Joan Peiró, parlem de Joan Peiró i la seva vinculació a l’ofici vidrier i al cooperativisme.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Taula rodona; Joan Peiró i Belis

El proper dimarts 8 de novembre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Ciutadana Joan Peiró, organitzen una taula rodona al Cafè de Mar (c/ Santa Rita,1 de Mataró). L’acte comptarà amb la participació de l’historiador i membre de la Fundació Salvador seguí, Emili Cortavitarte, la professora i historiadora Sònia Garangou, i l’historiador Jordi Albadalejo. Se celebrarà a les 7 del vespre.

La taula rodona és l’acte central a Mataró de l’homenatge a Joan Peiró en motiu dels 80 anys del seu afusellament.

Dues taules rodones com a actes centrals del 80 aniversari de la mort de Joan Peiró

El proper dimecres 26 d’octubre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Ciutadana Joan Peiró, organitzen una taula rodona a Barcelona. L’acte comptarà amb la participació de la historiadora i especialista en moviment obrer, Teresa Abelló, l’historiador i autor d’una biografia de Joan Peiró, Miguel Garau, i Joan Safont, periodista i escriptor. La taula rodona se celebrarà el dia 26 d’octubre a les 19:00 h a les Cotxeres de Sants (c/ Sants, 79, de Barcelona), el veïnat on va néixer Joan Peiró i Belis.

La segona taula rodona se celebrarà a Mataró el dimarts 8 de novembre també a les 19:00 h al Cafè de Mar (c/ Santa Rita,1 de Mataró). En aquesta ocasió hi participaran l’historiador i membre de la Fundació Salvador seguí, Emili Cortavitarte, la professora i historiadora Sònia Garangou, i l’historiador Jordi Albadalejo.

Els Fets del 6 d’octubre de 1934

Tertúlia d’Història núm. 541 (6/10/2022)

Convidats: Josep Xaubet i Vilanova.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: parlarem dels Fets del 6 d’octubre de 1934 amb Josep Xaubet i Vilanova des d’una perspectiva del Maresme. Com es van viure els fets a Mataró i a la comarca?

Escolata’l a la carta o descarrega’l

Joan Peiró, 80 anys de l’afusellament

Tertúlia d’Història núm. 537 (14/7/2022)

Convidats: Marcel Estrems, Agustí Barrera i Josep Xaubet

Presenten: Maria Teresa Diví, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí,

Descripció: programa dedicat a la figura de Joan Peiró i els actes de commemoració del 8oé aniversari. També es tracta del 14è Col·loqui Història a Debat que enguany es centra en “De la Renaixença al Catalanisme polític al Maresme”.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Homenatge a Joan Peiró, diumenge 24 de juliol. 80 anys de l’afusellament.

El proper 24 de juliol farà 80 anys que van assassinar el cenetista Joan Peiró i set companys sindicalistes més a Paterna al País Valencià. Per aquest motiu la Comissió ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha organitzat una sèrie d’actes per dignificar-lo i preservar el seu llegat que s’estendran els propers mesos.

Fa unes setmanes, al Cafè de Mar el cicle Feixisme/s II, s’ha dedicat al 80è aniversari, amb un seguit de presentacions de llibres i de pel·lícules relacionades amb la repressió franquista i la resistència al règim. El cicle es reprendrà al setembre (podeu consultar la programació en aquest enllaç).

Diumenge 24 de juliol

El centre de l’homenatge serà el proper diumenge 24 de juliol data del seu afusellament el 1942, amb diverses activitats al llarg del dia:

Matí: activitat infantil “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” (Bar del Cafè Nou, 11h, a càrrec d’Esteve Guardiola del Buc de Llibres)

Tarda: Ofrena floral lliure a la tomba de Joan Peiró al Cementiri dels Caputxins (de 2/4 de 6 a 2/4 de 7. A les 18h, es tiraran 8 salves en honor als 8 afusellats a Paterna la tarda del 24 de juliol de 1942)

Vespre: lectura dramatitzada de Peiró42 al Pati del Cafè Nou a càrrec dels tres actors de l’obra (a les 21h).

Tot seguit, encesa del monument a les 22h i breu actuació d’Arnau Aymerich (Ebri Knight).

A la tardor

De cara a la tardor, una exposició sobre Joan Peiró que ha estat comissariada per la CGT, es podrà visitar a la Biblioteca Pompeu Fabra i a la Biblioteca Antoni Comas. També hi haurà dues taules rodones sobre Peiró coorganitzades amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. L’una es portarà a terme a Mataró i l’altra, a Barcelona, al barri de Sants on va néixer i treballar Joan Peiró i Belis.

El programa també inclou altres activitats i contingut pedagògic. Concretament, la conferència “Joan Peiró, vidrier” (a càrrec de Víctor Ligos, el 23 de novembre al Cafè de Mar) i la difusió de la maleta pedagògica Joan Peiró (podeu consultar els materials en aquest enllaç)

mataro recorda joan peiró

Com cada any, el dissabte 24 de juliol, la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró i Belis, va organitzar un senzill i emotiu acte en el seu record i de tots els assassinats pel franquisme. Unes 125 persones van assistir al Pati del Cafè Nou a l’encesa del monument. L’acte va consistir en la lectura dels noms de les set persones afusellades el 24 de juliol de 1942 a Paterna junt a Joan Peiró just abans de les 10 del vespre, hora que cada any s’encén el monument. Es tracta d’un fanal amb forma de bufador de vidre, l’ofici de Joan Peiró, que la nit del dia 24 de cada any s’encén en la seva memòria. És l’únic dia que el fanal es posa en marxa.

Tot seguit es va procedir a la lectura de fragments de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró. L’acte va acabar amb la interpretació de l’himne A las barricadas! a càrrec d’Arnau Aymerich i Casas. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola. D’origen polonès (1883), se’n va publicar la partitura al diari anarquista Tierra y Libertad de Barcelona l’any 1933, fet que va propiciar la seva ràpida divulgació.

El proper any es compliran els 80 anys de l’afusellament de Peiró.

Fotos: M. Estrems, M. Colomer i Òmnium

exilis i dissidències. 12è Col·loqui història-debat

El proper divendres 6 de novembre se celebrarà una nova edició del Col·loqui Història a Debat que enguany es centrarà en tema: Exilis i dissidències. Donada la situació actual el Col3loqui se celebrarà en línia a través de la plataforma Jitsi meet. Per poder participar cal inscriure’s prèviament amb un correu electòronic. Trobareu les instruccions en el programa (descarregueu-lo aquí).

La primera taula rodona tractarà de L’exili de 1939 i comptarà amb Víctor Ligos, que parlarà de L’exili republicà (1936-1939), Josep Xaubet, que tractarà de L’exili  de 1939  dels  mataronins i Margarida Colomer, sobre Exiliats i exiliades. Bases per a un treball definitiu.

La següent taula es centrarà en Exilis que vénen del nord i anirà a càrrec d’Alexandra Capdevila, que intervindrà sobre La influència de les guerres de religió en la immigració francesa al Maresme als segles XVI i XVII.

Finalment, la darrera sessió del Col·loqui girarà entorn de Bruixes, una persecució de gènere i comptarà amb Enric Puig, que parlarà de La bruixa com a arquetip. Anàlisi de la seva percepció social a través del discurs, i Antoni Llamas, De dones i bruixes, una mirada a la persecució  des d’una perspectiva de gènere.

Com en d’altres ocasions, el Col·loqui es complementa amb un nou numero de la revista Felibrejada on es recullen les contribucions presentades sobre altres aspectes relacionats amb la temàtica central i també de temàtica lliure.