Arxiu d'etiquetes: República

Mataró recorda Joan Peiró (24 de juliol 2020)

El 24 de juliol de 1942 fou afusellat a Paterna, al País Valencià, Joan Peiró i Belis, anarcosindicalista, cooperativista i ministre de la República. Com cada any, la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha volgut recordar la seva figura malgrat les circumstàncies actuals derivades de la pandèmia. Per aquest motiu, l’acte ha estat molt senzill i ha consistit en acompanyar la família de Peiró en l’encesa del monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme. El monument, obra de l’artista Martí Anson, només s’il·lumina cada 24 de juliol a les 10 del vespre. Durant l’acte s’han recordat les set persones més que foren afusellades junt a Joan Peiró el 1942.

També s’ha recordat la Mercè i la Guillermina, les filles petites de Peiró que sempre ens havien donat suport a la Comissió. Així mateix s’ha tingut unes paraules per a Anna Comas, persona clau l’any 1989 pel trasllat de les despulles de Joan Peiró des de Paterna al Cementiri de Mataró, que també ens ha deixat darrerament.

L’acte ha aplegat una seixantena de persones.

La cultura a Mataró durant la Postguerra (1939-1951)

Tertúlia d’Història núm. 473 (Mataró Ràdio: 18/6/2020)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: parlem d’agents culturals, entitats, activitats, resistencialisme, d’una cultura que passa de la supervivència al resistencialisme cultural al Mataró de la postguerra.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

Mataró recorda els exiliats i deportats

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró, han organitzat un cop més aquest acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé 500.000 persones, entres civils i militars, van emprendre el camí de la retirada. El camí del Nord que per  diversos punts del Pirineu els duia a França fugint de les represàlies dels que estaven guanyant la guerra.

A França els van tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió de la Dictadura. Alguns ja no van tornar mai més, altres s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, o a la Unió Soviètica però la majoria restaren a França enfrontant-se a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.

Des de l’ermita de Sant Simó, la passejada per un tram del Camí de l’Exili, el camí del Nord, fins al seu inici, davant de les cases del Callao va anar acompanyada pel grup de música Sa Trumfa des Goday que interpretà peces històriques relacionades amb el recorregut.

En les cinc parades abans d’arribar al monument es va recordar a quatre exiliats mataronins i a tots els deportats als camps nazis. La glossa de cadascun d’ells va anar a càrrec d’algun familiar descendent. L’acte fou conduït per Jaume Vellvehí. En arribar al monument, un exiliat actual, Maher Ahmed, nascut al Iemen, var narrar la seva trista vivència. Finalment es llegiren el nom de tots els mataronins exiliats i es va fer l’ofrena floral.

Enguany les persones exiliades recordades foren:

FRANCESC ANGLAS SARLAT (Mataró 1899-1988) Teixidor de professió, va ser un sindicalista actiu, afiliat a la UGT, i va tenir una vida política de relleu en el socialisme de la ciutat. També va ser membre de la Unió de Cooperativistes de Mataró. Durant la Guerra Civil, va ser dels darrers en incorporar-se al front de batalla, a l’edat de 37 anys. S’exilià a França a finals de 1939 i va ser confinat als camps de concentració de Sant Cebrià, Argelers i Barcarès. Va tornar a Catalunya el 1944, fou detingut i l’empresonaren un any i mig a la Presó Model. Amb l’arribada de la democràcia, va formar part de manera honorífica, de la candidatura socialista a les eleccions municipals de 1979 i 1983. Va morir a l’edat de 89 anys..

RAMON ANIENTO CARMEN (Mataró 1904 – Gusen 1941). Nascut en una família humil, fill d’en Nicolás i de la Teresa, va ser el cinquè fill de vuit germans. Va viure la seva infantesa a Mataró, al Carrer Sant Josep Oriol, núm.5, però més endavant, la família es va traslladar a viure a Barcelona per motius de la feina del pare que era cuiner. En Ramon va treballar de guàrdia urbà a la capital catalana. Era republicà i estava implicat en la política. Per això, acabada la guerra -per por de ser detingut per les tropes franquistes- es va exiliar a França on fou internat al camp de concentració d’Argelers. El 27 de gener de 1941 va ser capturat pels alemanys i deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen (Àustria). El 22 d’octubre de 1941 va morir assassinat al camp de Gusen, situat a cinc quilòmetres.

JOAN BALLESCÀ I PRAT (Mataró 1913-2000) Fill de Josep Ballescà Bassas i de Carme Prat Ribosa. Practicant de l’excursionisme i de l’esquí, va ser militant del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i membre de Nosaltres Sols. Participà activament en els Fets d’ Octubre de 1934 i en els Fets de Maig de 1937. Durant la Guerra Civil, va ser membre de la Junta de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana amb Josep Layret Massana, entre d’altres. Exiliat a França i internat a Argelers, tornà a Mataró el 1948, i des d’aleshores va col·laborar estretament en diferents projectes esportius, especialment des de la junta del Centre Natació Mataró i des del Patronat Municipal d’Esports. Políticament parlant, mantingué afinitat amb ERC.

MIQUEL SUÑÉ I ANASTASI (Mataró 1900-1973) Paleta. Militant de la CNT. Ja de molt jove fou empresonat a Montjuïc per participar en actes de rebel·lió i fou destinat a fer el servei militar a Àfrica com a càstig. A l’esclatar la guerra, l’assignaren com a cap del ram de la construcció de Mataró i portà a terme les obres del desviament de les rondes. En representació de la Federació Local de Sindicats de la Indústria de Mataró va assistir el gener de 1938 al Ple de la CNT a València. S’exilià a França i fou ingressat a Argelers i Bram fins que pogué obtenir la llibertat gràcies als contractes de dos empresaris francesos. Després milità a la resistència fins al final de la segona Guerra Mundial on destacà per ajudar al Dr. Braun a fer operacions clandestines en un subterrani de Tolosa de Llenguadoc. L’any 1965 es jubilà i tornà a Catalunya on va morir l’any 1973.

MERCÈ VIDAL I REGUANT (Mataró, 14-6-1921 Montreal 27-1-2008). Filla d’Onofre Vidal Rosell i de Carme Reguant Carol. Va estudiar a l’escola racionalista del Forn el Vidre ubicada al carrer Prat de la Riba. Durant la Guerra Civil fou infermera a l’Hospital Internacional dels Salesians on va atendre als brigadistes internacionals ferits. El gener de 1939 va marxar a l’exili i fou internada al camp d’Argelers. El seu oncle la va poder rescatar. Després va viure uns anys a Pià, al nord de Perpinyà, i més tard es va traslladar a París on es va casar amb Esteve Fígols, àlies Espartac, un dels mestres de l’escola racionalista del Forn del Vidre. El matrimoni va tenir dues filles: la Sylvie i la Florence. Posteriorment marxaran a viure al Canadà. [podeu descarregar el pdf del diptic 2020 aquí ]

 

Passejada amb motiu del dia Nacional de l’Exili i la Deportació

Per tercer cop, el diumenge dia 2, es commemorarà a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

La passejada començarà al parc davant l’Ermita de Sant Simó a les 11,30 h del matí. Durant l’itinerari es donarà testimoni d’alguns mataronins que van haver d’exiliar-se o que van ser deportats als camps nazis. L’acte acabarà amb un homenatge als exiliats en el monument Camí del Nord.

L’acte és organitzat pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró i amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.

Es repren el cicle d’Història dedicat a La Postguerra

El proper dilluns 13 de gener es reprendrà el cicle d’història d’Òmnium, que enguany es dedica a la Postguerra. La represa anirà a càrrec de Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal que parlarà d’Un panorama  cultural de la Postguerra a Mataró a partir de les 19,30 a la Sala d’actes de la Fundació Iluro (c/ Santa Teresa). Seguirà Encarnació Soler i Alomà el dilluns 20 de gener parlant de La música de la Postguerra. També s’inaugurarà l’exposició Mauthausen. L’univers de l’horror amb una conferència inaugural càrrec de Rosa Toran el 24 de gener a les 19,00 h a la Sala d’Exposicions de la Fundació Iluro. Seguirà el 28 de gener amb una lectura de textos sobre la Postguerra a càrrec de Roser Trilla a les 19,30 a la mateixa sala i una taula rodona titulada L’exili interior, conduïda per Maria Salicrú-Maltas el dia 3 de febrer a les 19,30 h a la sala d’actes de la Fundació Iluro.

Conclouran el cicle una nova taula rodona sota l’epígraf Exilis, redescoberta en el camí. Marxaires 2003-2009, conduïda per Josep Puig Congost, que se celebrarà a Can Marfà el 10 de febrer a les 18,00 h. I, finalment, el 17 de febrer a les 19,30 h, la conferència El terror neonazi arreu, a càrrec de Quique Badia Masoni i Helena Castellà Duran posarà punt i final al cicle.

El Cicle organitzat per Òmnium Cultural compta amb la col·laboració de:

Amical de Mauthausen

Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró

Grup d’Història del Casal. Mataró

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

Moviment Educatiu del Maresme

Fundació Iluro

Podeu descarregar el programa aquí DIPTIC POSTGUERRA_2

Joan Peiró i la violència revolucionària

Tertúlia d’Història núm. 458 (Mataró Ràdio: 14/11/2019)

Convidats: Agustí Barrera i Josep Xaubet

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem de la figura de Joan Peiró i d’un dels aspectes menys tractat de la seva trajectòria.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 58 minuts 54,4 Mb

Joan Peiró i la violència revolucionària

 

El proper dijous 17 d’octubre el Grup d’Historiadors Jaume Compte organitza la conferència Joan Peiró i la violència revolucionària. La xerrada anirà a càrrec de la historiadora Sònia Garangou, i d’Agustí Barrera, historiador i membre del Grup d’Historiadors Jaume Compte. La taula rodona serà moderada per M. Teresa Diví, Dra. en Dret i membre del Grup d’Història del Casal. L’acte de celebrarà a la sala d’actes de Can Palauet, a Mataró, a les set del vespre.

 

 

Un estudi sobre la figura i l’obra de Joan Peiró i un estudi sobre la dona treballadora durant el franquisme a Canet de Mar guanyen el 15è premi Thos de batxillerat

El premi convocat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró i la participació en la dotació de la familia Cobo, descendent de Terenci Thos i Codina, arriba enguany a la quinzena edició.

El XVè Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2017-2018) es va lliurar el divendres 17 de maig en el marc de la festivitat de Sant Raimon de Peñafort, diada patronal del col·legi d’advocats mataoní. En l’edició d’enguany, els cinc treballs finalistes que hi optaven eren:

Premi literari Helena Jubany “la flama del seu record”, Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, Torró d’autor, l’art que es menja, Les escoles dels nostres avis: Diario general de classe i, finalment, Joan Peiró: un sindicalista per al futur

El jurat, format per Antoni Llamas Mantero, professor del Col·legi  Maristes Valldemia; la Sra. Maria Àngels Jubany, professora de l’Institut d’Ensenyament Secundari Thos i Codina; la Sra. Mercè Colomer, en representació d’Òmnium Maresme, el Sr. Jaume Vellvehí, en representació del Grup d’Història del Casal i com a secretari del Jurat; i el Sr. Julio Naveira, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i president del Jurat va atorgar el premi al treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur de Rubén Bracero de l’Institut Damià Campeny de Mataró essent el tutor del treball el professor Juan Ortiz Olmedo.

La recerca parteix de l’interès de l’autor per la història i el moviment obrer i se centra en la figura de l’anarcosindicalista Joan Peiró del qual l’any en què es fa la recerca se’n compleixen 75 del seu afusellament.

No està en la intenció de l’autor descobrir res de nou d’una figura molt estudiada per diversos autors i es marca com a objectiu iniciar una investigació a partir dels propis escrits de Joan Peiró per a conèixer, en profunditat, qui fou i què va dir.

El treball es desenvolupa en sis capítols, tots ells en ordre cronològic, tot teixint una biografia del personatge i, dins de cada capítol, fa subcapítols en ordre als esdeveniments històrics ocorreguts en cada període i en relació a Joan Peiró.

Utilitza sobretot fonts primàries escrites i, també, fonts secundàries i aporta un molt bon recull bibliogràfic i, en l’annex, aporta documents importants per a la comprensió de Peiró.

L’autor, amb el seu treball, diu que vol aconseguir un rigor històric per poder donar una resposta coherent a la pregunta de si es pot aprofitar el pensament de Joan Peiró i la seva evolució ideològica per a fer front als reptes laborals del futur.

En les seves conclusions, explica que, donada la complexitat del personatge i tot el que va escriure i el que ja hi ha publicat sobre ell, ha hagut de desenvolupar molt la seva capacitat de síntesi i també diu que Joan Peiró l’ha sorprès especialment per tres motius: 1r. pel seu estil literari, tot i ser analfabet fins als vint anys, 2n. per la seva ininterrompuda condició proletària i 3r. per la seva personalitat. Conclou que  ha mirat i estudiat el passat, però amb visió de futur, i que, de la mà de Peiró ha hagut de comprendre el significat de conceptes com sindicalisme, anarquisme i anarcosindicalisme que han estat útils per a la defensa de la classe obrera. De manera coherent, veu que es pot idear la construcció d’una societat futura tenint en compte els problemes reals d’avui.

Finalment se suma a la crida a les Corts Valencianes per a què declarin la nul·litat del consell de guerra que va sentenciar l’afusellament de Joan Peiró.

El jurat també ha acordat per unanimitat atorgar un accèssit al treball Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, de Maria Sáncheza de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar essent la tutora del treball la professora Neus Vergés.

L’autor es marca com a objectiu viure en primera persona el procés de creació literària, posant-se a la pell d’un/a escriptor/a però abans d’escriure la seva història tria un tema i investiga sobre el mateix i en aquest cas ho fa sobre les dones que van treballar a les indústries tèxtils de Canet de Mar.

Així, fa una recerca sobre el naixement i evolució de la indústria tèxtil a Canet de Mar, explica i parla de les indústries tèxtils que hi va haver,  tot destacant la fàbrica Jover, la fàbrica Carbonell Reverter i el naixement de l’escola de teixits de punt de Canet de Mar, fundada per la Mancomunitat de Catalunya a l’any 1922, amb la voluntat del catalanisme polític d’influir sobre la formació professional tècnica .

Segueix el treball analitzant l’evolució de les condicions laborals de les dones treballadores a la indústria tèxtil a Catalunya, tot explicant, entre molts altres aspectes que, al Maresme al 1923, es generava el 63% de la producció tèxtil de Catalunya entre Calella, Canet i Mataró. Això va suposar la incorporació de la dona a la indústria tèxtil que significà l’endarreriment de l’edat del matrimoni, la reducció del nombre de fills per família, l’augment de l’edat amb la qual els infants s’incorporaven a les fàbriques i el creixement de la solteria femenina i, també, que el treball de la dona, en aquells moments, no pot considerar-se una opció personal doncs moltes vegades venia condicionat per les necessitats econòmiques familiars.

Explica, abastament, sobre les dones a la indústria tèxtil i diu que, si bé existien lleis, la realitat era que les dones treballaven perquè es necessitava mà d’obra barata i especialitzada, però la legislació existent permetia que les condicions de les treballadores fossin denigrants cosa que va començar a canviar a partir de la dècada de 1960.

Fa avinent les diferents feines de les dones a les indústries tèxtils: tintoreres, bobinadores, trescanadores, ordidores, teixidores, nuadores, passadores, cosidores, repassadores i polivalents i acaba reconstruint tota la informació recollida amb les vivències de dones treballadores a través dels seus testimonis orals.

Entrevista dones que van viure, en la seva pròpia pell, la indústria tèxtil des de la Guerra Civil Espanyola (1936 -1939) en endavant; la majoria d’elles superen els 80 anys i fins i tot arriben als 90 i s’enorgulleix de plasmar una part de les seves vides en paper, doncs  contribueix a difondre la seva manera de veure i viure la vida a la fàbrica i a casa.

Els pregunta sobre la seva educació, la religió, els rols femenins i masculins a la societat, els rols laborals a la indústria, l’edat d’iniciació en el món laboral, els contractes, els salaris, els horaris, el dia laborable, les feines domèstiques, el treballar des de casa, l’economia submergida, els infants, l’oci, la solidaritat femenina, les anècdotes i, finalment, sobre un balanç de la seva vida.

Conclou el treball afirmant que viure el procés de creació literària li havia suposat una profunda investigació prèvia dels fets que pretenia reflectir perquè la importància del que volia transmetre requeria l’autenticitat absoluta de les dades. Així, el missatge seria més autèntic i arribaria, no solament a la ment del lector sinó també al seu cor, i creu que ha aconseguit el seu objectiu.

Aporta una extensa bibliografia i webgrafia i, cal destacar l’annex del treball on fa la creació literària de 30 pàgines titulada “Llavors no era dolça com ara és la vida” dedicada a la  Lola, la Paquita, la Cristina, la Teresa, la Conxita, la Carolina i a totes aquelles dones que, des de la valentia i la discreció de la feina ben feta, han facilitat el camí a les dones d’avui on es novel·la com era la vida d’una dona treballadora d’una fàbrica durant la postguerra i sota la dictadura franquista.

L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, amb motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort.  El premi està dotat amb 750 €. Excepcionalment pot concedir-se un accèssit de 250 €, com ha succeït enguany.

XV Premi Thos. Guanyadors i jurat (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Jurat i guanyadors (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. M. Àngels Jubany glossa els treballs finalistes (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Lectura glossa (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Taula presidencial (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Lectura veredicte (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. J. Vellvehí llegeix el veredicte (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Lectura veredicte (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Maria Sanchez recull diploma (fot. ICAM)

XV Premi Thos. J. Naveira, degà de l’ ICAM, lliura l’accèssit a Maria Sanchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sánchez recull l’accèssit (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Consellera de Justícia de la Generalitat lliura premi Thos a Rubén Bracero (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Rubén Bracero recull el premi (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Professor Juan Ortiz, Institut Damià Campeny, tutor del treball guanyador (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Rubén Bracero (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Rubén Bracero (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sánchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sanchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sánchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Els guanyadors (fot. E. Llovet)

Medalla de la Ciutat a Joan Peiró, a títol pòstum

El dilluns 18 de febrer en el Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró es va celebrar l’acte oficial d’atorgament de la medalla de la ciutat, a títol pòstum, a Joan Peiró i Belis. L’acord de concessió va ser aprovat pel Consistori en el Ple de desembre passat a petició de la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró, creada el 2017 amb motiu del 75è aniversari del seu afusellament.

Durant l’acte, presidit per l’alcalde de Mataró, va intervenir la primera tinenta d’alcalde, Núria Moreno, que llegí l’acord que reconeixia Joan Peiró per haver impulsat el Forn del Vidre i procurat formació per als obrers que hi treballaven, i per la seva faceta com a sindicalista liderant la CNT a la ciutat. Tot seguit, intervingué Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, com a portaveu de la Comissió Peiró i l’historiador Josep Puig-Pla va glossar la figura de Joan Peiró i Belis.

A continuació, es va donar pas al moment central de l’acte amb el lliurament de la medalla i el pergamí acreditatiu que foren recollits pels nets de l’homenatjat, Núria Malagelada, que adreçà unes paraules d’agraïment, i Joan Solé.

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró

El diumenge dia 17, es va commemorar a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

Més d’un centenar llarg de persones van participar en el recorregut pel Camí de l’Exili que començà a l’Ermita de Sant Simó a les 11,30 del matí. Durant l’itinerari es va donar testimoni d’alguns mataronins que van haver d’exiliar-se o que van ser deportats als camps nazis. L’acte acabà amb un homenatge als exiliats en el monument Camí del Nord.

L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Mataró, compta amb la col·laboració de diverses entitats, entre les que s’hi compta el Grup d’Història del Casal.

(Foto: J. Ligos)