Arxiu d'etiquetes: República

Medalla de la Ciutat a Joan Peiró, a títol pòstum

El dilluns 18 de febrer en el Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró es va celebrar l’acte oficial d’atorgament de la medalla de la ciutat, a títol pòstum, a Joan Peiró i Belis. L’acord de concessió va ser aprovat pel Consistori en el Ple de desembre passat a petició de la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró, creada el 2017 amb motiu del 75è aniversari del seu afusellament.

Durant l’acte, presidit per l’alcalde de Mataró, va intervenir la primera tinenta d’alcalde, Núria Moreno, que llegí l’acord que reconeixia Joan Peiró per haver impulsat el Forn del Vidre i procurat formació per als obrers que hi treballaven, i per la seva faceta com a sindicalista liderant la CNT a la ciutat. Tot seguit, intervingué Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, com a portaveu de la Comissió Peiró i l’historiador Josep Puig-Pla va glossar la figura de Joan Peiró i Belis.

A continuació, es va donar pas al moment central de l’acte amb el lliurament de la medalla i el pergamí acreditatiu que foren recollits pels nets de l’homenatjat, Núria Malagelada, que adreçà unes paraules d’agraïment, i Joan Solé.

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró

El diumenge dia 17, es va commemorar a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

Més d’un centenar llarg de persones van participar en el recorregut pel Camí de l’Exili que començà a l’Ermita de Sant Simó a les 11,30 del matí. Durant l’itinerari es va donar testimoni d’alguns mataronins que van haver d’exiliar-se o que van ser deportats als camps nazis. L’acte acabà amb un homenatge als exiliats en el monument Camí del Nord.

L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Mataró, compta amb la col·laboració de diverses entitats, entre les que s’hi compta el Grup d’Història del Casal.

(Foto: J. Ligos)

L’exili republicà: Joan Peiró i Belis (en record de Guillermina Peiró)

Tertúlia d’Història núm. 430 (Mataró Ràdio: 17/1/2019) (reemissió del prg. núm. 90 del 12/2/2009)

Convidats: Josep Puig Pla i Guillermina Peiró.

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina i Maria Salicrú-Maltas.

Documentació: Maria Salicrú-Maltas.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb motiu del traspàs de Guillermina Peiró i Olives, reemetem el programa del 12 de febrer de 2009 que va acompanyar-nos telefònicament per a parlar de L’exili republicà: Joan Peiró i Belis.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,03 minuts Descarrega’l 24,2 Mb

S’ha mort Guillermina Peiró i Olives (1924-2019)

Avui dimecres, Guillermina Peiró i Olives ens ha deixat als 94 anys. Filla de Joan Peiró i Belis i de Mercè Olives i Bonastre, va lluitar per mantenir vius els valors que representà la figura i l’obra del seu pare. Decididament implicada en la recuperació de la memòria històrica va poder assistir als darrers actes de reconeixement de la figura del líder anarcosindicalista, l’estrena de l’espectacle Peiró42. Precisament en el darrer ple de l’Ajuntament de Mataró, desembre, es va concedir la Medalla de la Ciutat a Joan Peiró a títol pòstum.

El funeral se celebrarà demà dijous a les 17,30 h al Tanatori de Mataró.

El Grup d’Història del Casal en guardarem un record entranyable i d’admiració i amb aquestes ratlles expressem un sentit condol per la seva pèrdua.

[podeu llegir una aproximació als records de Guillermina Peiró en aquest enllaç]

El llibre “Les milícies antifeixistes de Catalunya”

Tertúlia d’Història núm. 420 (Mataró Ràdio: 20/9/2018)

Convidat: Gonzalo Berger

Presenten:  Sandra Cabrespina, Núria Gomez, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació: Maria Asmarat i Oriol Agramunt

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlem de la Guerra Civil, però ho farem amb un enfocament diferent, parlarem del llibre Les milícies antifeixistes de Catalunya.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 55,06 minuts Descarrega’l 24 Mb

Memòria de Joan Peiró i Belis

Dimarts 24 de juliol de 1942, a les sis de la tarda, Joan Peiró i Belis fou assassinat a Paterna, a València, junt a set sindicalistes més, per un escamot d’execució franquista. Ara, 76 anys després, Mataró honora la seva memòria amb un monument dedicat també a tots els lluitadors per la llibertat assassinats pel franquisme. El monument, que sintetitza els grans referents que defineixen la seva figura (anarcosindicalisme, cooperativisme, treball,,,), és obra de l’artista mataroní Martí Anson. A l’acte hi intervingueren Martí Anson, l’autor, Anna Huertos en representació de la Fundació Unió de Cooperadors promotora del projecte, el President de la Generalitat, José Montilla, l’alcalde de Mataró, David Bote i en nom de la família de Joan Peiró, la seva besneta Anna Roure. L’acte fou conduït per Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, que intervingué com a representant de la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró, impulsora del projecte i dels actes d’homenatge. Després dels parlaments s’ha projectat el documental Peiró 42, un curtmetratge on s’exposen en primera persona els valors de l’anarcosindicalisme, el cooperativisme i la República.

A la tarda, coincidint amb l’hora que fou afusellat, s’ha celebrat, al Cementiri de Mataró davant on reposen les seves restes des del 1989, un emotiu acte de reconeixement. Com ja s’havia fet en anteriors ocasions, després de la glossa que ha llegit la historiadora Margarida Colomer, que enguany ha tingut un espai per a la figura de Mercè Olives, esposa de Joan Peiró, s’ha recordat els set afusellats amb ell amb vuit salves. Tot seguit s’han llegit fragments de textos de Joan Peiró amb la intenció d’il·lustrar les diferents vessants: el Peiró revolucionari, el Peiró sindicalista i el Peiró cooperativista. Ha finalitzat l’acte amb l’ofrena floral i la intervenció de Cor que es va crear expressament amb cantaires de diferents corals de Mataró per a  l’espectacle Peiró42, estrenat l’any passat i que a l’octubre es reposarà a Argentona i Barcelona. El cor ha interpretat l’himne anarquista Hijos del Pueblo i s’ha tancat l’acte de manera solemne interpretant A las Barricadas!. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola i que tantes vegades havia acompanyat Joan Peiró.

Un monument per a Joan Peiró i els assassinats pel franquisme

Avui dimarts en un acte informatiu s’ha donat a conèixer el projecte guanyador del concurs per a la instal·lació d’un monument en memòria de Joan Peiró i altres assassinats pel franquisme. L’alcalde i president de la Fundació Unió de Cooperadors, David Bote; ha presentat aquest matí la proposta artística de Martí Anson “24 juliol”, guanyadora del concurs d’idees per realitzar el projecte artístic.  A més a més del propi artista, a l’acte també hi ha assistit Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, en representació de la Comissió Ciutadana en Homenatge a Joan Peiró i Belis i Mariona Gallifa, membre del jurat que ha valorat els diferents treballs presentats al concurs. L’escultura concebuda per Martí Anson és un fanal amb forma de bufador de vidre amb una punta lluminosa de vidre bufat que recorda la relació de Joan Peiró i la seva labor com a cooperativista a les Cristalleries Mataró.

El proper dimarts 24 de juliol s’escau el 76è. aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942).

En altres ocasions hem celebrat actes d’homenatge davant la seva tomba al Cementiri dels Caputxins de Mataró. Però enguany, a més, s’inaugurarà el monument, instal·lat al Pati del Cafè Nou, en record i memòria de Joan Peiró i Belis i altres lluitadors assassinats pel franquisme. Tot seguit  es projectarà el documental Peiró 42. L’acte d’inauguració començarà a les 10 del vespre al Pati del Cafè Nou (al costat de la presó) de Mataró.

L’acte d’homenatge serà abans, a 2/4 de 6 de la tarda al Cementiri dels Caputxins, davant el nínxol de la família Peiró-Olives (porta principal, mà dreta, dins la Secció Nova que comença després dels panteons. Nínxol núm.270.)  L’homenatge tindrà 4 parts i es preveu que tingui una hora de duració. Abans de la cloenda es realitzarà una ofrena floral oberta a entitats i organitzacions. Hi haurà clavells per totes aquelles persones que vulguin participar-hi a títol individual.

 

Margarida Colomer rep la distinció Òmnium Mataró 2017

La historiadora Margarida Colomer i Rovira (Vilassar de Mar, 1944) ha estat reconeguda per Òmnium Mataró amb la distinció que anualment atorga a una persona amb trajectòria distingida en els camps cultural i social mataroní. La distinció d’enguany vol ser un reconeixement de la seva tasca estudiant la història contemporània, especialment, de Mataró i Argentona.

L’acte es va celebrar divendres 6 de juliol a la seu d’Òmnium Mataró-Maresme i va comptar amb la intervenció del violoncel·lista Eduard Raventós i del també historiador Victor Ligos, que va glossar la figura de Margarida Colomer destacant la seva trajectòria en el camp de la docència i l’activisme social i polític, des d’inicis de la dècada dels seixanta impulsant iniciatives escolars com ara, entre altres, l’escola Anxaneta de Mataró, de la qual en fou la primera professora, en el marc de la lluita per un ensenyament públic nacional, gratuït i de qualitat. Ha estat mestra en totes les etapes de primària i secundària. El 2003 li fou atorgat el Premi Memorial Estrella Casas i Costa, de reconeixement de la seva trajectòria educativa en Ciències Socials.

De la seva vessant com a historiadora cal destacar entre molts altres llibres i articles:

Des del Grup d’Història del Casal felicitem Margarida Colomer, membre col·laboradora de l’entitat. Enhorabona!

“Records de la Guerra contats als meus fills”, memòries de Mercè Busquets

Tertúlia d’Història núm. 407 (Mataró Ràdio: 18/4/2018)

Convidat: Josep Colomer i Busquets

Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat,  Marta Gomez, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem de les memòries de Mercè Busquets en relació a la Guerra Civil espanyola.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,5 Mb

Editen la biografia de Josep Abril, l’alcalde de Mataró afusellat pel franquisme

El dilluns 16 d’abril a les 7 del vespre, es presentarà al Saló de plens de l’Ajuntament de Mataró, la biografia Josep Abril alcalde de Mataró afusellat pel franquisme de la historiadora Margarida Colomer. El llibre ha estat editat per la Fundació Josep Irla i comptarà amb la participació del professor de la Universitat de Barcelona Pelai Pagès.

Una hora abans, a les sis de la tarda, s’inaugurarà l’escultura en homenatge a Josep Abril i Argemí, alcalde de Mataró (1931-1933) i Fill Adoptiu de la Ciutat, obra de l’artista Perecoll. L’acte tindrà lloc a La Riera, 92 (cantonada amb el carrer de Bonaire).