Arxiu d'etiquetes: República

Es localitzen els familiars de 14 brigadistes internacionals inhumats a Mataró

Les recents investigacions de la historiadora Maria Salicrú-Maltas, que ha partit de l’estudi que Josep Xaubet va fer a principis dels anys 90, s’ha pogut localitzar els familiars de 14 brigadistes internacionals que foren enterrats al cementiri dels Caputxins l’any 1938. Es tracta de ciutadans de dues poblacions d’Àustria, un de Canadà, un d’Escòcia, un dels Estats Units, un de França, cinc d’Itàlia, un del Regne Unit i dos més de Suècia.

En el ple de l’Ajuntament d’aquest mes de maig, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, va presentar un prec a l’Alcalde de Mataró per a què es notifiqués de manera oficial la mort i inhumació dels 14 brigadistes als ajuntaments de les diverses ciutats europees i nord americanes, amb l’objectiu que, al seu torn, puguin notificar-ho a les seves famílies.

En el mateix prec es va demanar que l’Ajuntament s’impliqui de manera oficial en la possible vinguda de familiars a Mataró. D’aquesta manera i gràcies a la iniciativa, es contribueix a reparar el dolor dels familiars d’aquests brigadistes desapareguts que no han rebut mai cap notificació oficial sobre el destí final d’uns homes que moriren al nostre país lluitant per la democràcia i la llibertat.

El pensament de Joan Peiró

Tertúlia d’Història núm. 378 (Mataró Ràdio: 27/4/2017)

Convidats: Agustí Barrera, Josep Xaubet i Jordi Albadalejo

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Marta Gómez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: el corpus intel.lectual de Joan Peiró és probablement la part menys coneguda de Peiró. Més enllà del “bonisme” tradicionalment atribuït a la seva figura, hi ha un Peiró revolucionari que teoritzà sobre la transformació social.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,07 minuts Descarrega’l 22,9 Mb

Joan Peiró, els anys de Badalona (1905-1920)

Tertúlia d’Història núm. 372 (Mataró Ràdio: 9/3/2017)

Convidat: Jordi Albadalejo

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Marta Gomez i Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament de Joan Peiró, parlem dels primers anys de la trajectòria de l’anarcosindicalista, que es corresponen amb els anys de residència badalonina. Són els anys de formació i construcció del seu ideari, un període que abraça de 1905 a 1920.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,56 minuts Descarrega’l 23,3 Mb

Recursos

  • ALBADALEJO, Jordi – ZAMBRANA, Joan (2005). Inicis d’un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona (1905-1920). Badalona.

 

Un any per a recordar l’anarcosindicalista Joan Peiró amb motiu dels setanta-cinc anys del seu afusellament

Amb motiu dels setanta-cinc anys de l’afusellament de l’anarcosindicalista, cooperativista i polític Joan Peiró, una comissió ciutadana formada per una trentena d’entitats i organitzacions polítiques i sindicals ha decidit reivindicar-lo.

S’estan preparant diferents actes –més d’una vintena- organitzats per les entitats de la Comissió i començaran aquest febrer allargant-se durant tot el 2017. Actes de tot tipus, culturals com ara cine-fòrums, d’altres d’acadèmics com conferències i debats. Alguns seran organitzats de manera conjunta com ara l’ofrena floral a la seva tomba del cementiri dels Caputxins el dia 24 de juliol, dia en que Peiró va ser assassinat el 1942.

Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, 1887 – Paterna, 1942) fou vidrier d’ofici i milità en l’anarcosindicalisme essent secretari general de la CNT. Establert a Mataró va treballar al Forn del Vidre, on va esdevenir impulsor de la Cooperativa del Vidre. Amb la guerra civil, acceptà ser ministre d’indústria. Exiliat a França la Gestapo el lliurà a Franco i fou empresonat a València i afusellat a Paterna.

El Grup d’Història del Casal hem participat en les diferents comissions ciutadanes d’homenatge i record a Joan Peiró des de l’any 2002 i és per això que formem part de la Comissió del 2017 que hem impulsat.

logo-2017-joan-peiro

La Comissió està formada per:

ARRAN

CATEDRA D’ECONOMIA SOCIAL TECNOCAMPUS

CCOO (Comissions Obreres)

CGT (Confederació General del Treball)

CLACK AUDIOVISUAL

CLUB D’OPINIÓ JAUME LLAVINA

CNT (Confederació Nacional del Treball)

COMISSIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA GENT GRAN

CUP MATARÓ (Candidatura d’Unitat Popular)

ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)

FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MATARÓ

FUNDACIÓ ROCA I GALÉS

FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ

FUNDACIÓ UNIÓ DE COOPERADORS

GRUP DE RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE MATARÓ

GRUP D’HISTÒRIA DEL CASAL

GRUP D’HISTORIADORS JAUME COMPTE

ICV (Inciciativa per Catalunya-Verds)

JERC (Joventut d’Esquerra Republicana de Catalunya)

MEM (Moviment Educatiu del Maresme)

MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA DE MATARÓ

ÒMNIUM CULTURAL – MARESME

PDeCAT (Partit Democràta)

POBLE LLIURE

PODEM EIXAMPLE

PSC (Partit Socialista de Catalunya)

SINDICAT COS (Coordinadora Obrera Sindical)

UGT (Unió General de Treballadors)

UGT (Unió General de Treballadors)

UNIÓ DE COOPERADORS

VOLEM MATARÓ

I compta amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya

Expedient Gaido. Vida política i mort d’un republicà del Bisaura

Tertúlia d’Història núm. 358 (Mataró Ràdio: 27/10/2016)

Convidats: Francesc Castanyer Roma

Presenta: Núria Gómez, Sandra Cabrespina

Col·labora: Maria Asmarat, Marta Gomez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb  Francesc Castanyer parlem del seu llibre.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 27 Mb

Els Fets d’Octubre

Tertúlia d’Història núm. 355(Mataró Ràdio: 6/10/2016)

Convidat: Josep Xaubet i Vilanova

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col·labora: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb Josep Xaubet parlem de la proclamació d’Estat Català per Lluís Companys el 6 d’octubre de 1934.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 50,23minuts Descarrega’l 27 Mb

Mataronins morts a Mauthausen-Gusen (1941-2016)

Enguany fa 75 anys de l’assassinat al camp d’extermini de Mauthausen-Gusen (Àustria) de vuit dels deu mataronins que hi moriren –als altres dos els tragueren la vida l’any següent, el 1942. El de Gusen era un camp extern de Mauthausen conegut com a Kommando de Mauthausen. Dels mataronins exterminats pels nazis, vuit ho van ser a Gusen i els altres dos a Mauthausen. Com explica l’historiador Agustí Barrera «La majoria dels catalans que anaven a raure a Mauthausen foren detinguts pels alemanys a la caiguda de França l’any 1940, la majoria d’ells per la seva condició de treballadors militaritzats dedicats a la construcció de fortificacions. Van ser tancats en camps de presoners de guerra, per ser després enviats als camps d’extermini de les SS en concepte d’apàtrides. Gusen, on moriren vuit dels deu mataronins, era un camp extern a Mauthausen, a uns cinc quilòmetres d’aquest a la riba esquerra del Danubi. Allí foren traslladats tots els malalts i els qui ja no podien treballar per tal d’ésser-hi assassinats».

Aniento Carmen, Ramon (Mataró,18-12-1904 – Gusen, 22-10-1941)

Duran Martori, Josep (Mataró, 25-9-1901– Gusen, 10-1-1942)

Ferrer Coll, Josep (Mataró, 19-3-1900 – Gusen, 19-12-1941)

Herrera Altimira, Josep (Mataró, 22-4-03 – Gusen, 14-11-1941)

Julià Mendoza, Josep (Mataró, 8-10-1910 – Mauthausen, 27-6-1942)

Mir Brugada, Joaquim (Mataró, 6-8-1906 – Gusen, 25-9-1941)

Pey Torrens, Juli (Mataró, 29-7-05 – Mauthausen, 3-11-1941)

Quintana Bassas, Camil (Mataró,15-11-06 – Gusen, 22-9-1941)

Soriano Gonzàlez, Elies (Mataró, 31-5-14 – Gusen, 19-11-1941)

Verdalet i Guardiola, Francesc (Blanes, 14-8-1914 – Gusen, 27-10-1941)

El novembre de 1991, enguany farà 25 anys, l’agrupació local de Mataró d’ERC va col·locar un plafó al costat d’un dels forns crematoris de Mauthausen en memòria dels mataronins exterminats.

Més informació a:

Barrera, Agustí: «Els mataronins exterminats als camps nazis» a VIII Sessió d’Estudis Mataronins MASMM, Mataró: 1991.

La proclamació de la 2a República espanyola

Tertúlia d’Història núm. 340 (Mataró Ràdio: 28/4/2016)

Convidat: Ramon Verdaguer

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col.laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: en motiu del 85è aniversari de la proclamació de la segona República espanyola parlem amb Ramon Verdaguer.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

[27/04/2009]- Presentació del llibre de Joan Peiró a Mataró

El passat dilluns 27 d’abril de 2009 a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’actes de Can Palauet. de Mataró es van presentar els llibres : “Memòria de Joan Peiró i Belis” de Pere Gabriel, Josep Puig i Pla i Maria Salicrú-Maltas i el llibre “Joan Peiró afusellat” de Josep Benet.
En el primer hi han participat, Maria Salicrú-Maltes, membre de la Junta del Grup d’Història del Casal i el col.laborador de l’entitat Josep Puig.
El llibre recull diversos articles, alguns ja publicats, amb una completa bibliografia i referènciesla i una interessant addenda amb la cartografia de l’itinerari vital de Peiró.

[12/02/2009] – Tertúlia ” El Racó” – Prog. 90 // Josep Puig i Guillermina Peiró – L’exili republicà i Joan Peiró, pare i ministre

El dijous 12 de febrer del 2009 en el programa núm. 90 d’ “El Racó” de Mataró Ràdio (89.3 fm) va venir com a convidats Josep Puig i Guillermina Peiró per parlar de l’exili republicà i Joan Peiró, pare i ministre. Fa 70 anys, milers de persones d’ideologia republicana marxaven a l’exili via França. Els franquistes havien ocupat gran part del territori català i es vivia el futur immediat amb incertesa. Avui, per recordar aquells tristos fets, hem convidat al programa la Sra.Guillermina Peiró i Olives, filla de l’anarcosindicalista i ministre de la IIª República, Joan Peiró, i a l’historidador Pep Puig i Pla, que -juntament amb l’historiador Pere Gabriel i la nostra companya Maria Salicrú-Maltas – recentment acaba de publicar un llibre sobre la figura de Peiró titulat “Memòria de Joan Peiró i Belis” publicat per l’Editorial Galerada.