Presenten: Joan Francesc Clariana, Jaume Vellvehí i M. Teresa Diví
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: Seguint amb la roda de tertúlies que tractaran algunes de les ponències i comunicacions presentades al 14è Col·loqui Història a Debat, que es publicaran en el proper número de Felibrejada, en la tertúlia d’avui parlarem de la ponència d’Elies Rogent i Amat i de la proposta pedagògica de l’Eix Rogent-Gaudí que permet veure la riquesa del patrimoni arquitectònic mataroní.
Divendres 4 i dissabte 5 es va celebrar en la sala 1C de la Presó de Mataró el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany duia com eix temàtic el títol De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany, que s’emmarcava en el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripollpromogut pel Grup d’Història del Casal, comptava amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.
La sessió inaugural va anar a càrrec dels arquitectes Agàpit Borràs i Plana i Mariona Gallifa Rosanas que van parlar de L’Eix Rogent-Gaudí. Després de glossar la figura de l’arquitecte de la Presó de Mataró i de la restauració del monestir de Ripoll, Elies Rogent i Amat, van presentar la proposta pedagògica de l’itinerari Eix Rogent -Gaudí que en el trajecte que uneix els dos edificis emblemàtics dels dos arquitectes permet fer un recorregut per la història arquitectònica de la ciutat de Mataró.
L’endemà dissabte el col·loqui es va reprendre amb la intervenció de Jaume Vellvehí que va situar el Maresme en el context del moviment de la Renaixença com a preludi al catalanisme polític. Amb el títol La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme, va anar desgranant els protagonistes de la Renaixença a la comarca i les plataformes de difusió ideològica que conduirien, al tombant de segle a l’eclosió del catalanisme com a moviment polític.
Tot seguit, Carles Saiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, de Canet de Mar, i Esteve Mach i Bosch, expresident de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch, van parlar de dues de les figures cabdals protagonistes del catalanisme polític vinculades al Maresme. Saiz va parlar de la trajectòria política de Lluís Domènech i Montaner, vinculat a Canet de Mar i màxim artífex de la Unió Catalanista i les Bases de Manresa; mentre que Esteve Mach feu el mateix amb Puig i Cadafalch i la seva actuació al capdavant de la Mancomunitat. El contrast de les dues figures, coincidents en molts aspectes de les seves trajectòries i alhora confrontades personalment, va arrodonir el recorregut proposat en el Col·loqui de veure el pas del catalanisme cultural de la Renaixença cap al catalanisme polític culminat en l’obra de la Mancomunitat.
Finalment, el Cor Madrigalista de Mataró, va tancar musicalment el Col·loqui, interpretant algunes peces que representaven la banda sonora de l’època. El Cor Madrigalista va participar el 1997 en els actes de reproducció de l’Estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll i enguany ha volgut contribuir a la celebració dels 25 anys d’aquell retorn a Ripoll de l’estendard de 1893 destruït el 1936.
El pati de la Presó de Mataró s’omplí de música i fou l’escenari ideal per a la cloenda del 14è Col·loqui i el 125è aniversari de la mort d’Elies Rogent.
Divendres 22 de juliol, va traspassar Núria Feliu i Mestres (Sants, 1941 – Barcelona, 2022). Reconeguda per la seva trajectòria com a artista i cantant de gèneres populars com jazz, cuplets i boleros, cançons populars catalanes, o estàndards musicals nord-americans de costat a versions de poetes catalans, el seu rol en la normalització i defensa de la cultura popular ha estat extraordinari. Però no només. El seu vessant com a activista recolzant iniciatives populars participant des de la senzillesa en projectes i activitats al servei de la cultura i el país és el que des d’aquestes ratlles volem recordar.
Vam tenir la sort i el goig de poder comptar amb el seu recolzament en el procés de reproducció de l’Estendard de Josep Puig i Cadafalch, ara fa justament vint-i-cinc anys. Entusiasmada des del primer instant va acompanyar-nos durant la Fira de Mataró el 1997 per presentar públicament els brodats de l’estendard quan arribaren a Mataró procedents dels tallers belgues on s’havien confeccionat.
En aquell acte, va recitar el poema Cobles arromançades de Terenci Thos i Codina del qual hi ha el vers de la tornada en l’estendard i que diu «Regina de Catalunya tornau-nos la llibertat» i també el poema que Miquel Martí i Pol ens havia fet per recolzar el projecte: «Tractat d’Història». L’acompanyà en aquell acte l’enyorat Josep M. Ainaud de Lasarte que feu la dissertació històrica preceptiva remarcant el caràcter simbòlic de l’estendard.
Uns mesos després, el 30 de novembre ens acompanyà novament, ara a Ripoll, en els actes de lliurament de l’estendard i la col·locació en la basílica del monestir de Santa Maria. En aquesta ocasió, també va recitar textos poètics junt a Carme Faja.
Per al Grup d’Història del Casal, i per als que personalment vam poder compartir aquells moments, ha estat un goig poder comptar amb el seu suport i sempre en mantindrem un record entranyable d’agraïment i ens en sentirem deutors. Descansi en pau.
El proppassat dia 15, amb motiu del 20è aniversari de la reproducció de l’estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch, obra de Joan Baptista Parés, i en el marc de la commemoració de l’any Puig i Cadafalch, es va celebrar un emotiu acte que servia per a presentar l’exposició titulada L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès. En l’acte, que fou presentat per Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal, començà amb un breu parlament de Joaquim Graupera qui explicà l’origen de l’estendard de Puig amb noves dades sobre la font d’inspiració de l’il.lustre mataroní per a l’elaboració del seu disseny del costat de Sant Jordi de l’estendard. Tot seguit fou el torn de Joan Baptista Parés, l’autor dels dissenys de la reproducció de 1997, qui explicà com va viure el procés d’elaboració de la seva obra. Finalment, Jaume Vellvehí en nom del Grup d’Història del Casal va agrair a Joan B. Parés la seva obra reconeixent que era l’estendard de Puig i Cadafalch però també de Joan B. Parés. En el parlament va tenir un record per a tots els que van participar en l’equip executiu del projecte de reproducció esmentant els seus noms.
L’acte va reunir un nombrós públic que omplí la sala d’actes de Can Palauet on es van poder veure els dissenys originals de Joan B. Parés, habitualment conservats al Museu Etnogràfic de Ripoll.
Organitzat conjuntament per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal, va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Mataró.
L’exposició itinerant ja es va poder veure els passats mesos de juny i juliol a Ripoll i ara es presenta a Mataró en l’Arxiu Comarcal del Maresme (carrer Palau, 32 Mataró) fins al mes de desembre.
Amb motiu del 20è aniversari de la reproducció de l’estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch, obra de Joan Baptista Parés, i en el marc de la commemoració de l’any Puig i Cadafalch, el proper divendres 15 de setembre a les 19 h es celebrarà un acte amb la presentació de l’exposició titulada L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès. L’acte, organitzat conjuntament per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal, comptarà amb la intervenció de Joaquim Graupera i Jaume Vellvehí.
L’exposició itinerant ja es va poder veure els passats mesos de juny i juliol a Ripoll i ara es presenta a Mataró en l’Arxiu Comarcal del Maresme (carrer Palau, 32 Mataró) fins al mes de desembre.
Excepcionalment, en l’exposició es podran veure els dissenys originals de Joan B. Parés, habitualment conservats al Museu Etnogràfic de Ripoll.
Televisió Ripoll s’ha fet ressò de l’acte de celebració dels 20 anys de la reproducció de l’Estendard dissenyat per Josep Puig i Cadafalch. Reproduim el vídeo emès:
Diumenge dia 11 es va celebrar l’aniversari de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch del monestir de Ripoll. A les 11 del matí es va visitar el Museu Etnogràfic de Ripoll on després d’uns breus parlaments de Roser Vilaardell, directora del Museu, Antoni Llamas, del Grup d’Història del Casal i Imma Bassols, del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, es va fer una visita molt especial a les zones de treball del Museu on estaven exposats els dissenys de l’estendard originals de Joan Baptista Parés. Després de visitar les sales del Museu els actes prosseguiren en la basílica de Santa Maria.
L’acte fou presidit pel Sr. Jordi Munell, alcalde de Ripoll, i comptà amb els parlaments de la Sra. Montsina Llimós, regidora de promoció econòmica, la Sra. Michèle Boix, que parlà en representació del Patronat del Monestir, l’historiador i arxiver Agustí Dalmau, que s’encarregà de glossar la relació de Puig i Cadafalch amb Ripoll, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i Jaume Vellvehí com a president del Grup d’Història del Casal.
L’acte es va fer al peu de l’estendard i comptà amb la presència de mataronins i ripollesos i representants d’entitats de Ripoll. Tot seguit es va poder visitar l’exposició L’estendard de Santa Maria de Ripoll: Puig i Cadafalch, entre el Maresme i el Ripollès, coproduïda per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal, que durant el mes de juny podrà veure’s en la basílica de Santa Maria de Ripoll. En acabar els actes es va celebrar un dinar de germanor.
Parlaments (foto: E.Llovet)
L’exposició (foto: E.Llovet)
Alguns dels participants (foto: E.Llovet)
(foto: E.Llovet)
(foto: E.Llovet)
(foto: E.Llovet)
Dissenys de J.B.Parés (foto: E.Llovet)
En una sala del Museu (foto: J.M.Cuadrado)
Visita a les sales de treball del Museu (foto: E.Llovet)
Parlaments al Museu Etnogràfic (foto: E.Llovet)
Parlament de Rosa Vilardell (foto: E.Llovet)
Parlament d’Antoni Llamas (foto: E.Llovet)
Parlament d’Imma Bassols (foto: E.Llovet)
Museu (foto: J.M.Cuadrado)
Placa explicativa en un pilar de la basílica (foto: E.Llovet)
(foto: E.Llovet)
(foto: E.Llovet)
(foto: E.Llovet)
Equip del Grup d’Història del Casal (foto: E.Llovet)
El proper diumenge 11 de juny, el Grup d’Història del Casal celebrarem el 20è aniversari del retorn de la reproducció de l’estendard de Santa Maria de Ripoll de Josep Puig i Cadafalch.
En el marc de la celebració de l’any Puig i Cadafalch s’ha preparat un seguit d’activitats:
10,45 del matí: Trobada davant del monestir.
Visita al Museu Etnogràfic de Ripoll on hi hauran exposats els dissenys originals de Joan B. Parés de l’Estendard de Puig i Cadafalch. Parlaments.
12,00 del migdia: Visita a Santa Maria de Ripoll
Rebuda al peu de l’estendard: parlaments
Glossa: Puig i Cadafalch i Ripoll, a càrrec d’Agustí Dalmau
Inauguració de l’exposició: L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès produïda per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal.
Ara farà vint anys que el Grup d’Història del Casal de Mataró vam lliurar a Santa Maria de Ripoll, en un acte solemne presidit per l’Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Vic, i els Il·lms. Srs. Alcaldes de Ripoll i Mataró, la reproducció de l’estendard dissenyat per Josep Puig i Cadafalch que el 1893 també fou donat amb motiu de la consagració del temple restaurat i que fou destruït el 1936.
És per aquest motiu que, en el marc de la celebració de l’any Puig i Cadafalch, el proper 11 de juny, el Grup d’Història hem preparat una excursió a Ripoll per celebrar l’aniversari tot retrobant-nos amb un seguit d’activitats que detallem en el programa:
10,45 del matí: Trobada davant del monestir.
Visita al Museu Etnogràfic de Ripoll on hi hauran exposats els dissenys originals de Joan B. Parés de l’Estendard de Puig i Cadafalch. Parlaments.
12,00 del migdia: Visita a Santa Maria de Ripoll
Rebuda al peu de l’estendard: parlaments
Glossa: Puig i Cadafalch i Ripoll, a càrrec d’Agustí Dalmau
Inauguració de l’exposició: L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès produïda per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Grup d’Història del Casal.
Felibrejada 
