Arxiu d'etiquetes: segle XIX

De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. 14è Col·loqui Història a Debat

El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del Col·loqui Història a Debat, el 14è, que se celebrarà a Mataró durant el mes de novembre de 2022.

El procés de transformació del catalanisme cultural d’arrel romàntica nascut amb el moviment de la Renaixença, que legitimava el poder de la burgesia a través de la construcció d’un marc cultural propi, en un moviment polític modern a començament del segle XX, és el centre d’interès del 14è Col·loqui Història a debat: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarca en el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch de Ripoll, promoguda pel Grup d’Història del Casal. Coincideix també amb el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elias Rogent i Amat, artífex de la restauració de la basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll.

El Maresme ha estat un dels territoris amb protagonisme en la implantació del catalanisme. Centres i agrupacions catalanistes van constituir-se durant la dècada del 1880 i, sobre tot, al tombant de segle. Identificar els protagonistes, les entitats i les xarxes personals i associatives que fan possible l’extensió del moviment, les plataformes de projecció així com l’anàlisi de la transversalitat del catalanisme al marge de l’hegemonia conservadora, centren els objectius del Col·loqui.

El Col·loqui se celebrarà els dies 4 i 5 de novembre i es poden presentar comunicacions fins al 15 d’agost.

Al marge del centre d’interès del Col·loqui, com en altres ocasions, es reserva un espai per a les aportacions de temàtica lliure oberta a qualsevol camp i període de les ciències humanes i socials, que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.

Les contribucions acceptades es publicaran en el número 101 de la revista Felibrejada d’enguany, que recollirà les actes amb les ponències i comunicacions. Durant el Col·loqui, les comunicacions seran referenciades però no s’exposaran presencialment.

Us animem a presentar les vostres contribucions ja sigui en relació a la proposta del Col·loqui De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme, o en l’apartat de tema lliure.

Podeu descarregar la crida a presentar comunicacions i tota la informació:

“En la construcció de la cultura del catalanisme”. Novetat per Sant Jordi

El proper divendres 22 d’abril, a les 18:00 h es presentarà el llibre En la construcció de la cultura del catalanisme. Els Jocs Florals de Matarró de 1904 i el certamen literari de la Nueva Constancia. L’acte comptarà amb la intervenció de Jaume Vellvehí, autor del llibre i de Narcís Figueras, prologuista i se celebrarà a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal a Can Palauet (carrer d’en Palau, 32 de Mataró).

Des de la reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), la celebració de certàmens literaris i jocs florals arreu del territori augmentà progressivament fins convertir-se en una de les grans plataformes d’expansió de les idees i les pràctiques catalanistes, allò que se n’ha dit la construcció de la cultura del catalanisme. Així doncs, els certàmens literaris locals esdevenen l’expressió de la mútua vinculació de la literatura, i la llengua, amb la política. Una vinculació que se situa en l’epicentre de la construcció de la cultura catalana contemporània.

L’estudi s’inscriu en una línia de recerca que recentment s’ha proposat reexaminar els jocs florals territorials i la seva contribució al bastiment de la cultura del catalanisme i que encara compta amb pocs estudis de detall.

El treball caracteritza els Jocs Florals de 1904 i el certamen de la societat Nueva Constància de 1905, partint dels celebrats a Mataró el 1883 i el 1892, que permeten aportar una anàlisi de contrast, i analitza la contribució a la construcció de la cultura política del catalanisme. Identifica els protagonistes, en dona dades i analitza aspectes literaris de les convocatòries, els discursos, els elements de tradició i renovació, el rol de la literatura com a element de prestigi i de projecció ideològica…  Aporta, per primera vegada, dades de conjunt dels certàmens i jocs mataronins i n’ofereix dades noves, així com textos inèdits o poc coneguts, com ara els discursos de Melcior de Palau o els poemes premiats de Josep Carner.

Els Jocs Florals a Barcelona i el Maresme: model, expansió i particularitats. Taula rodona.

El proper dijous 10 de març, amb el títol Els Jocs Florals a Barcelona i el Maresme: model, expansió i particularitats, es celebrarà una taula rodona amb la participació de Josep M. Domingo, Narcís Figueras i Jaume Vellvehí. L’acte se celebrarà a l’Arxiu Comarcal del Maresme (c/ d’en Palau, 32 de Mataró) a les 18:30 h. La taula rodona s’emmarca en el projecte “Literatura i societat: arxius, entitats i publicacions (1859-1977)”, un projecte per recollir dades i analitzar el fenomen dels Jocs Florals. Podeu trobar tota la informació del projecte al següent enllaç: https://www.irmu.org/news/3362 

Els Jocs Florals van esdevenir un fenomen literari de primer ordre durant la segona meitat del segle XIX i començament del XX. El model d’aquest certamen literari en llengua catalana que s’havia reinstaurat a Barcelona l’any 1859 es va replicar arreu de Catalunya. L’expansió territorial del certamen va provocar una revitalització de la literatura catalana i, alhora, un conjunt de moviments culturals que es poden resseguir a través de la premsa de l’època i de les activitats organitzades per entitats culturals.

 L’activitat tractarà sobre l’evolució i la significació cultural i social dels Jocs Florals des de la seva reinstauració a Barcelona, el 1859, passant l’expansió del model arreu del territori, i parant atenció al cas dels diversos certàmens celebrats a Mataró i el Maresme: quines particularitats tenen? Quins agents de socialització i divulgació els van fer possibles?

L’acte està organitzat pel Grup de Recerca de Literatura de l’Edat Moderna, Contemporània i Patrimoni Literari de la Universitat de Girona i l’Arxiu Comarcal del Maresme i compta amb el suport del Ministerio de Ciencia e Información, FECYT, el Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró i el Grup d’Història del Casal. A més, compta amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner i la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona.

El 13è Col·loqui Història a Debat: Les dones en la Història de Mataró


Tertúlia d’Història núm. 514 (4/11/2021)

Convidades: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Montserrat Gurrera.

Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: Parlem amb alguns dels ponents del Col·loqui parlant del món de la dona a la prehistòria, la imatge de la dona a Roma i de l’escolarització de noies al segle XIX.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

Coreografia Arqueològica: 1921 Les Danses de Vilanova

Tertúlia d’Història núm. 487 (Mataró Ràdio: 10/12/2020)

Convidats: Daniel Trullols

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Amb motiu dels 100 anys de la recuperació de les Danses de Vilanova, l’Esbart Català de Dansaires ha fet una exposició. En aquest programa, Daniel Trullols, president de l’Esbart, ens explicarà com es va fer i quins passos van seguir per reconstruir-la, realment és arqueologia de la coreografia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Els origens del catalanisme al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 474 (Mataró Ràdio: 16/7/2020)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: Com es forja el catalanisme al territori, els origens del catalanisme al Maresme és el tema de la tertúlia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

El bicentenari de l’assalt al palau de la inquisició a la premsa

La recent publicació del llibre Un dia de fúria. Barcelona, 10 de març de 1820, amb motiu dels 200 anys de l’assalt al palau de la Inquisició a Barcelona ha tingut un ressò considerable. El llibre coordinat per la Dra. Frances Luttikhuizen ha comptat amb la participació diferents especialistes entre els quals el nostre company del Grup d’Història del Casal, Antoni Llamas. Així, el diari La República publicà el passat 13 de març un interessant article d’opinió de Josep-Lluís Carod Rovira i, novament, el dia 2 de maig una ressenya del llibre a càrrec de Pere Bosch Cuenca. Per la seva banda el diari El País publicà la ressenya El dia que els dimonis van assaltar la Inquisició a càrrec de Carles Geli. Per la seva banda el diari Ara publicà una entrevista d’Antoni Bassas a Frances Luttikhuizen el 7 de març. Igualment La Vanguardia hi recollí la notícia del bicentenari de l’assalt al palau així com el digital Llibertat.cat. El llibre ha estat editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Dolors Monserdà, la primera novel·lista catalana

Tertúlia d’Història núm. 468 (Mataró Ràdio: 12/3/2020)

Convidats: Sandra Cabrespina i Rosa M. Martín

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem de Dolors Monserdà primera escriptora de novel·les en català, a més de feminista i activista social des del cristianisme. També parlarem amb Rosa Maria Martin sobre el seu paper en la millora de les condicions de vida de les cosidores a principis del S. XIX.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Un dia de fúria. Barcelona, 10 de març de 1820

El proper dimarts 10 de març a les 17 h, al Museu d’Història de Barcelona (Plaça del Rei) es celebrarà la jornada Un dia de fúria. Barcelona, 10 de març de 1820. amb motiu dels 200 anys de l’assalt al palau de la Inquisició a Barcelona. Una jornada que aplegarà als diferents especialistes que han participat en l’edició del llibre de mateix títol. Entre els autors que hi han intervingut s’hi compten Lluís Permanyer, que presentarà l’acte, Jordi Roca que parlarà de la Història d’una litografia icònica, el canetenc Sergi Alcalde que tractarà de La figura dels “familiars”, Alexandra Capdevila sobre Els francesos i el Sant Ofici, Antoni Llamas del Grup d’Història del Casal, que tractarà de Marginalitat social i Inquisició, Ramon Arnabat sobre Revolució i contrarevolució, Frances Luttikhuizen, coordinadora del projecte, que tractarà d’ Els documents de la Inquisició arriben a Boston, Gemma Caballer sobre Els quàquers inspeccionen presons i hospitals, Carme Capó de Precedents de Lo Nou Testament (1820-36), Agustí Camós a propòsit de Bergnes de las Cases: un personatge clau, Albert Palà en relació a Protestants i lliurepensadors, i finalment Josep-Lluís Carod-Rovira que s’encarregarà de les conclusions.

Jornades Europees de Patrimoni a Ripoll

El Museu Etnogràfic de Ripoll organitza la conferència L’estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch i Cabanyes, a càrrec del Dr. Joaquim Graupera, membre del Grup d’Història del Casal. L’acte que es complementa amb una visita comentada, s’inscriu en marc de celebració de les Jornades Europees de Patrimoni i se celebrarà el proper 13 d’octubre a les 12 del migdia al Museu Etnogràfic.

Descarregar el cartell aquí JEP-2019 Estendard