Arxiu d'etiquetes: segle XIX

Es convoca una nova edició de la Beca de Recerca Local del Masnou

L’Ajuntament del Masnou convoca la VII Beca de Recerca Local que en aquesta ocasió es proposa que versi sobre Lluís Millet i Pagès, el seu llegat i el cant coral. La Beca s’adjudicarà a un sol projecte i està dotada amb 3.000 euros. Poden optar-hi, tan de manera individual com col·lectiva, totes les persones que presentin una proposta de recerca que estiguin en possessió del títol de llicenciat o de graduat. El termini per a la presentació dels projectes finalitza el proper 14 d’octubre. Per a més informació cal adreçar-se al Museu Municipal de Nàutica o a l’Arxiu Històric Municipal del Masnou i també www.elmasnou.cat

 

La tradició teatral mataronina del segle XIX i els “Pastorets”

Tertúlia d’Història núm. 341 (Mataró Ràdio: 5/5/2016)

Convidat: Jaume Vellvehí

Presenten: Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: amb motiu del centenari de la primera representació de L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies, els Pastorets de Mataró, a Sala Cabanyes.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

Acte institucional del centenari dels Pastorets de Sala Cabanyes

El passat 14 d’abril es va celebrar al Saló de plens de l’Ajuntament de Mataró l’acte institucional en motiu del centenari de Els pastorets de Mataró de Sala Cabanyes que acaba de rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. En el transcurs de l’acte, presidit per l’alcalde de la ciutat i el regidor de cultura, va intervenir la presidenta de Sala Cabanyes Anna Gené i Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal que pronuncià la conferència Els pastorets de Mataró, una tradició que ve de lluny. En la seva intervenció, Vellvehí, després de donar notícia d’un manuscrit d’uns Pastorets redactats a Mataró el 1766, va repassar el moviment teatral mataroní del segle XIX amb especial atenció al teatre amateur, confirmant la representació continuada dels Pastorets al llarg de tot el segle, ja sigui en castellà o en català fins arribar al 1916 amb l’estrena de L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies a Sala Cabanyes.

Sala Cabanyes, Creu de Sant Jordi

El govern de la Generalitat ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a Sala Cabanyes. Enguany se celebra el centenari de la primera representació de Els pastorets de Ramon Pàmies a Mataró i, en definitiva, del naixement de la moderna secció dramàtica del Centre Catòlic coneguda com a Sala Cabanyes.

En el programa d’activitats previstes per a la celebració del centenari, justament aquest proper dijous es celebrarà l’acte institucional del centenari a l’Ajuntament de Mataró, que anirà a càrrec del nostre company del Grup d’Història del Casal, Jaume Vellvehí, que parlarà de Els pastorets, una tradició que ve de lluny.

targetó

Associacionisme vilassarenc de finals del segle XIX a la Guerra Civil

Tertúlia d’Història núm. 203 (Mataró Ràdio: 19/4/2012)

Convidats: Albert Ciller

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: avui tenim com a convidat a Albert Ciller del Grup de Recerca Històrica Filferrada de Vilassar, per parlar-nos sobre el teixit associatiu vilassarenc des de finals del segle XIX fins a la guerra civil.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

La tradició del Don Juan Tenorio

Tertúlia d’Història núm. 324 (Mataró Ràdio: 5/11/2015)

Convidats: Montse Masso, Jose Antonio, Jordi Porta i Jaume Vellvehi

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: La tradició teatral del Don Juan Tenorio al Maresme, aprofitant la preparació de la radionovela d’un Don Juan còmic: el Don Quan Tanorio

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Orígens de la prensa en llengua catalana al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 322 (Mataró Ràdio: 22/10/2015)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten: Núria Gómez.

Col·laboren: Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem dels origens de la prensa en llengua catalana al Marsme. De les primeres publicacions periòdiques en català d’àmbit nacional als primers intents de fundar un periòdic al Maresme. Parlem, entre molts altres aspectes, de capçaleres com La Calàndria de la costa, la Fulla catalanista del Diario de Mataró, El Santpolench o La Costa de llevant.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Bibliografia

Vellvehí, Jaume (2008). “Publicacions periòdiques en català. Dades per a l’estudi de l’aportació maresmenca al darrer terç del segle XIX“, a XXIV Sessió d’Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2007 Núm.: 24 Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró.

Teatre El Circo de Vilassar -Vilassar de Mar- (1866)

Fitxa núm. 6

segle XIX

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIV, núm. 87, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2008, pàg. 19.

Claus: Teatre, Renaixença. Llengua, Vilassar de Mar

Datació: Es construí el 1866

Localització: Va desaparèixer en la dècada dels setanta del segle XX.

Il·lustració: Fotografia del Circo vilassanés feta per Felicià Sust al tombant de segle i reproduïda per Casanovas, p. 131.

Descripció: El teatre del Circo era en uns horts que hi havia al carrer de Sant Ignasi i tal com indica el seu nom i era habitual en aquests tipus d’infraestructures, tenia forma circular i l’embigat i les columnes eren de fusta com els empostissats, fet que el convertia en una estructura molt fràgil, com el cas del Circo de Masnou que fou destruït en un incendi. El de Vilassar però, fou reformat i ampliat el 1909 perdurant fins als anys setanta del segle XX.

Comentari: Vilassar de Mar és una de les poques poblacions privilegiades de la comarca del Maresme que disposaran molt aviat, d’un teatre estable tot l’any. Als casos emblemàtics del Teatre Principal d’Arenys de Mar (1828) o del Principal de Mataró (1832), s’afegeixen els més modestos Teatre del Circo Vilassanès, construït el 1866, i el Teatre del Circo de Masnou. Altres poblacions com Vilassar de Dalt o Canet de Mar hauran d’esperar fins als anys vuitanta i moltes altres s’hauran de conformar, fins entrat ja el segle XX, amb les sales més o menys improvisades en entitats de lleure: els casinos i ateneus.

El fet de disposar d’un teatre estable farà que Vilassar entri en els circuits teatrals i les companyies en gira visitaran Masnou, Vilassar, Mataró i Arenys. La primera notícia que tenim de funcions teatrals és del 1869 quan una companyia castellana de sarsuela debuta al teatre El Prado Mataronés representant El valle de Andorra, que el dia abans havia representat al Circo de Vilassar. I el 1897 la Companyia de Teodor Bonaplata amb l’actriu Carme Parreño representen Lo que no vulgas per tu procedents de Mataró on estan fent la temporada.

Als estius es contractava la companyia del Teatre Català del Romea i sabem que l’agost de 1897 hi actuà la companyia d’Antoni Tutau i Carlota de Mena representant La dida de Frederic Soler i la comèdia en un acte La capseta dels petons.

BIBLIOGRAFIA:

  • CASANOVAS I VILÀ, V.: Vilassar de Mar: documental i històric. Vilassar de Mar: Oikos Tau, 1978.
  • GUARDIOLA I PRIM, Lluís: Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar, 1955.
  • VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume: “Llengua i cultura a Vilassar de Mar al segle XIX.” a Singladures. Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Mar, 2008 p. 26-30.
  • VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume: “El teatre del segle XIX al Maresme. Teatres, companyies, actors i circuits teatrals (1859-1895)” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins. 27 de novembre de 2005. Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria –Patronat Municipal de Cultura, Mataró, 2006.

Apareixen unes pintures del segle XIX en un enderroc al carrer Barcelona de Mataró

Aquest estiu, l’enderroc d’un immoble al carrer de Barcelona núm. 10 de Mataró ha posat al descobert unes pintures del segle XIX que a cop d’ull semblen d’estil neoclàssic, tal com es pot observar en les fotografies realitzades per Joaquim Graupera. No és la primera vegada que a Mataró es produeixen sorpreses d’aquest tipus però aquests mateixos antecedents fan preveure un futur força dubtós. El Grup d’Història del Casal com a membre del Consell de Patrimoni ens hem adreçat a la tècnica municipal que ha pres nota del tema. Malgrat la bona disposició resultarà difícil donat que es tracta d’una obra privada i les pintures no estan catalogades. A més, el fet que la seva ubicació sigui en una paret mitgera dificulta que la nova obra pugui coincidir en l’altura dels forjats, coincidència que podria facilitar la conservació. Una altra possibilitat podria ser la seva extracció cosa econòmicament dificultosa. El que, com a mínim, sí que hauria d’estar a l’abast és la seva documentació, valoració i estudi. A Mataró, la tradicional pèrdua de patrimoni artístic, arqueològic i arquitectònic ja és inassumible.

Fot. Quim Graupera
Fot. J. Graupera
Fot. Quim Graupera
Fot. J. Graupera