Tertúlia d’Història núm. 559 (9/03/2023)
Convidats: Josep M. Rovira i Juan i Alex Valls Solé.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehi.
Documentació: J. F. Clariana i M. T. Diví.
Descripció: parlem del monument “Laia l’Arquera” i Josep Maria Rovira-Brull, amb motiu de l’exposició del 25è aniversari. Ho fem amb Josep Maria Rovira, fill de l’autor i amb Alex Valls dissenyador de l’exposició.
Escolta’l a la carta o descarrega’l
Més informació a la web Rovira-Brull
Dissabte 25 s’ha inaugurat el Monument a Salvador Espriu a partir de l’escultura El Curs de la Vida de l’escultor mataroní Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró, 18 d’agost de 1933 – 14 de febrer de 2019).
El projecte va néixer de la relació entre l’escultor i el poeta quan l’estiu de 1979 Manuel Cusachs i Salvador Espriu van passar llargues hores parlant de l’obra del poeta. D’aquelles converses, l’escultor mataroní va treballar fins al 1989 una sèrie de 33 peces de bronze inspirades en l’obra més emblemàtica del poeta, El caminant i el mur. Espriu havia deixat dit a Cusachs que si mai se’l recordés hi fos present l’escultura que interpreta “El Curs de la Vida”, basada en el poema del mateix títol del primer epígraf “Les ombres, el riu, el somni perdut” d’ El Caminant i el Mur.
El projecte es presentà l’any 2015 a Arenys de Mar però finalment ha estat a Mataró on s’ha fet realitat. Tal com volia Manuel Cusachs, el monument se situa vora el mar, al final del Passeig del Callao, a tocar de la riera de Sant Simó. L’escultura en bronze “El curs de la vida”, representa el mateix poeta, i el seu retrat, i la significació literària del camí de la vida.
En el monument hi ha gravats versos de dos poemes de Salvador Espriu. En un dels quatre blocs de pedra de la peanya hi ha gravats els quatre primers versos de la poesia 24 de Llibre de Sinera, que diuen:
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra…
Al bloc situat al cantó de llevant hi ha gravats uns versos del poema 5 del llibre Cementiri de Sinera que diuen:
Pels portals de Sinera
passo captant engrunes
de vells records.
El monument, que ha fet realitat l’Ajuntament de Mataró, i del qual Cusachs n’havia deixat feta la maqueta, els dibuixos i el guix, va prendre embranzida després que diferents entitats de la ciutat i personalitats del món de la cultura, la política i altres àmbits expressessin la demanda de la materialització
del monument a Salvador Espriu i, en definitiva, l’homenatge ciutadà a l’escultor Manuel Cusachs.
El Grup d’Història del Casal, com una de les entitats que en el seu moment van recolzar aquesta iniciativa felicitem a l’Ajuntament de Mataró i a la família de Manuel Cusachs i a l’empresa Cabré Junqueras que s’hi ha implicat econòmicament.
Amb aquesta obra, Mataró enriqueix notablement el patrimoni artístic públic de la ciutat. Enhorabona!
Tertúlia d’Història núm. 556 (16/02/2023)
Convidats: Jordi Mateu Guarro, Claudia Honefeld i Josep Xaubet.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehi.
Documentació: Joan Francesc Clariana i M. Teresa Diví
Descripció: parlarem del llibre “Els quaderns amagats. Memòries de la Guerra Civil de Josep Maria Guarro Martorell (1938-1939)” escrit pel seu nét Jordi Mateu Guarro i dels brigadistes internacionals i la Memòria històrica.
Tertúlia d’Història núm. 555 (9/02/2023)
Convidats: Oriol Falguera.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuixans i Jaume Vellvehi.
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: parlarem amb Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida sobre el projecte “Rutes de la llibertat” i de passadors com Manuel Valls de Gomis, creador i responsable del grup Louis Brun i d’una de les rutes d’evasió de la xarxa Albi-Maurice de la resistència francesa. Reconegut per l’exèrcit nord-americà, el govern francès, el britànic i l’israelià, és un personatge desconegut a casa nostra.
(Fotografia: Fundació Reeixida)
(Fotografia: E.M. Llovet)
El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé 500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la ratlla frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. Confinats en camps de concentració precaris van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.
El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup d’Història del Casal i el Grup de Recerca de la Memòria Històrica organitzen, des de ja fa 6 anys, un acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.
Enguany s’han recordat amb una breu glossa a càrrec de familiars dos mataronins: el tenor Joan Arnó i Castanyer (Mataró 1900 – Buenos Aires 1969) i el reporter fotogràfic i cineasta Joaquim Soler i Moreu (Mataró 1895 – Barcelona 1974).
Vegeu la glossa a càrrec de Gener Salicrú i Soler en aquest video de M. T. Diví:
Un any mes el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró organitzen el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró que comptarà amb l’acompanyament musical de Sa Trumfa des Godai. Enguany l’acte se celebrarà el mateix dia 5 de febrer, diumenge, coincidint amb el mateix dia de 1939, que els màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República van creuar la frontera cap a l’exili. La ruta començarà a les 12 del migdia a la pineda del Passeig del Callao i l’acte final serà al Monument al Camí del Nord.
Tertúlia d’Història núm. 551 (12/01/2023)
Convidats: Esteve Mach i Bosch.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: per parlar del vessant polític de Puig i Cadafalch ens acompanya Esteve Mach i Bosch que va participar en el 14è Col·loqui Història a Debat que vam celebrar el passats 4 i 5 de novembre dedicats a la Renaixença i el catalanisme polític al Maresme.
Tertúlia d’Història núm. 547 (24/11/2022)
Convidat: Víctor Ligos Hernando
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehi.
Documentació: Joan Francesc Clariana i M. Teresa Diví
Descripció: amb motiu de l’Any Internacional del Vidre i del 80 aniversari de la mort de Joan Peiró, parlem de Joan Peiró i la seva vinculació a l’ofici vidrier i al cooperativisme.
Divendres 4 i dissabte 5 es va celebrar en la sala 1C de la Presó de Mataró el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany duia com eix temàtic el títol De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany, que s’emmarcava en el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll promogut pel Grup d’Història del Casal, comptava amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.
La sessió inaugural va anar a càrrec dels arquitectes Agàpit Borràs i Plana i Mariona Gallifa Rosanas que van parlar de L’Eix Rogent-Gaudí. Després de glossar la figura de l’arquitecte de la Presó de Mataró i de la restauració del monestir de Ripoll, Elies Rogent i Amat, van presentar la proposta pedagògica de l’itinerari Eix Rogent -Gaudí que en el trajecte que uneix els dos edificis emblemàtics dels dos arquitectes permet fer un recorregut per la història arquitectònica de la ciutat de Mataró.
L’endemà dissabte el col·loqui es va reprendre amb la intervenció de Jaume Vellvehí que va situar el Maresme en el context del moviment de la Renaixença com a preludi al catalanisme polític. Amb el títol La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme, va anar desgranant els protagonistes de la Renaixença a la comarca i les plataformes de difusió ideològica que conduirien, al tombant de segle a l’eclosió del catalanisme com a moviment polític.
Tot seguit, Carles Saiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, de Canet de Mar, i Esteve Mach i Bosch, expresident de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch, van parlar de dues de les figures cabdals protagonistes del catalanisme polític vinculades al Maresme. Saiz va parlar de la trajectòria política de Lluís Domènech i Montaner, vinculat a Canet de Mar i màxim artífex de la Unió Catalanista i les Bases de Manresa; mentre que Esteve Mach feu el mateix amb Puig i Cadafalch i la seva actuació al capdavant de la Mancomunitat. El contrast de les dues figures, coincidents en molts aspectes de les seves trajectòries i alhora confrontades personalment, va arrodonir el recorregut proposat en el Col·loqui de veure el pas del catalanisme cultural de la Renaixença cap al catalanisme polític culminat en l’obra de la Mancomunitat.
Finalment, el Cor Madrigalista de Mataró, va tancar musicalment el Col·loqui, interpretant algunes peces que representaven la banda sonora de l’època. El Cor Madrigalista va participar el 1997 en els actes de reproducció de l’Estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll i enguany ha volgut contribuir a la celebració dels 25 anys d’aquell retorn a Ripoll de l’estendard de 1893 destruït el 1936.
El pati de la Presó de Mataró s’omplí de música i fou l’escenari ideal per a la cloenda del 14è Col·loqui i el 125è aniversari de la mort d’Elies Rogent.
Fotografies: E. Llovet i M.T. Diví
El proper dimarts 8 de novembre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Ciutadana Joan Peiró, organitzen una taula rodona al Cafè de Mar (c/ Santa Rita,1 de Mataró). L’acte comptarà amb la participació de l’historiador i membre de la Fundació Salvador seguí, Emili Cortavitarte, la professora i historiadora Sònia Garangou, i l’historiador Jordi Albadalejo. Se celebrarà a les 7 del vespre.
La taula rodona és l’acte central a Mataró de l’homenatge a Joan Peiró en motiu dels 80 anys del seu afusellament.
Felibrejada 