Arxiu d'etiquetes: Teatre

Esteve Albert i Josep Sebastià Pons

Tertúlia d’Història núm. 438 (Mataró Ràdio: 4/4/2019)

Convidats: Jaume Vellvehí.

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: En la darrera Jornada d’Estudi Duosrios, celebrades a Dosrius, el convidat d’avui va parlar de la relació d’Esteve Albert i Josep Sebastià Pons. Avui ens en parla amb detall.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb

Dones de teatre: ser actriu al 1800

Tertúlia d’Història núm. 166 (Mataró Ràdio: 17/3/2011)

Convidats: Jaume Vellvehí.

Presenten:  Núria Gómez i Joaquim Graupera.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: El fet teatral al Maresme arrenca amb força a partir del segle XIX i comptarà entre els seus protagonistes a les dones, però la vida dels actors no era gens fàcil, més difícil encara per a les actrius.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,06 minuts Descarrega’l 24,2 Mb

La tradició teatral mataronina del segle XIX i els “Pastorets”

Tertúlia d’Història núm. 341 (Mataró Ràdio: 5/5/2016)

Convidat: Jaume Vellvehí

Presenten: Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: amb motiu del centenari de la primera representació de L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies, els Pastorets de Mataró, a Sala Cabanyes.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

Acte institucional del centenari dels Pastorets de Sala Cabanyes

El passat 14 d’abril es va celebrar al Saló de plens de l’Ajuntament de Mataró l’acte institucional en motiu del centenari de Els pastorets de Mataró de Sala Cabanyes que acaba de rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. En el transcurs de l’acte, presidit per l’alcalde de la ciutat i el regidor de cultura, va intervenir la presidenta de Sala Cabanyes Anna Gené i Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal que pronuncià la conferència Els pastorets de Mataró, una tradició que ve de lluny. En la seva intervenció, Vellvehí, després de donar notícia d’un manuscrit d’uns Pastorets redactats a Mataró el 1766, va repassar el moviment teatral mataroní del segle XIX amb especial atenció al teatre amateur, confirmant la representació continuada dels Pastorets al llarg de tot el segle, ja sigui en castellà o en català fins arribar al 1916 amb l’estrena de L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies a Sala Cabanyes.

Sala Cabanyes, Creu de Sant Jordi

El govern de la Generalitat ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a Sala Cabanyes. Enguany se celebra el centenari de la primera representació de Els pastorets de Ramon Pàmies a Mataró i, en definitiva, del naixement de la moderna secció dramàtica del Centre Catòlic coneguda com a Sala Cabanyes.

En el programa d’activitats previstes per a la celebració del centenari, justament aquest proper dijous es celebrarà l’acte institucional del centenari a l’Ajuntament de Mataró, que anirà a càrrec del nostre company del Grup d’Història del Casal, Jaume Vellvehí, que parlarà de Els pastorets, una tradició que ve de lluny.

targetó

Una nova representació de Bandera de Catalunya, d’Esteve Albert

El proper divendres Sant i dissabte, al castell-palau de Bellcaire d’Empordà, es farà la ja tradicional representació de l’espectacle Bandera de Catalunya, la fi del comtat d’Empúries, el muntatge teatral de recreació històrica d’Esteve Albert estrenat el 1979. L’espectacle original de l’il·lustre dosriuenc es centra en el passat medieval de Bellcaire d’Empordà i el seu entorn i en alguns dels fets històrics del segles XII-XIV com ara la conquesta de Mallorca.

L’espectacle, junt al Retaule de Sant Ermengol que es representa a la Seu d’Urgell, és una de les mostres més reeixides d’aquest tipus d’obra d’Esteve Albert i que encara se segueix representant. Un muntatge que manté l’esperit d’implicació popular d’Albert amb més d’un centenar d’actors, veïns del poble, música interpretada en directe i una gran vistositat que, sense complexos, capta l’interès del públic que assisteix a la representació en un escenari natural a l’aire lliure, el castell-palau de Bellcaire.

Durant tot el dia hi ha als carrers del poble un mercat medieval amb animacions. Per a més informació, escoltar-ne alguna cançó i comprar entrades es pot consultar la web de l’Associació Bandera de Catalunya.

Manuel i Francesc Fontanals, escenògrafs

Tertúlia d’Història núm. 199 (Mataró Ràdio: 15/3/2012)

Convidats: Josep Puig i Pla

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció:   parlem amb Josep Puig i Plà, un historiador habitual en aquest programa, sobre Manuel i Francesc Fontanals, escenògrafs de teatre i cinema i decoradors de renom.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb

Llibres i recursos

  • MANUEL FONTANALS, ESCENOGRAFO. TEATRO , CINE Y EXILIO. de Rosa Peralta Gilabert (Ed. Fundamentos)

La tradició del Don Juan Tenorio

Tertúlia d’Història núm. 324 (Mataró Ràdio: 5/11/2015)

Convidats: Montse Masso, Jose Antonio, Jordi Porta i Jaume Vellvehi

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col·laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: La tradició teatral del Don Juan Tenorio al Maresme, aprofitant la preparació de la radionovela d’un Don Juan còmic: el Don Quan Tanorio

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Teatre El Circo de Vilassar -Vilassar de Mar- (1866)

Fitxa núm. 6

segle XIX

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIV, núm. 87, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2008, pàg. 19.

Claus: Teatre, Renaixença. Llengua, Vilassar de Mar

Datació: Es construí el 1866

Localització: Va desaparèixer en la dècada dels setanta del segle XX.

Il·lustració: Fotografia del Circo vilassanés feta per Felicià Sust al tombant de segle i reproduïda per Casanovas, p. 131.

Descripció: El teatre del Circo era en uns horts que hi havia al carrer de Sant Ignasi i tal com indica el seu nom i era habitual en aquests tipus d’infraestructures, tenia forma circular i l’embigat i les columnes eren de fusta com els empostissats, fet que el convertia en una estructura molt fràgil, com el cas del Circo de Masnou que fou destruït en un incendi. El de Vilassar però, fou reformat i ampliat el 1909 perdurant fins als anys setanta del segle XX.

Comentari: Vilassar de Mar és una de les poques poblacions privilegiades de la comarca del Maresme que disposaran molt aviat, d’un teatre estable tot l’any. Als casos emblemàtics del Teatre Principal d’Arenys de Mar (1828) o del Principal de Mataró (1832), s’afegeixen els més modestos Teatre del Circo Vilassanès, construït el 1866, i el Teatre del Circo de Masnou. Altres poblacions com Vilassar de Dalt o Canet de Mar hauran d’esperar fins als anys vuitanta i moltes altres s’hauran de conformar, fins entrat ja el segle XX, amb les sales més o menys improvisades en entitats de lleure: els casinos i ateneus.

El fet de disposar d’un teatre estable farà que Vilassar entri en els circuits teatrals i les companyies en gira visitaran Masnou, Vilassar, Mataró i Arenys. La primera notícia que tenim de funcions teatrals és del 1869 quan una companyia castellana de sarsuela debuta al teatre El Prado Mataronés representant El valle de Andorra, que el dia abans havia representat al Circo de Vilassar. I el 1897 la Companyia de Teodor Bonaplata amb l’actriu Carme Parreño representen Lo que no vulgas per tu procedents de Mataró on estan fent la temporada.

Als estius es contractava la companyia del Teatre Català del Romea i sabem que l’agost de 1897 hi actuà la companyia d’Antoni Tutau i Carlota de Mena representant La dida de Frederic Soler i la comèdia en un acte La capseta dels petons.

BIBLIOGRAFIA:

  • CASANOVAS I VILÀ, V.: Vilassar de Mar: documental i històric. Vilassar de Mar: Oikos Tau, 1978.
  • GUARDIOLA I PRIM, Lluís: Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar, 1955.
  • VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume: “Llengua i cultura a Vilassar de Mar al segle XIX.” a Singladures. Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Mar, 2008 p. 26-30.
  • VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume: “El teatre del segle XIX al Maresme. Teatres, companyies, actors i circuits teatrals (1859-1895)” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins. 27 de novembre de 2005. Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria –Patronat Municipal de Cultura, Mataró, 2006.

Creu de Sant Jordi per a Sala Cabanyes i els “Pastorets”

El passat 5 de març de 2015, el Ple de l’Ajuntament de Mataró va acordar per unanimitat de tots els grups municipals sol·licitar per a la Sala Cabanyes, secció teatral del Centre Catòlic de Mataró, en ocasió del centenari de “Els Pastorets de Mataró” la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya de l’any 2016, que coincidirà amb el centenari de la seva representació.

L’informe, realitzat per l’historiador Jaume Vellvehí, posa de manifest que Els Pastorets de Mataró és un espectacle d’alt valor cultural i que ha esdevingut un referent en la cultura popular i tradicional catalana com també de la tradició cultural de Mataró. Els Pastorets de Mataró es basen en el text original de Ramon Pàmies i Pina (1874-1918), L’Estel de Natzaret escrit el 1891 i estrenat a Barcelona en el Centre Moral i Instructiu de Gràcia el 1898 amb música de mossèn Miquel Ferrer (1861-1912). Progressivament, l’obra de Ramon Pàmies va incorporar nous elements que la singularitzaran, conferint-li una personalitat pròpia destacada en el marc dels espectacles de Els Pastorets que es representen a Catalunya. En aquest procés que els ha fet singulars, els pastorets representats a la Sala Cabanyes han esdevingut clarament “Els Pastorets de Mataró”.

El Grup d’Història del Casal ens hem afegit a la solicitud i convidem a tothom a que s’hi afegeixi. Només cal omplir el document que trobareu en l’enllaç i lliurar-lo a la Direcció de Cultura de l’Ajuntament o a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà.