Arxiu d'etiquetes: Terenci Thos i Codina

Es declara desert el 16è premi Terenci Thos i Codina de batxillerat

El 16è premi de treballs de recerca de batxillerat Terenci Thos i Codina, corresponent al curs 2018-2019, que com cada any s’atorga el mes de maig següent en el marc de la festa patronal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, ha estat declarat desert.

D’altra banda, enguany s’ha hagut de suspendre l’acte de veredicte i lliurament del premi, que normalment se celebra el mes de maig, com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19.

En un altre sentit, els treballs guanyadors de cadascuna de les setze convocatòries del premi des de l’any 2003 han estat dipositats a l’Arxiu Comarcal de Maresme. Amb aquest dipòsit es vol assegurar la seva conservació i que puguin ser consultats pels interessats. En endavant, s’hi aniran incorporant els guanyadors de cada nova convocatòria.

L’any passat va guanyar el Premi Terenci Thos i Codina el treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur de Rubén Bracero de l’Institut Damià Campeny de Mataró essent el tutor del treball el professor Juan Ortiz Olmedo. En aquella ocasió també es va concedir un accèssit al treball Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, de Maria Sánchez de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar essent la tutora del treball la professora Neus Vergés.

El premi el convoquen l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró que el van instituir l’any 2003 amb motiu del centenari de Terenci Thos i Codina, un dels fundadors del Col·legi mataroní el 1867 i que en fou degà al tombant de segle.

Tres treballs finalistes opten al 14è premi Terenci Thos i Codina de recerca de batxillerat

En l’edició d’enguany, els tres treballs finalistes que opten al 14è Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2016-2017) són

Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet; Visita virtual a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró) i, finalment, el treball titulat Josep Puig i Cadafalch.

L’acte de veredicte i lliurament es celebrarà el proper 3 de maig a les 19,00 h en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca aquesta institució des de fa catorze anys juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.

D’altra banda el termini per a presentar originals a la 15a convocatòria (Curs 2017-2018) conclou el proper dilluns 28 de maig a les vuit del vespre. Descarregueu les bases en aquest enllaç.

«Frederic Mistral, el pare de totes les Mireies»

El divendres 23 de setembre, a les 19.30 h, a la sala d’audiovisuals del pavelló municipal d’esports de Canet de Mar (carrer Catalunya, s/n), la Plataforma per la Llengua Canet de Mar organitza la conferència Frederic Mistral, el pare de totes les Mireies, a càrrec de Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal de Mataró.

L’acte està emmarcat dins la Mòstra de Cinèma Occitan 2016 de Canet de Mar que continuarà l’endemà dissabte amb una marató de cinema occità a la mateixa sala d’audiovisuals del pavelló municipal d’esports.

Aquesta vuitena edició de la Mòstra de Cinèma Occitan s’ha programat a 32 localitats i ofereix un mostrari de creacions, fetes des de sensibilitats i propostes artístiques ben diferents, que s’expressen a través d’un autèntic ventall de varietats lingüístiques, que van del gascó al vivaroalpí, del llenguadocià al llemosí o del provençal a l’alvernès. Totes elles, pròpies dels diferents territoris occitans i de les persones que les parlen. Els films són en llengua occitana i els subtítols en català (VOSC).

Els horaris, títols i durada són els indicats a continuació (marcant l’enllaç del títol podeu ampliar la informació de cada projecció i fent clic a la imatge adjunta en aquesta notícia podeu veure el cartell en una mida més gran):

11.30 En cap (6 min)
12.00 Vòutz de lo Sambuc (38 min)
13.00 Trobadors (52 min)
17.00 Cathare (28 min)
18.00 Lo sumi de la lenga vai a Montpelhièr (36 min)
19.00 Ibòs en Bigòrra. Entre mutacions e mites (54 min)

La mostra està organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de diferents institucions, entitats culturals i empreses tant de Catalunya com d’Occitània, i universitats que en garanteixen uns continguts de qualitat i una presència àmplia a tots dos territoris, tot adequant la programació a les peticions i interessos de cadascuna de les localitats que l’acullen.

La biografia d’un pioner de l’aviació naval guanya el 12è Premi Terenci Thos i Codina de recerca de batxillerat

Avui dijous 5 de maig s’ha celebrat l’acte de veredicte i lliurament del XII Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2014-2015). En l’edició d’enguany, els tres treballs finalistes que optaven al premi eren:

Rastres d’una societat assetjada. La Guerra de Successió a Sant Andreu de Llavaneres, presentat amb el pseudònim Austriacista, Testimoni des de l’aire, Antoni Roig pioner de l’aeronàutica naval, amb el pseudònim Martirio Alba, i, finalment, Música i poesia, presentat amb el pseudònim Llibert Gafarró.

El treball guanyador ha estat Testimoni des de l’aire, Antoni Roig pioner de l’aeronàutica naval, de l’alumna Martina Sansa Colomer de l’Institut Domènec Perramon d’Arenys de Munt del qual n’era tutora la professora Montse Rodríguez Fita.

«El treball parteix d’una primera idea de fer una recerca sobre la Guerra Civil Espanyola a Arenys de Munt. L’autora es troba un tresor documental familiar que porta a un treball sobre un jove d’Arenys de Munt, l’Antoni Roig, “l’aviador”, que, abans i durant la Guerra, va ser mecànic a l’aeronàutica naval espanyola i a qui desprès se li féu un Consell de Guerra on se’l donà de baixa de l’exèrcit i se’l condemnà a presó. En tornar a la seva població va silenciar la seva història.

L’autora utilitza l’autèntica llibreta de vol trobada en una caixa de llibres del besavi i inicia una investigació enriquida amb documents d’hemeroteca que autentifiquen les anotacions de la llibreta de vol, també consulta bibliografia local i general i visita arxius per tal de contextualitzar perfectament la vida d’Antoni Roig, “l’aviador”.»

El jurat ha glossat els altres dos treballs finalistes de la següent manera:

El treball “Sons de CEMENTIRI, ditets DE SINERA” presentat per l’alumne de l’Institut Valerià Pujol de Premià de Dalt, Biel Garcia Parera i n’era el tutor el profesor Josep Maria Clopés. «El treball fa una immersió en la vida i la Sinera de Salvador Espriu per arribar a musicar l’ obra Cementiri de Sinera tal i com altres cantants i cantautors van fer d’altres poemes del poeta. Crea, grava i produeix una obra musical de dotze minuts en què poema a poema vol reflectir les sensacions i emocions que li suggereixen: suavitat, enyorança, record, tristesa, fragilitat, malenconia, moviment suau, melangia, quietud i calma, derrotisme, desesperança i finalment esperança en un futur millor, tot i la mort. Aporta una carta inèdita del poeta adreçada a un familiar de l’autor on Espriu parla de les crítiques que ha rebut per no haver-se exiliat durant el franquisme.

L’autor estudia el poemari, visita els escenaris que van inspirar el poeta, fa unes interessants entrevistes a músics de reconegut prestigi i crea una interessant obra musical sobre una obra poètica inspirada en la Sinera d’ Espriu.»

Finalment, Marc Beltran González de l’institut de Llavaneres era l’autor del treball “RASTRES D’UNA SOCIETAT ASSETJADA. La Guerra de Successió a Sant Andreu de Llavaneres” que tenia com a tutor a la professora Eva Vila. El treball «fa una investigació i recerca que aporta noves dades de la guerra de Successió al Maresme. A partir de voler saber quants escuts de panys hi ha a Sant Andreu de Llavaneres, l’autor/a, per anar-se endinsant en el segle XVIII a Llavaneres, cerca informació i documentació inèdita d’òbits, baptismes i matrimonis, lligats a militars i civils implicats en la Guerra, troba l’interessantíssim Llibre del Clavari de despeses i pagament de l’Ajuntament, parla de famílies rellevants i destacades a l’ època i localitza una important quantitat d’escuts de pany borbònics i austracistes.

Per a la seva realització, l’autor/a ha utilitzat com a font de documentació l’Arxiu Municipal, l’Arxiu Parroquial i ha fet un important treball de camp visitant moltes masies. »

L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa tretze anys i està dotat amb 750 euros.

Mor Maria Thos Meseguer, la darrera neta de Terenci Thos i Codina

Diumenge dia 10 es va morir a Bilbao Maria Thos Meseguer, la darrera neta de Terenci Thos i Codina (Mataró 1841-1903) als 101 anys d’edat. El Grup d’Història del Casal expressem el condol a la família i amics. La nostra entitat va comptar amb el seu suport, i el de la seva germana Encarnación, en motiu de la reproducció de l’estendard de Ripoll dissenyat per Josep Puig i Cadafalch el 1893. La informació i el suport que ens va facilitar ja en aquella primera ocasió va representar un gran impuls per al projecte que es materialitzà el 1997 amb el lliurament de l’estendard a la basílica ripollesa, lloc on s’exposa actualment presidint la nau central del temple.

D’altra banda, descendents de la neta de l’il·lustre mataroní actualment col·laboren com a copatrocinadors del premi de recerca de batxillerat que porta el nom de Terenci Thos. Precisament, el proper mes de maig es celebrarà l’acte de veredicte i lliurament del premi d’enguany.

 

10 anys del Premi Thos i Codina de batxillerat

El divendres 23 de maig es va celebrar l’acte de veredicte i lliurament del 10è Premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat, corresponent al curs 2012-2013. Aquesta ocasió, però, era especial. El proper mes d’octubre d’enguany farà 10 anys que es va lliurar el primer Premi Terenci Thos i Codina a treballs de recerca de batxillerat. La idea havia sorgit l’any anterior, en el marc del centenari de Terenci Thos i Codina, i el Grup d’Història del Casal i l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Mataró van pendre la iniciativa d’instituir-lo.

El nom del Premi no respon únicament al fet del centenari que llavors es celebrava, el premi porta el nom d’un mataroní que entre moltes altres iniciatives ciutadanes, capdavanteres en el seu temps, va ser un dels fundadors del Col.legi i degà als darrers anys de la seva vida. I encara cal ressaltar un altre aspecte que acaba d’arrodonir la justificació del nom del Premi. Terenci Thos, entre les moltes iniciatives que va emprendre, va fundar l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i essent diputat va promoure iniciatives per a la promoció de l’ensenyament públic i no ens oblidem pas de la seva tasca com a docent, ja sigui com a director del Col.legi Valldemia o com a catedràtic a la Universitat de Barcelona. És doncs un premi amb un nom ben justificat. Per això l’acte ha comptat amb la presència del sr. Luís Cobo, rebesnet de Terenci Thos i copatrocinador d’aquest certamen.

Al llarg d’aquests anys han passat nombrosos treballs de recerca, tots ells meritosos per bé que només hi pot haver un premiat cada any. Per això, sovint s’han otorgat accèssits i fins i tot alguna menció especial. L’acte d’enguany ha estat doncs una celebració d’ aniversari que ha reunit bona part dels guardonats al llarg de les 9 convocatòries precedents.

Els diferents guardonats han estat acompanyats també pels seus respectius tutors, alguns d’ells ara ja jubilats, i han participat en l’acte explicant el seu record d’aquell reconeixement i la seva trajectoria fins avui. l’acte ha estat molt emotiu i amb un caire familiar molt entranyable.

Els premiats d’enguany

El jurat,ha atorgat el premi al treball titulat Fets i vivències de Sant Andreu de Llavaneres i els seus vilatans durant la Guerra civil, que havia estat presentat per Arnau Matas Saavedra de l’IES Llavaneres, essent-ne tutora la professora Eva Vilà. El jurat també ha volgut atorgar un accèssit al treball Creació d’una ruta dedicada als molins de la Riera de Pineda de l’alumne Martí Garolera Garcia de l’escola Pia de Calella que tenia com a tutora del treball a la professora Anna Sitjà.

Finalment, dir que enguany s’ha incorporat al jurat la sra. Maria Àngels Jubany i Pinós, historiadora i professora de l’Institut Thos i Codina de Mataró, en substitució de la Sra. Núria Nogueras.

Conferència sobre la relació de Mataró amb l’obra de Frederic Mistral

Divendres 16 de maig, a la sala d’actes de la biblioteca Pompeu Fabra, es va celebrar una nova conferència dins el marc de les Jornades Internacionals Frederic Mistral, Mataró i Catalunya, a càrrec de Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal amb el títol: Els orígens de la difusió de  Frederic Mistral a Catalunya: el grup de Mataró i la traducció inèdita de Mirèio. Durant la conferència es va exposar la rellevància dins el moviment de la Renaixença del grup de Mataró, un col.lectiu de joves intel.lectuals que durant la segona meitat del segle XIX hi exerciren un paper destacat.

Acte de veredicte i lliurament del 9È Premi Thos i Codina

Aquest divendre, dia 10 de maig a les 19h, trindrà lloc l’Acte de veredicte i lliurament del 9è Premi Terenci Thos i Codina de treballs de batxillerat corresponent al darrer curs (2011-2012). L’acte tindrà lloc a la Sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Mataró (c/ Méndez Núñez s/n).
Recordem que el Premi està instituït per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal.
Es celebrarà en el marc de la diada de Sant Raimon de Penyafort festa patronal del Col·legi.