Avui dijous 5 de maig s’ha celebrat l’acte de veredicte i lliurament del XII Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2014-2015). En l’edició d’enguany, els tres treballs finalistes que optaven al premi eren:
Rastres d’una societat assetjada. La Guerra de Successió a Sant Andreu de Llavaneres, presentat amb el pseudònim Austriacista, Testimoni des de l’aire, Antoni Roig pioner de l’aeronàutica naval, amb el pseudònim Martirio Alba, i, finalment, Música i poesia, presentat amb el pseudònim Llibert Gafarró.
El treball guanyador ha estat Testimoni des de l’aire, Antoni Roig pioner de l’aeronàutica naval, de l’alumna Martina Sansa Colomer de l’Institut Domènec Perramon d’Arenys de Munt del qual n’era tutora la professora Montse Rodríguez Fita.
«El treball parteix d’una primera idea de fer una recerca sobre la Guerra Civil Espanyola a Arenys de Munt. L’autora es troba un tresor documental familiar que porta a un treball sobre un jove d’Arenys de Munt, l’Antoni Roig, “l’aviador”, que, abans i durant la Guerra, va ser mecànic a l’aeronàutica naval espanyola i a qui desprès se li féu un Consell de Guerra on se’l donà de baixa de l’exèrcit i se’l condemnà a presó. En tornar a la seva població va silenciar la seva història.
L’autora utilitza l’autèntica llibreta de vol trobada en una caixa de llibres del besavi i inicia una investigació enriquida amb documents d’hemeroteca que autentifiquen les anotacions de la llibreta de vol, també consulta bibliografia local i general i visita arxius per tal de contextualitzar perfectament la vida d’Antoni Roig, “l’aviador”.»
El jurat ha glossat els altres dos treballs finalistes de la següent manera:
El treball “Sons de CEMENTIRI, ditets DE SINERA” presentat per l’alumne de l’Institut Valerià Pujol de Premià de Dalt, Biel Garcia Parera i n’era el tutor el profesor Josep Maria Clopés. «El treball fa una immersió en la vida i la Sinera de Salvador Espriu per arribar a musicar l’ obra Cementiri de Sinera tal i com altres cantants i cantautors van fer d’altres poemes del poeta. Crea, grava i produeix una obra musical de dotze minuts en què poema a poema vol reflectir les sensacions i emocions que li suggereixen: suavitat, enyorança, record, tristesa, fragilitat, malenconia, moviment suau, melangia, quietud i calma, derrotisme, desesperança i finalment esperança en un futur millor, tot i la mort. Aporta una carta inèdita del poeta adreçada a un familiar de l’autor on Espriu parla de les crítiques que ha rebut per no haver-se exiliat durant el franquisme.
L’autor estudia el poemari, visita els escenaris que van inspirar el poeta, fa unes interessants entrevistes a músics de reconegut prestigi i crea una interessant obra musical sobre una obra poètica inspirada en la Sinera d’ Espriu.»
Finalment, Marc Beltran González de l’institut de Llavaneres era l’autor del treball “RASTRES D’UNA SOCIETAT ASSETJADA. La Guerra de Successió a Sant Andreu de Llavaneres” que tenia com a tutor a la professora Eva Vila. El treball «fa una investigació i recerca que aporta noves dades de la guerra de Successió al Maresme. A partir de voler saber quants escuts de panys hi ha a Sant Andreu de Llavaneres, l’autor/a, per anar-se endinsant en el segle XVIII a Llavaneres, cerca informació i documentació inèdita d’òbits, baptismes i matrimonis, lligats a militars i civils implicats en la Guerra, troba l’interessantíssim Llibre del Clavari de despeses i pagament de l’Ajuntament, parla de famílies rellevants i destacades a l’ època i localitza una important quantitat d’escuts de pany borbònics i austracistes.
Per a la seva realització, l’autor/a ha utilitzat com a font de documentació l’Arxiu Municipal, l’Arxiu Parroquial i ha fet un important treball de camp visitant moltes masies. »
L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa tretze anys i està dotat amb 750 euros.
Felibrejada 