El Racó, tertúlia d’història núm. 417 (Mataró Ràdio: 12/7/2018 ): Un llibre sobre megàlits al Maresme i al Vallès.
Converses filològiques
SHERIF O XERIF?
557.- En el mateix número de “La Publicitat” on combatíem per segona o tercera vegada la grafia sha, apareixia el mot àrab xerif escrit sherif! Repetim una vegada més que és absurd d’emprar per a la transcripció d’una lletra àrab que sona x, qualsevol símbol que no sigui la lletra catalana x. Si escrivim xerif, tothom llegirà correctament aquest mot; si escrivim sherif solament encertaran a pronunciar-lo correctament els qui saben que sh val per x en anglès, i encara no n’estaran ben segurs, puix que no es tracta de cap mot anglès.
És clar que ens cal escriure en català Shaw, Shelley, Cavendish, etc.; però si la gent no sap quina pronunciació cal donar a aquests mots, això té en realitat ben poca importància, vist que es tracta de noms propis estrangers. Ja seria més enutjós que conservéssim dígraf sh en un mot com shoot, en el cas que aquest nom comú fos incorporat definitivament al lèxic català: seria llavors indubtablement preferible d’escriure’l, com ja fan molts, xut. Però en un mot com sherif i sha, ¿qué hi ve a fer el dígraf sh?
Pompeu Fabra
Felibrejada 