Els Fets del 6 d’octubre de 1934

Tertúlia d’Història núm. 541 (6/10/2022)

Convidats: Josep Xaubet i Vilanova.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: parlarem dels Fets del 6 d’octubre de 1934 amb Josep Xaubet i Vilanova des d’una perspectiva del Maresme. Com es van viure els fets a Mataró i a la comarca?

Escolata’l a la carta o descarrega’l

El jaciment del Roser-El Mujal de Calella

Tertúlia d’Història núm. 540 (29/9/2022)

Convidats: Josep Maria Juhé i Joan Carles Alay.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Jaume Vellvehí i Imma Bassols

Documentació: Imma Bassols

Descripció: parlarem de la vil·la romana El Roser – El Mujal de Calella, que està d’actualitat pel projecte d’urbanització que l’afecta.

Escolata’l a la carta o descarrega’l

El Centre d’Estudis Esteve Albert i Corp de Dosrius

Tertúlia d’Història núm. 539 (22/9/2022)

Convidats: Josep Puig-Pla, M. Àngels Jubany i Joan Valls.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: parlarem d’una entitat que s’ha fundat fa molt poc, el Centre d’Estudis Esteve Albert i Corp de Dosrius, que es va constituir el passat mes de maig.

Escolata’l a la carta o descarrega’l

50 anys de la Secció Arqueològica

Tertúlia d’Història núm. 538 15/9/2022)

Convidats: Robert Lleonart, Toni Roca, Joan Turà i Francesc Navarro.

Presenten: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Joan Francesc Clariana,

Descripció: programa de presentació de la nova temporada, amb novetats i amb la tertúlia dedicada a l’aniversari de l’antiga Secció Arqueològica del Museu de Mataró, amb alguns dels membres fundadors i històrics de l’entitat.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. 14è Col·loqui Història a Debat

El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del Col·loqui Història a Debat, el 14è, que se celebrarà a Mataró durant el mes de novembre de 2022.

El procés de transformació del catalanisme cultural d’arrel romàntica nascut amb el moviment de la Renaixença, que legitimava el poder de la burgesia a través de la construcció d’un marc cultural propi, en un moviment polític modern a començament del segle XX, és el centre d’interès del 14è Col·loqui Història a debat: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarca en el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch de Ripoll, promoguda pel Grup d’Història del Casal. Coincideix també amb el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elias Rogent i Amat, artífex de la restauració de la basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll.

El Maresme ha estat un dels territoris amb protagonisme en la implantació del catalanisme. Centres i agrupacions catalanistes van constituir-se durant la dècada del 1880 i, sobre tot, al tombant de segle. Identificar els protagonistes, les entitats i les xarxes personals i associatives que fan possible l’extensió del moviment, les plataformes de projecció així com l’anàlisi de la transversalitat del catalanisme al marge de l’hegemonia conservadora, centren els objectius del Col·loqui.

El Col·loqui se celebrarà els dies 4 i 5 de novembre i es poden presentar comunicacions fins al 15 d’agost.

Al marge del centre d’interès del Col·loqui, com en altres ocasions, es reserva un espai per a les aportacions de temàtica lliure oberta a qualsevol camp i període de les ciències humanes i socials, que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.

Les contribucions acceptades es publicaran en el número 101 de la revista Felibrejada d’enguany, que recollirà les actes amb les ponències i comunicacions. Durant el Col·loqui, les comunicacions seran referenciades però no s’exposaran presencialment.

Us animem a presentar les vostres contribucions ja sigui en relació a la proposta del Col·loqui De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme, o en l’apartat de tema lliure.

Podeu descarregar la crida a presentar comunicacions i tota la informació:

Nova temporada de “El Racó”, la tertúlia de la ràdio

Els dijous de 21:05 a 22:00 h torna una nova temporada, la dissetena, de El Racó, la tertúlia de la ràdio que el Grup d’Història del Casal presenta des del setembre de 2006 a Mataró Audiovisual (89.3 fm). Amb l’equip renovat amb noves incorporacions, ara el formen Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí, el primer programa dedicarà la tertúlia al cinquantenari de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. Robert Lleonart, Francesc Navarro, Toni Roca i Joan Turà, membres fundadors i històrics de la Secció reviuran els moments fundacionals de l’entitat.

Justament, una de les novetats de la nova temporada és que, un cop al mes, el darrer dijous, es parlarà de forma fixa d’arqueologia. Però el programa el realitzaran conjuntament el Grup d’Història del Casal i el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró. És una col·laboració que segur que serà fructífera. En una ciutat i una comarca on el patrimoni arqueològic és tan rellevant el Grup d’Història del Casal ha cregut que mereixia la pena donar major continuïtat a aquest bloc temàtic. I què millor que fer-ho col·laborant amb els amics del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró.

Una altra de les novetats d’enguany és una nova secció fixa, la secció jove que s’anomenarà El Raconet. Es tracta d’un breu espai on joves col·laboradors explicaran coses d’història, de patrimoni, de tradicions i dels temes habituals del programa, però des de la seva visió jove i desenfadada. De fet, els interessats a col·laborar en aquesta secció, poden posar-se en contacte amb el programa a l’adreça infoghcmataro@gmail.com.

Cal dir que el programa també estrena sintonia. Una versió jazzística del poema La ganiveta, de Terenci Thos i Codina, que fou musicat pel músic Joan Borràs de Palau a darreries del s. XIX. El músic Pere Gonzalez és l’autor i l’intèrpret de la nova sintonia.

Diada d’homenatge a Joan Peiró

El 24 de juliol, ha sigut especial, al matí hem fet per primera vegada una activitat dedicada al públic infantil, una narració de contes que hem titulat “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” , una recopilació de contes basats en el cooperativisme, la solidaritat i la coherència de defensar les idees sense por, que ha portat a terme l’Esteve Guardiola del Buc de Llibres.

A la tarda s’ha fet una ofrena floral al cementiri dels Caputxins on reposa Peiró, la seva esposa i la seva filla Guillermina. A les 6 de la tarda s’han llançat les 8 salves en record dels 8 afusellats aquell 24 de juliol de 1942 a Paterna.

Al vespre, a les 21:00 h, s’ha fet una lectura dramatitzada de l’espectacle Peiró42. Es tracta d’una lectura en la qual s’ha intentat mantenir  el mateix ambient i banda sonora d’aquella producció escènica. Anirà a càrrec dels mateixos actors que van fer la representació original, en Jaume Ametller, Notxa; en David Pruna i la Izaskun Larrea que interpreta a Guillermina Peiró. A les 10 en punt s’ha il·luminat el monument i, per acabar, el músic Arnau Aymerich ha interpretat una cançó. L’acte l’ha tancat la família Peiró.

En record de Núria Feliu

Divendres 22 de juliol, va traspassar Núria Feliu i Mestres (Sants, 1941 – Barcelona, 2022). Reconeguda per la seva trajectòria com a artista i cantant de gèneres populars com jazz, cuplets i boleros, cançons populars catalanes, o estàndards musicals nord-americans de costat a versions de poetes catalans, el seu rol en la normalització i defensa de la cultura popular ha estat extraordinari. Però no només. El seu vessant com a activista recolzant iniciatives populars participant des de la senzillesa en projectes i activitats al servei de la cultura i el país és el que des d’aquestes ratlles volem recordar.

Vam tenir la sort i el goig de poder comptar amb el seu recolzament en el procés de reproducció de l’Estendard de Josep Puig i Cadafalch, ara fa justament vint-i-cinc anys. Entusiasmada des del primer instant va acompanyar-nos durant la Fira de Mataró el 1997 per presentar públicament els brodats de l’estendard quan arribaren a Mataró procedents dels tallers belgues on s’havien confeccionat.

En aquell acte, va recitar el poema Cobles arromançades de Terenci Thos i Codina del qual hi ha el vers de la tornada en l’estendard i que diu «Regina de Catalunya tornau-nos la llibertat» i també el poema que Miquel Martí i Pol ens havia fet per recolzar el projecte: «Tractat d’Història». L’acompanyà en aquell acte l’enyorat Josep M. Ainaud de Lasarte que feu la dissertació històrica preceptiva remarcant el caràcter simbòlic de l’estendard.

Uns mesos després, el 30 de novembre ens acompanyà novament, ara a Ripoll, en els actes de lliurament de l’estendard i la col·locació en la basílica del monestir de Santa Maria. En aquesta ocasió, també va recitar textos poètics junt a Carme Faja.

Per al Grup d’Història del Casal, i per als que personalment vam poder compartir aquells moments, ha estat un goig poder comptar amb el seu suport i sempre en mantindrem un record entranyable d’agraïment i ens en sentirem deutors. Descansi en pau.

Joan Peiró, 80 anys de l’afusellament

Tertúlia d’Història núm. 537 (14/7/2022)

Convidats: Marcel Estrems, Agustí Barrera i Josep Xaubet

Presenten: Maria Teresa Diví, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí,

Descripció: programa dedicat a la figura de Joan Peiró i els actes de commemoració del 8oé aniversari. També es tracta del 14è Col·loqui Història a Debat que enguany es centra en “De la Renaixença al Catalanisme polític al Maresme”.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Homenatge a Joan Peiró, diumenge 24 de juliol. 80 anys de l’afusellament.

El proper 24 de juliol farà 80 anys que van assassinar el cenetista Joan Peiró i set companys sindicalistes més a Paterna al País Valencià. Per aquest motiu la Comissió ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha organitzat una sèrie d’actes per dignificar-lo i preservar el seu llegat que s’estendran els propers mesos.

Fa unes setmanes, al Cafè de Mar el cicle Feixisme/s II, s’ha dedicat al 80è aniversari, amb un seguit de presentacions de llibres i de pel·lícules relacionades amb la repressió franquista i la resistència al règim. El cicle es reprendrà al setembre (podeu consultar la programació en aquest enllaç).

Diumenge 24 de juliol

El centre de l’homenatge serà el proper diumenge 24 de juliol data del seu afusellament el 1942, amb diverses activitats al llarg del dia:

Matí: activitat infantil “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” (Bar del Cafè Nou, 11h, a càrrec d’Esteve Guardiola del Buc de Llibres)

Tarda: Ofrena floral lliure a la tomba de Joan Peiró al Cementiri dels Caputxins (de 2/4 de 6 a 2/4 de 7. A les 18h, es tiraran 8 salves en honor als 8 afusellats a Paterna la tarda del 24 de juliol de 1942)

Vespre: lectura dramatitzada de Peiró42 al Pati del Cafè Nou a càrrec dels tres actors de l’obra (a les 21h).

Tot seguit, encesa del monument a les 22h i breu actuació d’Arnau Aymerich (Ebri Knight).

A la tardor

De cara a la tardor, una exposició sobre Joan Peiró que ha estat comissariada per la CGT, es podrà visitar a la Biblioteca Pompeu Fabra i a la Biblioteca Antoni Comas. També hi haurà dues taules rodones sobre Peiró coorganitzades amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. L’una es portarà a terme a Mataró i l’altra, a Barcelona, al barri de Sants on va néixer i treballar Joan Peiró i Belis.

El programa també inclou altres activitats i contingut pedagògic. Concretament, la conferència “Joan Peiró, vidrier” (a càrrec de Víctor Ligos, el 23 de novembre al Cafè de Mar) i la difusió de la maleta pedagògica Joan Peiró (podeu consultar els materials en aquest enllaç)