Natividad Yarza, la primera dona alcaldessa de Catalunya


Tertúlia d’Història núm. 519 (20/1/2022)

Convidats: Margarida Colomer i David Farell.

Presenten:  Núria Gómez i Sandra Cabrespina.

Documentacio: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: En el programa coneixerem la història de la primera dona alcaldessa de Catalunya i de l’Estat espanyol  a més de ser mestra a diversos llocs entre ells a Cabrera de Mar, la Natividad Yarza.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

Joan Bou Illa (Tordera, 1949-2022)

L’historiador Joan Bou Illa (Tordera, 1949-2022) ens ha deixat aquest 4 de gener. Era membre del Grup d’Història del Casal i fou un dels promotors del Cercle d’Història de Tordera. Les seves recerques se centraven en la història, especialment l’Edat Mitjana, i el patrimoni cultural popular de Tordera. Amb el Grup d’Història havia participat en equips de projectes de recerca i n’havia publicat articles en publicacions especialitzades. Les Trobades d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme o les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval, que organitzàvem des del Grup d’Història del Casal en són una bona mostra. Amb Elena Serra, fou mereixedor en diverses ocasions del premi Sant Jordi de recerca local de Tordera. Treballs que foren publicats i dels quals recordem especialment El darrer cavaller de Jalpí (1997), amb pròleg de Josep M. Pons i Guri. Fou coautor amb Jaume Vellvehí dels llibres Molrà el gra. Molins de la baixa Tordera (2003) o Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera. El Maresme (2010). Precisament, un dels seus principals interessos al llarg dels anys fou l’estudi i recuperació del monestir de Roca Rossa, una recuperació que quan es produí sempre en va qüestionar el resultat.

L’amor per Tordera i per Catalunya, la passió per la cultura, la tradició popular i la història, el desig de mantenir viu allò que ens ha fet com som, l’arrel al territori i la cultura pròpia, han estat motors de la seva trajectòria, que hem tingut el privilegi de compartir.

Felibrejada número 100

Ja ha sortit el número 100 de la revista Felibrejada. Aquest número aplega les ponències i les comunicacions del 13è Col·loqui Història a Debat que en aquesta ocasió s’ha centrat en el tema de Les dones en la Història de Mataró i el Maresme. Aquest número doncs són les actes del Col·loqui que conté els següents articles:

Ponències

Margarida Colomer i Rovira. Matilde Leon i Leon. Infermera al front de guerra

Montserrat Gurrera i Lluch. Els inicis de l’expansió de l’ensenyament de noies a Mataró (1808 – 1868)

Alexandra Capdevila Muntadas. Ventures i desventures de les dones dins la institució familiar al Maresme a l’època moderna

Antoni Llamas Mantero. Les dones catalanes davant del Tribunal de la Inquisició a l’època moderna.

Joan Francesc Clariana i Roig. Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.

Imma Bassols i Fernàndez. El món femení a la prehistòria de les nostres contrades

Articles

Albert Calls i Xart   i   David Farell i Garrigós . Nativitat Yarza, mestra a Cabrera de Mar entre 1916-1918

Maria Tresa Diví. Un record de Canet de Mar: Maria Aurèlia Capmany en el Maresme

Jaume Vellvehí i Altimira. Simona Gay i Esteve Albert, una connexió dosriuenca amb la lírica rossellonesa

Maria Salicrú-Maltas. Anna Comas, Núria Masafrets i Encarnació Soler: tres mestres i historiadores mataronines entusiastes

Jaume Vellvehí i Altimira. El primer certamen literari de Canet de Mar. El certamen de Pedracastell (1902)

Joan Francesc Clariana Roig i Rosa Isabel Garí Lleixà. Un nou plafó de rajoles a la masia de cal Conde (Cabrera de Mar)

Antoni Llamas Mantero. Juan Pedro Serra davant de la Inquisició per sortilegis i pacte amb el diable. Lloret 1736

Marta Prevosti Monclús i Joan Francesc Clariana i Roig. Fragment de lucerna romana, amb representació d’una vil·la, trobat a Torre Llauder

Joan Francesc Clariana i Roig. Presència de cassoles de la forma Olcese 9 a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró)

Joan Francesc Clariana i Roig. El vidre de la vil·la romana de can Rafart (Mataró)

Joan Francesc Clariana i Roig. Nota sobre la Terra Sigillata Sudgàl·lica i lucernae provinents de l’actuació arqueològica en el sector de l’antic magatzem de can Damià al carrer d’en Xammar (Mataró)

Rosa Isabel Garí Lleixà i Joan Francesc Clariana i Roig. Can Modolell, un lloc sagrat

Josep Vinyals i Cortés. Descoberta d’una gran sitja ibèrica al Cami de can Segarra i altres actuacions del Grup de Cabrera a l’any 1974

David Farell i Garrigós. Fotografies inèdites de la descoberta del mosaic romà de can Ferrerons (Premià de Mar) l’any 1969

Joan Carles Alay i Rodríguez i Joan Francesc Clariana i Roig. El pedestal romà “desaparegut” de l’Església Vella de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)

Joan Carles Alay i Rodríguez i Estefania Navarro Fernández. Un àmfora al bany. Arqueocibertraficant des de casa.

Joan Carles Alay i Rodríguez. L’aixada dels Dos Pins. Criminalística i Arqueologia a la Vall de Cabrera de Mar (Maresme)

Joan Carles Alay i Rodríguez. El mètode Burriac. Gènesi i actualització d’una metodologia de valoració econòmica dels danys al patrimoni arqueològic

Joan Carles Alay i Rodríguez. El mètode Rocafort. En la ment dels arqueofurtius

Bernat Llamas Vives. De la  grip «espanyola» del 1918 a la Covid -19

Josep Maria Rovira Juan. La Vall de Cabrera de Mar. Patrimoni en 3D, una col·lecció de llibres que estudia el patrimoni de Cabrera de Mar al llarg de la seva història

Grup d’Història del casal i Centre d’Estudis d’Història i Arqueologia de Mataró. Comunicat en defensa de la vil·la romana del Roser de Calella

Salvador Masdéu o l’enigma del fang

Tertúlia d’Història núm. 518 (16/12/2021)

Convidats: Laura Bosch, Toni Dorda i Jordi Montlló.

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Sandra Cabrespina.

Documentacio: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: En el programa ens acompanyen la Laura Bosch, en Jordi Montllo i en Toni Dorda per parlar-nos d’en Salvador Masdéu o l’enigma del fang, descobrirem la persona i l’artista que segons Joan Amades era l’autor de totes les figures de pessebre bones del seu temps que no eren degudes a Talarn i sobre el que actualment hi ha una exposició al Museu de Sant Andreu de Llavaneres.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

sepulcres i aixovars funeraris

Tertúlia d’Història núm. 517 (2/12/2021)

Convidats: Rosa Martin i Joaquim Graupera.

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Sandra Cabrespina.

Documentacio: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: una visió de conjunt sobre el mon funerari medieval. Tan pel que fa a les restes arquitectòniques dels sepulcres medievals com també a les troballes tèxtils procedents d’algunes de les obertures de sepultures des del darrer terç del segle XIX fins al primer quart del XXI..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

L’enfonsament del Ciudad de Barcelona

Tertúlia d’Història núm. 516 (25/11/2021)

Convidat: Sònia Garangou

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Sandra CAbrespina.

Documentació: Núria Gómez.

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció: parlem sobre l’enfonsament del Ciudad de Barcelona davant les costes de Malgrat de Mar, el 30 de maig de 1937, després de ser torpedinat per un submarí italià al servei de l’exèrcit franquista. El vaixell de la Companyia Transmediterrània transportava brigadistees internacionals que s’havien embarcat a Marsella cap a Barcelona.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Fotografia: Biblioteca del Pavelló de la República

Enllaços d’interès

Grup de Recerca i Investigació dels Espais de la Guerra Civil [GRIEGC]: L’enfonsament del Ciudad de Barcelona.

el 13è col·loqui història a debat /2. Comunicacions sobre patrimoni arqueològic

Tertúlia d’Història núm. 515 (18/11/2021)

Convidat: Joan Carles Alay

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció: parlem d’algunes de les contribucions de temàtica lliure al 13è Col·loqui, concretament de patrimoni arqueològic i furtivisme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Les dones a la Prehistòria i a l’època romana. Darrera sessió del 13è Col·loqui Història a Debat

Avui dissabte dia 13, a partir de les 18:30 h, se celebrarà la darrera sessió del 13è Col·loqui Història a Debat “Les dones en la Història de Mataró i el Maresme”. La participació en el Col·loqui és en línia a través de la plataforma jitsi. Cal fer la inscripció prèvia, tant si es vol assistir presencialment com si es vol seguir en línia. S’ha d’enviar un correu electrònic a l’adreça infoghcmataro@gmail.com indicant si es vol participar.

La sessió d’avui comptarà amb les ponències de:

– Imma Bassols – El món femení a la prehistòria de les nostres contrades.
– Joan Francesc Clariana – Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.

Reconeixement a l’historiador Joaquim Llovet amb motiu dels 100 anys del seu naixement

(Fotografia: MASMM. Miquel Sala)

L’Ajuntament de Mataró, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història, el Museu Arxiu de Santa Maria i el Grup d’Història del Casal commemorem els cent anys del naixement de l’il·lustre historiador mataroní Joaquim Llovet (Mataró, 1921-2017).

Hi intervindran Josep M. Clariana, ex-arxiver municipal; Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme; Joan Giménez Blasco, historiador i Joaquima Ximenes, vídua de Joaquim Llovet. L’acte de cloenda anirà a càrrec del sr. David Bote, alcalde de Mataró.

L’acte de reconeixement se celebrarà el divendres dia 12 de novembre a les 19.00 hores a la Sala d’Actes de Can Palauet.

Cal fer reserva d’entrada a l’adreça de Cultura Mataró (clicar aquí)

13è Col·loqui Història a Debat: Les dones en la història de Mataró i el Maresme.

Els propers divendres 5 i dissabtes 6 i 13 de novembre se celebrarà el 13è col·loqui Història a Debat, que enguany centra l’interès en Les dones en la història de Mataró i el Maresme.

No es tracta tant d’inventariar figures i trajectòries com de donar un enfocament que recuperi la visibilitat de les dones en el discurs històric. I és que un enfocament que introdueixi el factor de gènere en l’anàlisi de les relacions entre homes i dones com a protagonistes dels diferents períodes històrics, així com en l’estudi dels conflictes socials, ha de permetre no només conèixer el funcionament de les relacions entre homes i dones sinó el de la mateixa dona amb altres dones i amb les institucions familiars, religioses, polítiques i de poder en general.

Com en altres ocasions, a banda de les ponències de les diferents taules rodones sobre aspectes concrets, es poden presentar comunicacions escrites que seran publicades en les actes del col·loqui en el número d’enguany de la revista Felibrejada.

El Col·loqui Història a Debat recupera la presencialitat en la sessió inaugural que també podrà seguir-se en línia. Les sessions dels dissabtes 6 i 13 de novembre només seran en línia a través de la plataforma jitsi. La inauguració de celebrarà a la sala d’actes d’Òmnium Maresme (carrer Argentona 59, baix, Mataró).

Cal fer la inscripció prèvia, tant si es vol assistir presencialment com si es vol seguir en línia. S’ha d’enviar un correu electrònic a l’adreça infoghcmataro@gmail.com indicant si es vol participar presencialment ( places limitades) o si es vol seguir per jitsi. El Col·loqui compta amb la col·laboració de la Direcció de Cultura de lAjuntament de Mataró i d’Òmnium Maresme.

Ponències
Divendres 5 de novembre
– Margarida Colomer – Matilde Leon i Leon. Infermera al front de guerra.
– Montserrat Gurrera – Els inicis de l’expansió de l’ensenyament de noies a Mataró (1808 – 1868).


Dissabte 6 de novembre
– Toni Llamas – Les dones catalanes davant del tribunal de la Inquisició a l’època moderna.
– Alexandra Capdevila – Ventures i desventures de les dones dins la institució familiar al Maresme a l’època moderna.

Dissabte 13 de novembre
– Imma Bassols – El món femení a la prehistòria de les nostres contrades.
– Joan Francesc Clariana – Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.