Com cada any en acostar-se el final de curs se celebra el Premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat. Enguany és molt especial, se celebra la vintena convocatòria. Ja fa vint anys que l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal van instituir aquest Premi.
Enguany, doncs, serà una mica especial. L’acte de veredicte i lliurament del Premi es farà a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme, a Can Palauet. En el marc de l’acte i durant uns dies hi haurà una mostra dels treballs premiats durant aquests 20 anys.
Al 20è Premi hi opten cinc treballs que per ordre de recepció són els següents:
1 – Cultura Popular i Joves a Calella.
2- Navegació astronòmica: El GPS de Fèlix Cardona basat en la trigonometriaesfèrica.
3 – Les cartes del tarot: són una farsa?
4 – Antics oficis al Maresme al segle XX.
5 – Les Santes, “La transformació d’una festa: de la religió a la ludicitat”.
Amb motiu del 200è aniversari del naixement de Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d’abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) i el 150è de la seva mort, el diumenge 21 d’abril la Comissió Ciutadana de l’Any Clavé a Mataró va organitzar un acte en record de la figura i l’obra de l’insigne músic i polític. L’acte, que comptà amb la presència de l’Alcalde de la Ciutat i de representants de la Corporació local, va consistir en l’evocació de Josep Anselm Clavé a càrrec de Lluís Carné, músic i membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Tot seguit, Eva Canals va recitar el poema A la memòria de Josep Anselm Clavé que el poeta Conrad Roure va publicar a l’Eco de Euterpe l’any 1875.
Mentre lo maig tinga flors,
mentre prop les cristal·lines
aigües del Ter, hi haja nines
recordant senzills amors;
.
mentre hi haja caramelles,
pescadors, veremes, fontades,
queixes d’amor, matinades,
enamorades donzelles;
.
mentre hi haja pàtria, història,
sempre se’t recordarà.
Com que això sempre hi serà,
és eterna ta memòria.
Conrad Roure (Barcelona, 1841-1928)
A continuació es va donar pas a l’ofrena floral i l’Alcalde David Bote va adreçar unes paraules al públic assistent. Finalment, les quatre corals mataronines, La Nota, Madrigalista, Perla de l’Havana i Primavera per la Pau acompanyats del públic assistent van interpretar El Cant del Poble, una peça basada en la melodia d’”Els Xiquets de Valls”, de Josep Anselm Clavé i que en alguna ocasió s’havia proposat com a himne Nacional de Catalunya.
L’acte, que se celebrà davant del bust del músic al Parc Central de Mataró, el més antic dels que hi ha a la Ciutat, ha estat organitzat per una comissió ciutadana, formada per entitats de diferents àmbits, entre les quals figura el Grup d’Història del Casal, amb l’objectiu de promoure la commemoració a Mataró del bicentenari de Josep Anselm Clavé. La Comissió és oberta a la incorporació de noves entitats i actualment està formada per setze entitats:
Convidats: Josep Puig Pla i Jaume Vellvehí i Altimira.
Presenten: Paquita Tuxans, Maria Teresa Diví i Joan Francesc Clariana.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.
Descripció: seguim parlant de publicacions per aquest Sant Jordi. Parlem del llibre d’Esteve Albert i Corp “Josep Sebastià Pons poeta de la catalanitat essencial”, amb els seus curadors i autors de l’estudi introductori, Josep Puig i Pla i Jaume Vellvehí Altimira, que es va presentar el passat dia 6 a Dosrius.
Enguany se celebra el 200 aniversari del naixement de Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d’abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) i el 150 de la seva mort. Músic, polític, fundador del moviment coral a Catalunya i figura destacada en el foment de l’associacionisme popular va deixar una forta empremta arreu del País, també a Mataró. Una obra i un llegat d’ideari i d’acció que en certa mesura avui encara és vigent.
Amb l’objectiu de promoure la commemoració a Mataró del bicentenari de Josep Anselm Clavé, s’ha constituït una comissió ciutadana, formada per entitats de diferents àmbits, entre les quals figura el Grup d’Història del Casal, i que és oberta a noves incorporacions.
El proper diumenge 21 d’abril, data del naixement, a les 11 del matí davant el bust de J.A. Clavé al Parc Central, la Comissió Ciutadana de l’Any Clavé a Mataró organitza un acte en record del músic i polític L’acte serà l’obertura de l’Any Clavé a Mataró i consistirà en una glossa de la figura de Josep Anselm Clavé, lectures i parlaments que donaran pas a l’ofrena floral i s’acabarà amb la interpretació d’El Cant del Poble, poema de Josep Maria de Sagarra al qual va posar música Amadeu Vives, a partir de la melodia d’”Els Xiquets de Valls”, de Josep Anselm Clavé.
La Comissió, a data d’avui, la formen les següents entitats:
Per a aquest Sant Jordi el Grup d’Història del Casal presentem un nou número de la revista Felibrejada, el 103. Es tracta d’un monogràfic sobre bruixeria i inquisició a càrrec d’Antoni Llamas i Mantero que porta per títol Dones, bruixes, inquisidors, bígams, diables, sortílegues, i altres companys de viatge. A Mataró, al Maresme i una mica més enllà. Aquest nou treball completa i aprofundeix un d’anterior – Bruixeria, Inquisició i maçoneria. A Mataró, el Maresme i una mica més enllà (2014) – i, en conjunt, ens trobem amb un veritable compendi de les més variades tipologies de processos i persecucions inquisitorials.
Com en anys anteriors, el Grup d’Història del Casal tindrem la parada a la Riera de Mataró al núm. 63 (davant del Col·legi Cor de Maria). Ens hi trobareu el dimarts 23 d’abril.
Presenten: Melanie Pérez, Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí
Descripció: Iniciem una ronda de programes dedicats a parlar de llibres i revistes tot preparant Sant Jordi. Comencem parlant del darrer número de la revista Felibrejada, parlant amb els autors d’alguns dels articles. Són articles que tracten temàtica ben diversa, sobre figures com l’escriptora Montserrat Roig, sobre el poeta arenyenc Lluís López Oms o de temes de patrimoni i arqueologia: sobre la presó de Mataró, sobre el retaule de Sant Cristòfol de Cabrils o sobre el cas d’un enigmàtic medalló romà dedicat a Pompea.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Imma Bassols.
Descripció: parlem amb l’arqueòleg Cesc Busquets sobre l’arqueologia i la Memòria Històrica. Actualment les tècniques arqueològiques s’apliquen a la recuperació de la memòria històrica gràcies a les lleis de memòria que han fet possible, de moment, que s’estudiïn, es localitzin i s’excavin les fosses comunes de la Guerra Civil i el Franquisme amb l’objectiu d’identificar les persones que hi foren sepultades i amb objectiu reparador i dignificador.
Per tercera vegada, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme, ha preguntat en l’Audiència Prèvia del Ple Municipal del dijous 1 de febrer si “El Govern municipal ha iniciat el tràmit de declarar el jaciment de Ca la Madrona com a BÉ CULTURAL D’INTERÈS LOCAL –BCIL-, com s’aprovà per majoria al ple del dia 2 de novembre?”. La resposta de la regidora de Cultura, un cop més, fou enganyosa: va respondre que havien enviat la documentació a la Generalitat de Catalunya i que se n’esperava la seva resposta. Un tràmit que pot estar molt bé però que, com diuen des de l’ADEPAC, segons la Llei del Patrimoni Cultural del 1993, “les competència per crear un BCIL són del ple municipal”. Sembla, doncs, que la intenció és allargar el tràmit fins que ja sigui innecessari per haver-se traslladat (perdut) el jaciment. Un retardament que, acompanyat de les manifestacions de la mateixa regidora qüestionant l’autoritat científica de l’Institut d’Estudis Catalans i de les universitats catalanes tot emparant-se, suposadament, amb el director de l’excavació, contribueix a la confusió de la ciutadania.
És per aquesta cerimònia de la confusió que res és més oportú que la taula rodona que ha organitzat l’ADEPAC per al proper divendres 23 de febrer a la sala d’actes de Can Palauet.
Sense dubte serà una bona ocasió per aclarir dubtes: saber si realment és tècnicament incompatible la coexistència en el mateix lloc del jaciment arqueològic i del Parc de l’Economia Circular o per quina raó cal conservar en el seu lloc les restes de Ca la Madrona. Dit d’altra manera, podrem escoltar arguments científics i tècnics.
Des del Grup d’Història del Casal felicitem als organitzadors per la iniciativa i convidem a tothom a assistir-hi i esvair dubtes.
Felibrejada 