Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Asmarat.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Maria Asmarat
Descripció: Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Parlem amb els autors dels treballs guanyadors. Els treballs es complementaven ja que des de diferents àmbits tractaven de les epidèmies del segle XVII al Maresme.
El proper dijous 3 de juny a dos quarts de set de la tarda es farà públic el veredicte del 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que excepcionalment agrupa treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. L’acte es celebrarà amb accés restringit als finalistes en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró (carrer Méndez Núñez s/n de Mataró). El premi el convoca aquesta institució juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa disset anys.
Enguany opten al premi quatre treballs finalistes:
Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?
Ja s’ha obert el termini per a la presentació de treballs de recerca de batxillerat qu vulguin optar al Premi Terenci Thos i Codina de Batxillerat. Excepcionalment, aquest 17è premi agrupa els treballs dels cursos 2019-2020 i 2020-2021 degut a la situació de la pandèmia que no va permetre’n la convocatòria normal dels del curs que ara acaba. Per aquesta raó els treballs d’aquest curs es poden presentar i s’afegiran als de la convocatòria del proper. L’acte de veredicte i lliurament del premi se celebrarà com és habitual el mes de maig del proper 2021 en el marc de les festes patronals de l’il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró.
Els treballs necessàriament tractaran sobre temes relacionats amb la comarca del Maresme en qualsevol dels àmbits de les Ciències Humanes i Socials: història, art, literatura, patrimoni, tradicions, festes i costums, personatges emblemàtics, el teatre en un sentit ampli, infraestructures, col·lectius amateurs, obres o autors, el cinema amateur, els locals o la crítica, per exemple. També hi té cabuda la història de les associacions locals, els barris, l’esport, la premsa, la lluita veïnal i política a cada municipi o bé les pro-blemàtiques socials actuals en un sentit més general o local…
El format, el suport i l’extensió dels treballs és lliure: en suport digital (PDF), en suport online (blogs, wikis, webs…) o en suport paper. Més informació en aquest enllaç: Bases (Pdf) 17è Premi.
El 16è premi de treballs de recerca de batxillerat Terenci Thos i Codina, corresponent al curs 2018-2019, que com cada any s’atorga el mes de maig següent en el marc de la festa patronal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, ha estat declarat desert.
D’altra banda, enguany s’ha hagut de suspendre l’acte de veredicte i lliurament del premi, que normalment se celebra el mes de maig, com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19.
En un altre sentit, els treballs guanyadors de cadascuna de les setze convocatòries del premi des de l’any 2003 han estat dipositats a l’Arxiu Comarcal de Maresme. Amb aquest dipòsit es vol assegurar la seva conservació i que puguin ser consultats pels interessats. En endavant, s’hi aniran incorporant els guanyadors de cada nova convocatòria.
L’any passat va guanyar el Premi Terenci Thos i Codina el treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur de Rubén Bracero de l’Institut Damià Campeny de Mataró essent el tutor del treball el professor Juan Ortiz Olmedo. En aquella ocasió també es va concedir un accèssit al treball Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, de Maria Sánchez de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar essent la tutora del treball la professora Neus Vergés.
El premi el convoquen l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró que el van instituir l’any 2003 amb motiu del centenari de Terenci Thos i Codina, un dels fundadors del Col·legi mataroní el 1867 i que en fou degà al tombant de segle.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.
Documentació: Jaume Vellvehí.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Parlem amb els guanyadors del XVè Premi Thos i Codina de recerca de batxillerat (curs 2017-2018). Els treballs tractaven la figura i l’obra de Joan Peiró i la dona treballadora tèxtil durant el franquisme a Canet de Mar.
El premi convocat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró i la participació en la dotació de la familia Cobo, descendent de Terenci Thos i Codina, arriba enguany a la quinzena edició.
El XVè Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2017-2018) es va lliurar el divendres 17 de maig en el marc de la festivitat de Sant Raimon de Peñafort, diada patronal del col·legi d’advocats mataoní. En l’edició d’enguany, els cinc treballs finalistes que hi optaven eren:
Premi literari Helena Jubany “la flama del seu record”, Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, Torró d’autor, l’art que es menja, Les escoles dels nostres avis: Diario general de classe i, finalment, Joan Peiró: un sindicalista per al futur
El jurat, format per Antoni Llamas Mantero, professor del Col·legi Maristes Valldemia; la Sra. Maria Àngels Jubany, professora de l’Institut d’Ensenyament Secundari Thos i Codina; la Sra. Mercè Colomer, en representació d’Òmnium Maresme, el Sr. Jaume Vellvehí, en representació del Grup d’Història del Casal i com a secretari del Jurat; i el Sr. Julio Naveira, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i president del Jurat va atorgar el premi al treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur de Rubén Bracero de l’Institut Damià Campeny de Mataró essent el tutor del treball el professor Juan Ortiz Olmedo.
La recerca parteix de l’interès de l’autor per la història i el moviment obrer i se centra en la figura de l’anarcosindicalista Joan Peiró del qual l’any en què es fa la recerca se’n compleixen 75 del seu afusellament.
No està en la intenció de l’autor descobrir res de nou d’una figura molt estudiada per diversos autors i es marca com a objectiu iniciar una investigació a partir dels propis escrits de Joan Peiró per a conèixer, en profunditat, qui fou i què va dir.
El treball es desenvolupa en sis capítols, tots ells en ordre cronològic, tot teixint una biografia del personatge i, dins de cada capítol, fa subcapítols en ordre als esdeveniments històrics ocorreguts en cada període i en relació a Joan Peiró.
Utilitza sobretot fonts primàries escrites i, també, fonts secundàries i aporta un molt bon recull bibliogràfic i, en l’annex, aporta documents importants per a la comprensió de Peiró.
L’autor, amb el seu treball, diu que vol aconseguir un rigor històric per poder donar una resposta coherent a la pregunta de si es pot aprofitar el pensament de Joan Peiró i la seva evolució ideològica per a fer front als reptes laborals del futur.
En les seves conclusions, explica que, donada la complexitat del personatge i tot el que va escriure i el que ja hi ha publicat sobre ell, ha hagut de desenvolupar molt la seva capacitat de síntesi i també diu que Joan Peiró l’ha sorprès especialment per tres motius: 1r. pel seu estil literari, tot i ser analfabet fins als vint anys, 2n. per la seva ininterrompuda condició proletària i 3r. per la seva personalitat. Conclou que ha mirat i estudiat el passat, però amb visió de futur, i que, de la mà de Peiró ha hagut de comprendre el significat de conceptes com sindicalisme, anarquisme i anarcosindicalisme que han estat útils per a la defensa de la classe obrera. De manera coherent, veu que es pot idear la construcció d’una societat futura tenint en compte els problemes reals d’avui.
Finalment se suma a la crida a les Corts Valencianes per a què declarin la nul·litat del consell de guerra que va sentenciar l’afusellament de Joan Peiró.
El jurat també ha acordat per unanimitat atorgar un accèssit al treball Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, de Maria Sáncheza de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar essent la tutora del treball la professora Neus Vergés.
L’autor es marca com a objectiu viure en primera persona el procés de creació literària, posant-se a la pell d’un/a escriptor/a però abans d’escriure la seva història tria un tema i investiga sobre el mateix i en aquest cas ho fa sobre les dones que van treballar a les indústries tèxtils de Canet de Mar.
Així, fa una recerca sobre el naixement i evolució de la indústria tèxtil a Canet de Mar, explica i parla de les indústries tèxtils que hi va haver, tot destacant la fàbrica Jover, la fàbrica Carbonell Reverter i el naixement de l’escola de teixits de punt de Canet de Mar, fundada per la Mancomunitat de Catalunya a l’any 1922, amb la voluntat del catalanisme polític d’influir sobre la formació professional tècnica .
Segueix el treball analitzant l’evolució de les condicions laborals de les dones treballadores a la indústria tèxtil a Catalunya, tot explicant, entre molts altres aspectes que, al Maresme al 1923, es generava el 63% de la producció tèxtil de Catalunya entre Calella, Canet i Mataró. Això va suposar la incorporació de la dona a la indústria tèxtil que significà l’endarreriment de l’edat del matrimoni, la reducció del nombre de fills per família, l’augment de l’edat amb la qual els infants s’incorporaven a les fàbriques i el creixement de la solteria femenina i, també, que el treball de la dona, en aquells moments, no pot considerar-se una opció personal doncs moltes vegades venia condicionat per les necessitats econòmiques familiars.
Explica, abastament, sobre les dones a la indústria tèxtil i diu que, si bé existien lleis, la realitat era que les dones treballaven perquè es necessitava mà d’obra barata i especialitzada, però la legislació existent permetia que les condicions de les treballadores fossin denigrants cosa que va començar a canviar a partir de la dècada de 1960.
Fa avinent les diferents feines de les dones a les indústries tèxtils: tintoreres, bobinadores, trescanadores, ordidores, teixidores, nuadores, passadores, cosidores, repassadores i polivalents i acaba reconstruint tota la informació recollida amb les vivències de dones treballadores a través dels seus testimonis orals.
Entrevista dones que van viure, en la seva pròpia pell, la indústria tèxtil des de la Guerra Civil Espanyola (1936 -1939) en endavant; la majoria d’elles superen els 80 anys i fins i tot arriben als 90 i s’enorgulleix de plasmar una part de les seves vides en paper, doncs contribueix a difondre la seva manera de veure i viure la vida a la fàbrica i a casa.
Els pregunta sobre la seva educació, la religió, els rols femenins i masculins a la societat, els rols laborals a la indústria, l’edat d’iniciació en el món laboral, els contractes, els salaris, els horaris, el dia laborable, les feines domèstiques, el treballar des de casa, l’economia submergida, els infants, l’oci, la solidaritat femenina, les anècdotes i, finalment, sobre un balanç de la seva vida.
Conclou el treball afirmant que viure el procés de creació literària li havia suposat una profunda investigació prèvia dels fets que pretenia reflectir perquè la importància del que volia transmetre requeria l’autenticitat absoluta de les dades. Així, el missatge seria més autèntic i arribaria, no solament a la ment del lector sinó també al seu cor, i creu que ha aconseguit el seu objectiu.
Aporta una extensa bibliografia i webgrafia i, cal destacar l’annex del treball on fa la creació literària de 30 pàgines titulada “Llavors no era dolça com ara és la vida” dedicada a la Lola, la Paquita, la Cristina, la Teresa, la Conxita, la Carolina i a totes aquelles dones que, des de la valentia i la discreció de la feina ben feta, han facilitat el camí a les dones d’avui on es novel·la com era la vida d’una dona treballadora d’una fàbrica durant la postguerra i sota la dictadura franquista.
L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, amb motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi està dotat amb 750 €. Excepcionalment pot concedir-se un accèssit de 250 €, com ha succeït enguany.
XV Premi Thos. Guanyadors i jurat (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Jurat i guanyadors (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. M. Àngels Jubany glossa els treballs finalistes (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Lectura glossa (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. Taula presidencial (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Lectura veredicte (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. J. Vellvehí llegeix el veredicte (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Lectura veredicte (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. Maria Sanchez recull diploma (fot. ICAM)
XV Premi Thos. J. Naveira, degà de l’ ICAM, lliura l’accèssit a Maria Sanchez (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Maria Sánchez recull l’accèssit (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. Consellera de Justícia de la Generalitat lliura premi Thos a Rubén Bracero (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Rubén Bracero recull el premi (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. Professor Juan Ortiz, Institut Damià Campeny, tutor del treball guanyador (fot. ICAM)
El proper divendres 17 de maig a les sis de la tarda es farà públic el veredicte en un solemne acte que se celebrarà a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró el dia de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca aquesta institució des de fa quinze anys juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.
Enguany els cinc treballs finalistes que opten al premi són:
– Premi literari Helena Jubany “la flama del seu record”
– Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores
– Torró d’autor, l’art que es menja
– Joan Peiró: un sindicalista per al futur
– Les escoles dels nostres avis: Diario general de clase
L’any passat va guanyar el XIV Premi Thos i Codina el treball Visita virtual a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Recreació en 3D d’una casa romana benestant del segle II dC. El jurat també va atorgar un accèssit al treball Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet, de Júlia Guerrero i Illa de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.
El Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró convoquen una nova edició, la setzena, del Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat del curs 2018-2019. El termini de presentació d’originals acaba el dilluns 27 de maig. Els treballs necessàriament tractaran sobre temes relacionats amb la comarca del Maresme en qualsevol dels àmbits de les Ciències Humanes i Socials (història, art, literatura, patrimoni, les tradicions, festes i costums, els personatges emblemàtics de cada localitat, el teatre en un sentit ampli, – infraestructures, col·lectius amateurs, obres o autors – el cinema amateur, els locals o la crítica per exemple. També hi te cabuda la història de les associacions i entitats locals, els barris, l’esport, la premsa, la lluita veïnal i política a cada municipi o bé les problemàtiques socials actuals en un sentit més general o local…). El premi esta dotat amb un únic premi de 750 €.
D’altra banda, el proper mes de maig a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró es celebrarà l’acte de veredicte i lliurament del Premi d’enguany, el 15è, a treballs del curs 2017-2018.
En l’edició d’enguany, els tres treballs finalistes que opten al 14è Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2016-2017) són
Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet; Visita virtual a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró) i, finalment, el treball titulat Josep Puig i Cadafalch.
L’acte de veredicte i lliurament es celebrarà el proper 3 de maig a les 19,00 h en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca aquesta institució des de fa catorze anys juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.
D’altra banda el termini per a presentar originals a la 15a convocatòria (Curs 2017-2018) conclou el proper dilluns 28 de maig a les vuit del vespre. Descarregueu les bases en aquest enllaç.
Felibrejada 