(J.F. Clariana. Mataró) Les fotos que veiem de la vil·la romana del Roser, també coneguda com del Mujal, ens mostren l’espectacularitat de les restes trobades. És excepcional que s’hagin localitzat uns murs conservats d’aquesta alçada i en un excel·lent estat de conservació, estarien relacionats amb les estances nobles i el balnea de la vil·la.
Que Calella pugui disposar d’un gran jaciment arqueològic visitable és quelcom que n’ha de saber prendre nota l’ajuntament d’aquesta localitat. Una bona instal·lació del jaciment i instal·lació museística visitable en aquest indret seria, sens dubte, un pol d’atracció de turisme cultural. De ben segur al sector hoteler i les activitats i indústries turístiques de Calella, els pot ajudar molt a revitalitzar la seva malmesa economia el fet de comptar amb un bon equipament cultural consistent en les ruïnes arqueològiques visitables de la vil·la romana del Roser (model de vil·la romana típica de la Laietània).
Seria una llàstima que no es sàpiga, o no es vulgui, realitzar una conservació integral del conjunt que ara s’ha trobat.
Aquesta vil·la romana, productora d’àmfores i de vins laietans, des de fa anys, estava perfectament documentada en el Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística del municipi.
Fitxa núm. 4 – CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA (fitxa redactada per Alberto López Mullor)
Al sector situat entre la carretera N- II i la d’Hortsavinyà, les excavacions realitzades (1979, 1980, 1981 i 1985) han posat al descobert la part rústica d’una vil·la dedicada a la producció vitivinícola. Basicament es tracta d’un lacus i altres estructures de parets, així com un dolium in situ. Els materials apareguts en aquestes campanyes consisteixen en ceràmica Campaniana A, B i B-oïde, terra sigillata Aretina, terra sigillata sud-gàl·lica, ceràmica ibèrica, grisa emporitana, ibèrica pintada, àmfores Dr. 2-4 i Pascual 1, pondus, ceràmica de cuina, comuna romana i morters. Al sector situat sota l’edifici Toyca, l’any 1958, en realitzar-se unes obres, varen aparèixer gran quantitat de fragments d’àmfora, alguns amb senyals de cocció excessiva i algunes marques. El mes de setembre de 1988, es van iniciar unes obres per a la construcció d’uns edificis de pisos i es van destruir part d’unes escombreres de forns d’àmfores. Es va excavar una part i es va poder comprovar una gran potència estratigràfica. També es constatà que els forns produïen àmfores Laietana 1 Pascual i Dressel 2-4. Aquests tipus amfòrics aparegueren barrejats en els estrats excavats. també durant aquestes excavacions es van localitzar un bon nombre d’estructures consistents en murs que semblaven delimitar estances relativament estretes i molt llargues. Alguns dels murs es trobaren en una longitud de més de 30 metres sense que s’arribessin a delimitar els extrems en la majoria dels casos. Es troben en molt bon estat de conservació i molts d’ells conserven una alçada aproximada de1,5 metres. Aquestes estructures no s’excavaren en la seva totalitat, sinó que es realitzaren unes prospeccions i es va extreure una planta de les extructures visibles. Cal interpretar aquestes restes com a magatzems o tallers relacionats amb els forns d’àmfores no localitzats fins al moment. Les restes s’estenen més enllà de l’àrea afectada per aquestes obres, aproximadament uns 2000 m2. Ja per alguns materials de les anteriors excavacions s’havia parlat de la posibilitat d’un anterior assentament ibèric al mateix lloc, o bé en un turó destruït actualment per la carretera N-II. En les darreres excavacions s’ha pogut veure un estrat que encara resta per excavar, però del qual es van recollir fragments de ceràmica ibèrica, alguns a mà, i un fragment de Kylix de figures roges.
Més informació
Joan Juhé i Mas, bloc:
Empuries 47, 1985, A. López:
Albert Martín (dins volum: Homenatge a Alberto López Mullor):
Memòries d’excavació (calaix Gencat):
http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427618/qmem0127.pdf?sequence=2&isAllowed=y
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/427423?show=full
http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427267/qmem5194.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Felibrejada 
One thought on “la vil·la romana del Roser (Calella)”