La Sala d´Actes del Col·legi d’Advocats de Mataró ha acollit aquest dimarts l’acte de lliurament del 18è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat corresponents al curs 2021-2022. Uns premis que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.
El treball guanyador del 18è premi Terenci Thos i Codina ha estat El Franquisme i la resistència cultural a Canet de Mar (1939-1975) de l’alumne Biel Pruna Blanquer de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.
També s’ha fet una menció especial al treball Visual però invisible: LSC a Mataró de Jana Olivares Massó, alumna de l’IES Thos i Codina de Mataró. Igualment s’han reconegut els dos treballs semifinalistes que han estat Carmelites i Caputxines a Mataró. Vida contemplativa el 2021, d’Arturo Cabellos Martínez, alumne del Col·legi Maristes Valldemia de Mataró i És el català realment la llengua que parlem?: Situació de la llengua catalana a les aules de l’Alt Maresme, de Berta Soler Clavero, alumna de l’ IES Ramon Turró i Darder, de Malgrat de Mar.
Segons la valoració del jurat, el treball El Franquisme i la resistència cultural a Canet de Mar (1939-1975) se situa en els antecedents històrics més immediats presidits per la II república i la Guerra Civil, per acabar explicant la irrupció de la dictadura franquista i la llarga ombra que projectaria durant els quaranta anys de seva existència sobre el país. Constata que malgrat tots els intents d’anorreament cultural, la llengua i la cultura catalanes, es van anar filtrant per les esquerdes. En el cas de Canet de Mar, i de la mà d’uns joves amb inquietuds aplegats sota la bandera de l’escoltisme, es van realitzar els primers concerts de la Nova Cançó, que acabarien cristal·litzant en l’organització de concerts multitudinaris com les Sis hores de cançó i el Canet Rock, que situarien el poble a l’avantguarda en la reivindicació pel retorn de les llibertats perdudes i la llengua i cultura catalanes.
Quant al l treball finalista Visual però invisible LSC (Llengua de signes catalana) a Mataró el jurat ha comentat que la recerca se centra en la llengua de signes catalana (LSC) i que busca endinsar-se i aprofundir en la situació d’aquesta a la Comunitat Sorda signant de Mataró. Per poder realitzar aquest treball, en la seva part teòrica, consulta bibliografia escrita i webgrafia on troba publicacions sobretot en pàgines webs d’entitats o associacions especialitzades. Per tal de conèixer la Comunitat Sorda i la situació de la llengua de signes a Mataró, contacta amb persones Sordes i amb les diferents entitats i centres que hi ha a Mataró i també fa consultes i entrevistes a professionals de l’àmbit. Per poder tenir més opinions i conèixer més a fons com se senten les Persones Sordes els fa una enquesta on sobretot els demana propostes que serien els beneficioses i els serveixen per a millora de la inclusió de la LSC a la ciutat de Mataró. També fa una enquesta a la Comunitat Oient per saber quina és el coneixement que tenen de la LSC. Investiga també si actualment existeix algun pla d’inclusió dirigit a la comunitat signant i troba que no hi ha cap programa pensat exclusivament per a signants.
Finalment fa una interessant proposta de pla d’inclusió i/o millora de la comunitat signant a Mataró que conté propostes en l’àmbit sanitari, logístic, social, seguretat i protecció, oci i públic. En les seves conclusions diu que ha pogut comprovar que tot i que hi ha moltes barreres de comunicació que dificulten molts aspectes de la vida d’una Persona Sorda Signant, la seva hipòtesi de que no poden portar un ritme de vida quotidià normal sols es compleix en la gran majoria en: situacions administratives, anant al metge, en assumptes de justícia o l’àmbit de l’oci on sí depenen d’altres persones. Finalment afirma que aquests motius fan necessari i imprescindible donar visibilitat a aquest col·lectiu implantant un pla de millora com el que proposa.
Quant als semifinalistes, el treball Carmelites i Caputxines a Mataró. Vida contemplativa el 2021 es una recerca que parteix de l’interès de l’autor per fer un un apropament a la vida i al dia a dia d’un grup de dones que estan molt invisibilitzades i/o gairebé oblidades per la societat i per l’Església: les monges de vida contemplativa. Ens explica que avui a Mataró, hi ha dos monestirs de clausura: el monestir de la Immaculada Concepció de les Carmelites Descalces i el monestir de l’Assumpció de Maria Santíssima Clarisas Caputxines i que en en aquestes dues ordres centra l’objecte del seu estudi. Diu l’autor que fa una investigació que no pretén ser històrica ni teològica, però que tot i això, li cal explicar per què van néixer les ordres mendicants, els fundadors de les ordres, els pilars teològics i un breu repàs a la seva història a Mataró. La part pràctica d’aquest treball es basa en fer múltiples entrevistes a les germanes, al sacerdot dels dos convents i a l’antiga manadera de les caputxines. Explica que en la mesura que li ha estat possible ha visitat els convents on ha conegut com treballen i viuen les monges i on ha pogut compartit moments de pregària i d’altres d’experiències de la vida contemplativa. Diu l’autor que per a un jove que no té gaire clar si és més agnòstic que ateu o més ateu que agnòstic, aquesta recerca li ha estat una experiència única, que li ha permès entrar en un convent de clausura i descobrir unes dones meravelloses, que darrera un hàbit, tenen la seva forma de vida, el seu dia a dia i sobretot el que suposa per a elles la fe cristiana.
L’altre treball distingit, És el català la llengua que realment parlem? Situació de la llengua catalana les aules de l’alt maresme és una recerca que parteix del seu interès per a (a) esbrinar i mostrar la situació actual de la llengua catalana, (b) reflexionar sobre com la societat hi conviu o hi interactua i, (2) sobretot, com és vista pels parlants. En concret, vol saber si els joves tenen o no consciència del context en què es troba la llengua, atès que les actituds, els comportaments i la ignorància dels mateixos catalanoparlants fan que l’idioma es vegi discriminat fins i tot a l’àmbit educatiu, de forma voluntària o involuntària. La metodologia seguida per a fer la recerca es basa en: consulta de documentació bibliogràfica per a poder introduir-se a la tesi, conèixer conceptes bàsics de sociolingüística, realitzar entrevistes a diversos experts i fer un extens treball de camp tot fent enquestes als alumnes de centres educatius de secundària de l’Alt Maresme. En acabar la seva recerca conclou que, tot i que segons els sociolingüistes, la llengua catalana es troba en emergència lingüística, l’enquesta duta a terme a les escoles de l’Alt Maresme, li mostra dades on es veu com la llengua castellana i la llengua catalana són parlades de manera igualitaria tot i que, ens diu també, que aquesta conclusió no esdevé aplicable a tot el territori català. Ens diu que, després de fer la seva recerca, fins i tot existeix el dubte de si realment pot esdevenir una conclusió ferma per l’Alt Maresme, ja que la població enquestada no supera el 50% de la població jove total, i això suposa que el percentatge no sigui prou significatiu. Finalment també conclou que ha vist que, arran de les respostes obtingudes de les enquestes i les entrevistes realitzades, gran part de les persones enquestades opinen que la llengua és utilitzada amb finalitats polítiques per enfrontar parlants de les dues llengües.
Felibrejada 