Arxiu d'etiquetes: patrimoni

Els masos de la riera d’Argentona

Tertúlia d’Història núm. 527 (24/3/2022)

Convidades: Reportatge.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Un recorregut pels masos del marge esquerra de la riera d’Argentona a partir dels comentaris dels protagonistes de l’excursió organitzada amb motiu de la jornada sobre l’excursionisme científic al Maresme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Els Jocs Florals a Barcelona i el Maresme: model, expansió i particularitats. Taula rodona.

El proper dijous 10 de març, amb el títol Els Jocs Florals a Barcelona i el Maresme: model, expansió i particularitats, es celebrarà una taula rodona amb la participació de Josep M. Domingo, Narcís Figueras i Jaume Vellvehí. L’acte se celebrarà a l’Arxiu Comarcal del Maresme (c/ d’en Palau, 32 de Mataró) a les 18:30 h. La taula rodona s’emmarca en el projecte “Literatura i societat: arxius, entitats i publicacions (1859-1977)”, un projecte per recollir dades i analitzar el fenomen dels Jocs Florals. Podeu trobar tota la informació del projecte al següent enllaç: https://www.irmu.org/news/3362 

Els Jocs Florals van esdevenir un fenomen literari de primer ordre durant la segona meitat del segle XIX i començament del XX. El model d’aquest certamen literari en llengua catalana que s’havia reinstaurat a Barcelona l’any 1859 es va replicar arreu de Catalunya. L’expansió territorial del certamen va provocar una revitalització de la literatura catalana i, alhora, un conjunt de moviments culturals que es poden resseguir a través de la premsa de l’època i de les activitats organitzades per entitats culturals.

 L’activitat tractarà sobre l’evolució i la significació cultural i social dels Jocs Florals des de la seva reinstauració a Barcelona, el 1859, passant l’expansió del model arreu del territori, i parant atenció al cas dels diversos certàmens celebrats a Mataró i el Maresme: quines particularitats tenen? Quins agents de socialització i divulgació els van fer possibles?

L’acte està organitzat pel Grup de Recerca de Literatura de l’Edat Moderna, Contemporània i Patrimoni Literari de la Universitat de Girona i l’Arxiu Comarcal del Maresme i compta amb el suport del Ministerio de Ciencia e Información, FECYT, el Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró i el Grup d’Història del Casal. A més, compta amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner i la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona.

La presó de Mataró, espai de Memòria

Amb la incorporació a la Ciutat del remodelat espai de La Presó, un conjunt d’entitats i persones implicades en el teixit cultural, historiogràfic i educatiu de Mataró proposen que l’edifici de La Presó tingui un espai adient amb el que ha representat històricament.

A més de ser un edifici singular per la seva arquitectura, obra d’Elies Rogent, la presó té una càrrega d’història i una força política que no es pot desaprofitar. Una força que hauria de quedar reflectida en la història del territori, cosa que s’ha fet en altres ciutats europees i d’altres comunitats de l’estat espanyol, com per exemple a la presó de Benavarri a l’Aragó.

En un escrit adreçat a la regidoria de Cultura, es proposa de realitzar un projecte per a l’espai de La Presó de Mataró, perquè s’hi reculli la història de la ciutat que doni cabuda a continguts lligats a la memòria històrica i democràtica, no només de la ciutat sinó del seu entorn territorial, ja que la presó era del Partit Judicial de Mataró. Entre les entitats i persones individuals que signen la petició, figuren el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal.

Mercat de la plaça Gran, exposició.

Tertúlia d’Història núm. 520 (27/1/2022)

Convidats: Robert Lleonart, Josep Antoni Cerdà i

Presenten:  Núria Gómez i Sandra Cabrespina.

Documentacio: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: amb motiu dels 50 anys de la secció arqueològica, parlem de l’exposició Fes memòria Plaça Gran!

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

Joan Bou Illa (Tordera, 1949-2022)

L’historiador Joan Bou Illa (Tordera, 1949-2022) ens ha deixat aquest 4 de gener. Era membre del Grup d’Història del Casal i fou un dels promotors del Cercle d’Història de Tordera. Les seves recerques se centraven en la història, especialment l’Edat Mitjana, i el patrimoni cultural popular de Tordera. Amb el Grup d’Història havia participat en equips de projectes de recerca i n’havia publicat articles en publicacions especialitzades. Les Trobades d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme o les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval, que organitzàvem des del Grup d’Història del Casal en són una bona mostra. Amb Elena Serra, fou mereixedor en diverses ocasions del premi Sant Jordi de recerca local de Tordera. Treballs que foren publicats i dels quals recordem especialment El darrer cavaller de Jalpí (1997), amb pròleg de Josep M. Pons i Guri. Fou coautor amb Jaume Vellvehí dels llibres Molrà el gra. Molins de la baixa Tordera (2003) o Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera. El Maresme (2010). Precisament, un dels seus principals interessos al llarg dels anys fou l’estudi i recuperació del monestir de Roca Rossa, una recuperació que quan es produí sempre en va qüestionar el resultat.

L’amor per Tordera i per Catalunya, la passió per la cultura, la tradició popular i la història, el desig de mantenir viu allò que ens ha fet com som, l’arrel al territori i la cultura pròpia, han estat motors de la seva trajectòria, que hem tingut el privilegi de compartir.

Felibrejada número 100

Ja ha sortit el número 100 de la revista Felibrejada. Aquest número aplega les ponències i les comunicacions del 13è Col·loqui Història a Debat que en aquesta ocasió s’ha centrat en el tema de Les dones en la Història de Mataró i el Maresme. Aquest número doncs són les actes del Col·loqui que conté els següents articles:

Ponències

Margarida Colomer i Rovira. Matilde Leon i Leon. Infermera al front de guerra

Montserrat Gurrera i Lluch. Els inicis de l’expansió de l’ensenyament de noies a Mataró (1808 – 1868)

Alexandra Capdevila Muntadas. Ventures i desventures de les dones dins la institució familiar al Maresme a l’època moderna

Antoni Llamas Mantero. Les dones catalanes davant del Tribunal de la Inquisició a l’època moderna.

Joan Francesc Clariana i Roig. Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.

Imma Bassols i Fernàndez. El món femení a la prehistòria de les nostres contrades

Articles

Albert Calls i Xart   i   David Farell i Garrigós . Nativitat Yarza, mestra a Cabrera de Mar entre 1916-1918

Maria Tresa Diví. Un record de Canet de Mar: Maria Aurèlia Capmany en el Maresme

Jaume Vellvehí i Altimira. Simona Gay i Esteve Albert, una connexió dosriuenca amb la lírica rossellonesa

Maria Salicrú-Maltas. Anna Comas, Núria Masafrets i Encarnació Soler: tres mestres i historiadores mataronines entusiastes

Jaume Vellvehí i Altimira. El primer certamen literari de Canet de Mar. El certamen de Pedracastell (1902)

Joan Francesc Clariana Roig i Rosa Isabel Garí Lleixà. Un nou plafó de rajoles a la masia de cal Conde (Cabrera de Mar)

Antoni Llamas Mantero. Juan Pedro Serra davant de la Inquisició per sortilegis i pacte amb el diable. Lloret 1736

Marta Prevosti Monclús i Joan Francesc Clariana i Roig. Fragment de lucerna romana, amb representació d’una vil·la, trobat a Torre Llauder

Joan Francesc Clariana i Roig. Presència de cassoles de la forma Olcese 9 a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró)

Joan Francesc Clariana i Roig. El vidre de la vil·la romana de can Rafart (Mataró)

Joan Francesc Clariana i Roig. Nota sobre la Terra Sigillata Sudgàl·lica i lucernae provinents de l’actuació arqueològica en el sector de l’antic magatzem de can Damià al carrer d’en Xammar (Mataró)

Rosa Isabel Garí Lleixà i Joan Francesc Clariana i Roig. Can Modolell, un lloc sagrat

Josep Vinyals i Cortés. Descoberta d’una gran sitja ibèrica al Cami de can Segarra i altres actuacions del Grup de Cabrera a l’any 1974

David Farell i Garrigós. Fotografies inèdites de la descoberta del mosaic romà de can Ferrerons (Premià de Mar) l’any 1969

Joan Carles Alay i Rodríguez i Joan Francesc Clariana i Roig. El pedestal romà “desaparegut” de l’Església Vella de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)

Joan Carles Alay i Rodríguez i Estefania Navarro Fernández. Un àmfora al bany. Arqueocibertraficant des de casa.

Joan Carles Alay i Rodríguez. L’aixada dels Dos Pins. Criminalística i Arqueologia a la Vall de Cabrera de Mar (Maresme)

Joan Carles Alay i Rodríguez. El mètode Burriac. Gènesi i actualització d’una metodologia de valoració econòmica dels danys al patrimoni arqueològic

Joan Carles Alay i Rodríguez. El mètode Rocafort. En la ment dels arqueofurtius

Bernat Llamas Vives. De la  grip «espanyola» del 1918 a la Covid -19

Josep Maria Rovira Juan. La Vall de Cabrera de Mar. Patrimoni en 3D, una col·lecció de llibres que estudia el patrimoni de Cabrera de Mar al llarg de la seva història

Grup d’Història del casal i Centre d’Estudis d’Història i Arqueologia de Mataró. Comunicat en defensa de la vil·la romana del Roser de Calella

Salvador Masdéu o l’enigma del fang

Tertúlia d’Història núm. 518 (16/12/2021)

Convidats: Laura Bosch, Toni Dorda i Jordi Montlló.

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Sandra Cabrespina.

Documentacio: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: En el programa ens acompanyen la Laura Bosch, en Jordi Montllo i en Toni Dorda per parlar-nos d’en Salvador Masdéu o l’enigma del fang, descobrirem la persona i l’artista que segons Joan Amades era l’autor de totes les figures de pessebre bones del seu temps que no eren degudes a Talarn i sobre el que actualment hi ha una exposició al Museu de Sant Andreu de Llavaneres.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

el 13è col·loqui història a debat /2. Comunicacions sobre patrimoni arqueològic

Tertúlia d’Història núm. 515 (18/11/2021)

Convidat: Joan Carles Alay

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció: parlem d’algunes de les contribucions de temàtica lliure al 13è Col·loqui, concretament de patrimoni arqueològic i furtivisme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).