Tertúlia d’Història núm. 583 (16/11/2023)
Convidats: David Farell i Joan Carles Alay.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem d’algunes de les comunicacions presentades al 15è Col·loqui Història a Debat que enguany es dedica als 150 anys de la proclamació de la Primera República espanyola i les Guerres carlines.
Divendres 10 de novembre, a la seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, s’ha celebrat la sessió inaugural del 15è Col·loqui Història a Debat que enguany s’ha centrat en els 150 anys de la proclamació de la I República Espanyola. Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines, amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la Primera República Espanyola i de l’atac carlí dirigit per Francesc Savalls a Mataró.
El director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Alexis Serrano, va obrir l’acte amb un parlament de benvinguda i donà pas al president del Grup d’Història del Casal que conduí l’acte. La ponència inaugural a càrrec de la historiadora Margarida Colomer que parlà de la primera república a Mataró. Tot seguit intervingué Manuel Cusachs que explicà els dos obeliscs commemoratius en record de les victimes liberals i republicanes mataronines mortes durant la tercera guerra carlina. A continuació es donà pas al col·loqui amb intervencions interessants que aprofundiren alguns aspectes i posaren de relleu l’estat d’abandó de l’obelisc del cementiri que en vistes als 150 anys caldria acondicionar.
La propera sessió es celebrarà al teatre Clavé de Tordera el proper dissabte 18 de novembre i se centrarà en la Tercera Guerra carlina.
Les sessions es poden seguir per videoconferència a través de la plataforma Zoom (prèvia inscripció) i també es poden fer comentaris i plantejar qüestions a traves del blog del Col·loqui fins al 25 de novembre. El col·loqui l’organitza el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Maresme, la Fundació Clavé de Tordera, l’Ajuntament de Mataró i l’Ajuntament de Tordera.
El Ple de l’Ajuntament de Mataró del passat 2 de novembre va aprovar la resolució per protegir les restes arqueològiques de Ca La Madrona amb la catalogació de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La proposta de resolució havia esta presentada per la CUP i fou recolzada per tots els grups de l’oposició deixant en minoria a l’equip de govern. L’acord implica que el jaciment visigòtic de Ca la Madrona no es traslladarà de lloc i haurà de ser compatible amb el projecte del Parc d’Economia Circular.
Des de l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme, que va intervenir en l’Audiència prèvia exposant els arguments a favor de la conservació in situ del jaciment coexistint amb el Parc, es valora molt positivament l’aprovació. Ara el Govern municipal haurà d’iniciar els tràmits necessaris per a procedir a la declaració definitiva, és a dir s’haurà de modificar puntualment el Pla especial del patrimoni de Mataró a fi que aquest jaciment passi d’àrea d’expectativa arqueològica a Bé cultural d’interès Local i, posteriorment, l’Ajuntament haurà d’informar-ne a la Generalitat de Catalunya. Alhora caldrà adequar el projecte del Parc de l’Economia Circular a la convivència de totes dues coses.
Fotografia: Mataró audiovisual
Tertúlia d’Història núm. 581 (26/10/2023)
Convidats: Carme Puerta i López.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Imma Bassols.
Descripció: parlem d’excavacions arqueològiques al centre històric de la ciutat i a per fer-ho ens acompanya Carme Puerta i López, que és l’arqueòloga municipal de Mataró.
Fotografia: Hipogeu trobat en les excavacions del carrer de Sant Josep. (P. Ramentol – Capgros.com)
Tertúlia d’Història núm. 580 (19/10/2023)
Convidats: David Farell i Francesc Navarro.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Documentació i coordinació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem de pagesia, concretament de Can Seraneta, uns pagesos, d’aquí Mataró a la zona coneguda com el Rengle, amb motiu de la propera presentació del llibre “Ramon Lleonart de can Seraneta. Memòries d’un pagès del segle XX al Rengle mataroní”.
Imatge: ACM: Fons Fotografia Carreras
Tertúlia d’Història núm. 579 (5/10/2023)
Convidats: Maria Majó, Agàpit Borràs, Joaquim Garcia i Robert Lleonart
Presenten: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Documentació: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem de la recent constituïda Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC) i de la seva primera acció: “Salvem Ca la Madrona” i ho farem amb Agàpit Borràs i Maria Majó, coordinadors de l’ADEPAC, Joaquim Garcia, arqueòleg i Robert Lleonart president del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història.
El proper dimarts 10 d’octubre es presentarà una nova entitat cultural, l’Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC). L’associació s’ha marcat com a primer objectiu la defensa del jaciment de Ca la Madrona a Mataró. De fet l’entitat neix davant l’amenaça de desaparició de la necròpolis visigòtica que s’ha redescobert al polígon Mata-Rocafonda just en l’indret on s’ha de desenvolupar el projecte de l’Economia Circular i que, segons els responsables de l’actual administració local, no són compatibles.
L’entitat – que podeu seguir a través del perfil @adepacmim – neix amb voluntat comarcal a fi d’aglutinar esforços per evitar la pèrdua de més patrimoni cultural. El recent desenllaç del jaciment de l’espectacular vila romana del Roser-el Mujal de Calella, que d’una manera o altra l’ha malmès irreversiblement, és una mostra de la necessitat d’aconseguir major múscul i aglutinar esforços davant d’aquestes situacions tan repetides.
L’Associació té com a objectiu estatutari “La defensa i salvaguarda del patrimoni cultural i històric de Mataró i El Maresme” així com “Fer el seguiment de qualsevol actuació sobre béns patrimonials culturals del territori a fi de vetllar per la seva correcta preservació”.
L’entitat està formada per persones a títol individual i fa una crida a sumar-s’hi i donar-hi suport. Amb aquesta intenció es presentarà públicament el proper 10 d’octubre a les 7 del vespre al Cafè de Mar, al carrer de Santa Rita, 1 de Mataró. L’acte, amb el títol Salvem Ca la Madrona, comptarà amb la intervenció d’Agàpit Borràs i Maria Majó com a membres de l’equip de coordinació de l’entitat, que donaran pas a la intervenció de l’arqueòleg Joaquim Garcia per parlar del jaciment.
Tertúlia d’Història núm. 577 (21/09/2023)
Convidat: Laura Bosch i Jordi Montlló
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Documentació: Joan Francesc Clariana.
Descripció: parlem del patrimoni de Cabrils amb Laura Bosch i Jordi Montlló. Descobrirem el trist final del retaule barroc i la pintura del Roser de la capella de Sant Cristòfor i moltes coses més.
Tertúlia d’Història núm. 576 (14/09/2023)
Convidat: Josep Maria Rovira i Juan
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehí.
Documentació: Joan Francesc Clariana.
Descripció: parlem de la recent clausurada exposició sobre l’escultura Laia l’arquera i l’artista Josep Maria Rovira-Brull.
Tertúlia d’Història núm. 575 (13/07/2023)
Convidats: Nico Guanyabens.
Presenten: Jaume Vellvehí, Paquita Tuxans, M. Teresa Diví, Imma Bassols i Joan Francesc Clariana.
Documentació: Paquita Tuxans.
Descripció: acomiadem la temporada parlant de la Missa de Glòria de mossèn Blanch, la Missa de les Santes, amb motiu del 175 aniversari.
Felibrejada 